La Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, té per objectiu garantir i protegir, pel que fa al tractament de les dades de caràcter personal, les llibertats públiques i els drets fonamentals de les persones físiques i, especialment, del seu honor i intimitat personal i familiar.
Aquesta llei obliga a tothom a registrar i protegir les dades de caràcter personal, utilitzant-les només per la finalitat per la qual han estat cedides. Aquesta qüestió ha estat objecte de polèmiques i certes controvèrsies en múltiples ocasions i ens desperta certs recels quan rebem, a casa, trucades o cartes d'empreses que desconeixem (i desconeixem que ens coneixen) i que ignorem de quina manera han obtingut les nostres dades, sentint-nos, certament, una mica desprotegits.
També és cert que l'administració, i cada vegada més empreses i entitats, són més curoses i disciplinades en el compliment d'aquesta llei, de manera que quan cedeixes les teves dades t'informen dels teus drets i et demanen l'autorització o no pels seus usos diversos (contractuals, comercials...).
Però la societat avança i en aquests darrers anys internet ha estat i és un gran continent de dades de caràcter personal. La llei també és d'aplicació en aquest àmbit, però possiblement falten eines i orientacions per la seva aplicació.
En aquest sentit és d'aplaudir la publicació, per part de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, de la primera recomanació sobre la difusió d'informació que contingui dades de caràcter personal a través d'Internet: la publicació d'aquesta Recomanació, diu la nota de premsa [Nota de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, en .pfd], s'ha fet imprescindible a causa de la creixent difusió de tot tipus d'informació per mitjans electrònics, fonamentalment a través d'Internet, ja que el fet que la xarxa pugui contenir informació relativa a les persones físiques afecta el dret fonamental a la protecció de dades.
L'Agència Catalana de Protecció de Dades ha publicat, doncs, la Recomanació 1/2008 [.pdf] sobre la difusió d’Informació que contingui dades de caràcter personal a través d’Internet.
El document es divideix en tres capítols:
Aquesta llei obliga a tothom a registrar i protegir les dades de caràcter personal, utilitzant-les només per la finalitat per la qual han estat cedides. Aquesta qüestió ha estat objecte de polèmiques i certes controvèrsies en múltiples ocasions i ens desperta certs recels quan rebem, a casa, trucades o cartes d'empreses que desconeixem (i desconeixem que ens coneixen) i que ignorem de quina manera han obtingut les nostres dades, sentint-nos, certament, una mica desprotegits.
També és cert que l'administració, i cada vegada més empreses i entitats, són més curoses i disciplinades en el compliment d'aquesta llei, de manera que quan cedeixes les teves dades t'informen dels teus drets i et demanen l'autorització o no pels seus usos diversos (contractuals, comercials...).
Però la societat avança i en aquests darrers anys internet ha estat i és un gran continent de dades de caràcter personal. La llei també és d'aplicació en aquest àmbit, però possiblement falten eines i orientacions per la seva aplicació.
En aquest sentit és d'aplaudir la publicació, per part de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, de la primera recomanació sobre la difusió d'informació que contingui dades de caràcter personal a través d'Internet: la publicació d'aquesta Recomanació, diu la nota de premsa [Nota de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, en .pfd], s'ha fet imprescindible a causa de la creixent difusió de tot tipus d'informació per mitjans electrònics, fonamentalment a través d'Internet, ja que el fet que la xarxa pugui contenir informació relativa a les persones físiques afecta el dret fonamental a la protecció de dades.
L'Agència Catalana de Protecció de Dades ha publicat, doncs, la Recomanació 1/2008 [.pdf] sobre la difusió d’Informació que contingui dades de caràcter personal a través d’Internet.
El document es divideix en tres capítols:
Capítol I: Aspectes generals
Capítol II: Difusió d'informació per Internet
Capítol III: Publicació a diaris oficials i butlletins oficials electrònics
El segon capítol fa referència als blocs i fòrums de discussió:
BLOGS I FÒRUMS DE DISCUSSIÓ: Establiu prèviament les condicions d’ús del servei
Quan alguna de les entitats incloses a l’àmbit d’aplicació de la present recomanació ofereixi als ciutadans la possibilitat d’allotjar a la seva seu electrònica o pàgina web, blogs o espais on els usuaris puguin oferir la seva opinió o les informacions que considerin oportunes, i també en aquells casos en què s’ofereixi la possibilitat de participar en fòrums de discussió, es recomanen a les entitats responsables de la web les mesures següents:
- Establir les condicions d’utilització del servei, amb especial referència a la impossibilitat d’utilitzar-lo per a la difusió de dades de caràcter personal que no comptin amb el consentiment de les persones afectades o amb cobertura legal.
