dijous, 22 de maig de 2008

Le Croupier, a plena llum del dia

Le Croupier (i My Space) prefereix els capvespres, quan el sol no enlluerna i el crepuscle vespertí convida a sortir al carrer les ànimes més transgressores; també prefereix les nits, quan els llums de neó es reflecteixen a les basses dels carrers i els gats maulen entre carrerons...

Però quan Le Croupier canta de dia, no deixa de ser Le Croupier, amb el seu característic romanticisme dalt l'escenari, esgarrapant dolçament la seva guitarra, puntejant les tecles del seu piano de joguina i ballant intensament amb el peu de micròfon, amagat rere les seves ulleres de sol.






Una respectable senyora a qui conec i respecto em deia l'altre dia, en plena actuació de Le Croupier al Pati de la Diputació, en motiu del Temps de Flors: “m'agrada molt aquest noi, ho fan molt bé...”
Le Croupier cantava de dia davant un públic divers. Alguns vinguts intencionadament (nosaltres, per exemple), però la majoria, visitants d'arreu i de peu de la tradicional exposició floral de Girona.




Convenç Le Croupier, de dia i de nit, a cel obert i dins un casino, piano bar o sala de festes, per tres simples coses:
. la seva qualitat musical, d'ell i la dels músics que l'acompanyen.
. la seva creativitat, la seva música i les seves lletres, versió inclosa de I'm your man de Leonard Cohen
. la seva posada en escena, característica, personal i fresca, però gens pretenciosa.



Encara que el millor de Le Croupier és en Carles, el músic que s'amaga darrere les ulleres de sol...
---------------------
pd1: anteriorment he escrit sobre Le Croupier en motiu del segon concert de presentació a Girona.

pd2: Le Croupier també és a la viquipèdia, i al bloc Kurtibolos, amb un desplegament fotogràfic interessant, entre bastidors...