Avaluació de llocs de treball de persones amb discapacitat física

Alguna vegada he parlat, he escrit, sobre la necessitat, i el dret, que tenen les persones amb discapacitat de treballar, necessitat com la de tots: guanyar-se la vida, guanyar autonomia i, si és possible, fer-ho amb una feina que els doni satisfaccions. Malgrat els incentius fiscals i altres ajudes que les empreses puguin tenir [Incentius a les empreses per a la contractació de treballadors/ores amb discapacitat], a vegades pesen més alguns llocs comuns per a la no contractació: les possibles dificultats d'encaix d'una persona amb discapacitat en un entorn laboral ordinari, els dubtes per la seva suposada baixa productivitat, l'adaptació del lloc de treball... i, també, les pors a allò desconegut...

Però hi ha empreses, grans i petites, mitjanes i micro, que bé pel compliment de la Llismi (Llei 13/1982 d'Integració Social del Minusvàlid), bé per convenciment, contracten persones amb discapacitat. En aquest sentit la Llismi recull, en l'article 38.1, que les empreses públiques i privades que tinguin contractats un número de treballadors fixes que excedeixi de cinquanta estaran obligades a contractar un número de treballadors minusvàlids no inferior al dos per cent de la plantilla.

També és cert que a través del Reial Reial Decret 27/2000, de 14 de gener, s’estableixen les mesures alternatives de caràcter excepcional al compliment de la quota de reserva del 2 % a favor de treballadors discapacitats en empreses de 50 o més treballadors, així com en posteriors disposicions que ara tampoc venen al cas...

La contractació d'una persona amb discapacitat implica les mateixes obligacions que la resta, excepte les que la legislació estableix com a exempcions. Una de les qüestions que cal afrontar en la post-contractació és el compliment, també per els llocs de treball ocupats per persones amb discapacitat, de la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals. La valoració del lloc de treball des de la perspectiva dels riscos laborals pot generar algunes dificultats específiques, ja que les especials característiques del lloc de treball, vinculades a les característiques especials de la persona, fan que no sigui vàlida una valoració per analogia als llocs de treball iguals o semblants. Cal tenir una especial atenció a la valoració dels riscos laborals d'aquests llocs de treball, encara que no sempre es disposen de les eines necessàries per fer-ho.

Una de les eines que pot servir d'ajuda, de pauta, alhora de fer les avaluacions del lloc de treball de persones amb discapacitat física és la guia "¿Cómo evaluar pustos de trabajo ocupados por personas discapacitadas físicamente?. Una aproximación motodológica para evaluar los riesgos laborales". [en .pdf. 1,61MB].

Aquesta guia, editada per Foment del Treball Nacional, posa a disposició de les empreses una metodologia i eines que li poden facilitar l'avaluació dels riscos laborals dels llocs de treball ocupats per persones amb discapacitat física. La metodologia estableix tres fases: la primera de diagnòstic previ, la segona de gestió dels riscos laborals i la tercera d'anàlisi i planificació. La guia vol ser un document de referència, no necessàriament un model a seguir estrictament.

El passat dimecres 30 d'abril es va presentar aquesta guia a Barcelona, a la seu de Foment del Treball; celebro que des del món de la prevenció de riscos laborals es facin aquests treballs, ja que no només són una eina per les empreses, sinó que també actuen d'altaveu en la necessitat de fer-nos tots responsables de la necessitat que les persones amb discapacitat, com la resta, tinguin garantits els seus drets, el del treball i, també, el de la protecció davant els riscos laborals.