- Informar adequadament els usuaris del servei sobre aquestes condicions.
- Exigir sistemes d’identificació que permetin verificar la identitat de les persones autores de les esmentades opinions o informacions.
- Preveure els mecanismes necessaris per a poder retirar amb diligència les dades personals el tractament de les quals resulti il·legítim.
Davant la Llei de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD) sempre cal fer-nos dues preguntes:
Quan alguna de les entitats incloses a l’àmbit d’aplicació de la present recomanació ofereixi als ciutadans la possibilitat d’allotjar a la seva seu electrònica o pàgina web, blogs o espais on els usuaris puguin oferir la seva opinió o les informacions que considerin oportunes, i també en aquells casos en què s’ofereixi la possibilitat de participar en fòrums de discussió, es recomanen a les entitats responsables de la web les mesures següents:
- Establir les condicions d’utilització del servei, amb especial referència a la impossibilitat d’utilitzar-lo per a la difusió de dades de caràcter personal que no comptin amb el consentiment de les persones afectades o amb cobertura legal.
- Informar adequadament els usuaris del servei sobre aquestes condicions.
- Exigir sistemes d’identificació que permetin verificar la identitat de les persones autores de les esmentades opinions o informacions.
- Preveure els mecanismes necessaris per a poder retirar amb diligència les dades personals el tractament de les quals resulti il·legítim.
Davant la Llei de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD) sempre cal fer-nos dues preguntes:
- Quan cedim les nostres dades tenim suficients garanties que en faran un ús i tractament correctes?
- Garantim, nosaltres, un tractament i ús correcte de les dades que altres persones ens cedeixen?
I finalment una recomanació: utilitzar sempre, en un enviament de massiu d'un correu electrònic a gent diversa de diferents grups (família, feina, amics...) l'espai de còpia oculta (CCO) per les adreces de correu electrònic. No fer-ho pot vulnerar la citada LOPD.
----------------------------
I finalment una recomanació: utilitzar sempre, en un enviament de massiu d'un correu electrònic a gent diversa de diferents grups (família, feina, amics...) l'espai de còpia oculta (CCO) per les adreces de correu electrònic. No fer-ho pot vulnerar la citada LOPD.
----------------------------
pd1: Al bloc Intimidad Violada hi he trobat aquest interessant post: SANCIONADOS POR USAR DATOS DEL PADRÓN PARA FELICITAR LA NAVIDAD
Fragment: La reciente costumbre de algunos alcaldes de remitir felicitaciones a todos los vecinos, que no puede interpretarse más que como propaganda encubierta con el gasto económico y ecológico que supone, debe ser erradicada
pd2: article que Quim Monzó va escriure a La Vanguardia, als voltants de Nadal, titulat Julia Otero me desea felices fiestas.
De una sola tacada me acabo de hacer con las direcciones electrónicas de Joaquín Leguina, de Miguel Indurain, de Almudena Grandes, de Edu Soto, de Fernando Trueba, de Manuel Delgado, de Jordi González, de Pío Cabanillas, de Carmen Posadas, de Inka Martí, de Montserrat Nebrera, de El Roto, de Andreu Buenafuente, de Elsa Anka, de Sergi Barjuan, de Enric Masip, de Carme Ruscalleda, de Jorge Wagensberg, de Máximo Pradera, de Lluís Maria Güell, de Julio Llamazares, de José Corbacho, de Carmen Alborch, de Juan Manuel de Prada, de Alfredo Urdaci, de Santi Millán, de Risto Mejide, de Toni Bolaño, de Sánchez Dragó... Y de 401 otros personajes conocidos más, que no incluyo por falta de espacio. Ahora ya tengo sus direcciones privadas para lo quemeapetezca hacer con ellas.
Claro que, en justa correspondencia, todos ellos se han hecho con la mía. ¿Y cómo ha sido eso posible? Pues porque Julia Otero y, en su nombre, Carmen Ollé han tenido a bien enviar una felicitación navideña por e-mail. Una felicitación con una frase de esas que quedan tan bonitas cuando no se quiere decir nada concreto: “La Navidad no es una fecha... es un estado de la mente”. Es de Mary Ellen Chase, que en paz descanse. (Una frase en la línea de aquella otra que aparece en las botellas de Bombay: “Gin is a state of mind”.) Debajo de esas palabras, el deseo de felicidad del equipo del programa de Otero en Onda Cero (y perdón por la rima): “Felices Fiestas os desea Julia Otero y todo el equipo de Julia en la Onda¡¡¡¡¡” Así tal cual: sin signo de exclamación de apertura y, en vez del signo de exclamación de cierre, cinco de apertura. Dabuten.
Pero todo eso son menudencias. El caso es que han puesto a la vista las direcciones de las personas a las que han enviado la felicitación: en la casilla del “para” y no en la del “c/o” (copia oculta). Y no será que no se ha repetido mil veces que las normas básicas de urbanidad que seguir en la correspondencia electrónica dictan que, al enviar un e-mail a diversas personas, nunca se envíen las direcciones a la vista de todos. Las direcciones (incluidas las de correo electrónico) son privadas. Por eso sólo las hacen públicas los (y las) incompetentes. Por eso, allá por febrero o marzo, multaron por primera vez a una persona que se saltó la ley orgánica de Protección de Datos (LOPD) al caer en esa práctica aberrante. La multada era también una señora –de siglas A.G.S.– que envió un e-mail promocional de una empresa de telefonía móvil: con 42 direcciones electrónicas a la vista. Teniendo en cuenta que en el e-mail de Julia Otero las direcciones a la vista son 430 –más de diez veces las que había en el de A.G.S.– no hay que descartar la posibilidad de que, en su caso, el puro sería diez veces superior y quizás incluso llegaría al máximo de 60.101 euros que la ley prevé. Pero, bueno, hagamos honor a estas fechas, dejémoslo estar y feliz Navidad a todos (Julia Otero incluida).
És a dir, el més pur estil monzonià per explicar una vulneració massiva (de molta gent) de la LOPD... o sigui que, com diria Joan Laporta, "al loro"!
Claro que, en justa correspondencia, todos ellos se han hecho con la mía. ¿Y cómo ha sido eso posible? Pues porque Julia Otero y, en su nombre, Carmen Ollé han tenido a bien enviar una felicitación navideña por e-mail. Una felicitación con una frase de esas que quedan tan bonitas cuando no se quiere decir nada concreto: “La Navidad no es una fecha... es un estado de la mente”. Es de Mary Ellen Chase, que en paz descanse. (Una frase en la línea de aquella otra que aparece en las botellas de Bombay: “Gin is a state of mind”.) Debajo de esas palabras, el deseo de felicidad del equipo del programa de Otero en Onda Cero (y perdón por la rima): “Felices Fiestas os desea Julia Otero y todo el equipo de Julia en la Onda¡¡¡¡¡” Así tal cual: sin signo de exclamación de apertura y, en vez del signo de exclamación de cierre, cinco de apertura. Dabuten.
Pero todo eso son menudencias. El caso es que han puesto a la vista las direcciones de las personas a las que han enviado la felicitación: en la casilla del “para” y no en la del “c/o” (copia oculta). Y no será que no se ha repetido mil veces que las normas básicas de urbanidad que seguir en la correspondencia electrónica dictan que, al enviar un e-mail a diversas personas, nunca se envíen las direcciones a la vista de todos. Las direcciones (incluidas las de correo electrónico) son privadas. Por eso sólo las hacen públicas los (y las) incompetentes. Por eso, allá por febrero o marzo, multaron por primera vez a una persona que se saltó la ley orgánica de Protección de Datos (LOPD) al caer en esa práctica aberrante. La multada era también una señora –de siglas A.G.S.– que envió un e-mail promocional de una empresa de telefonía móvil: con 42 direcciones electrónicas a la vista. Teniendo en cuenta que en el e-mail de Julia Otero las direcciones a la vista son 430 –más de diez veces las que había en el de A.G.S.– no hay que descartar la posibilidad de que, en su caso, el puro sería diez veces superior y quizás incluso llegaría al máximo de 60.101 euros que la ley prevé. Pero, bueno, hagamos honor a estas fechas, dejémoslo estar y feliz Navidad a todos (Julia Otero incluida).
És a dir, el més pur estil monzonià per explicar una vulneració massiva (de molta gent) de la LOPD... o sigui que, com diria Joan Laporta, "al loro"!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada