Santa Claus Got Stuck In My Chimney. Minuts Musicals de Nadal

Algunes tradicions nadalenques requereixen una gran dosi de fe, que vestim per a la mainada, i per a nosaltres mateixos, amb allò de la màgia de Nadal. Un dels exemples més inversemblants és la tradició del nostrat Tió de Nadal, però també podríem parlar dels Reis d'Orient i, naturalment, del Pare Noel.

En el cas d'aquest darrer, la màgia no només es fa present en la seva habilitat de recórrer el cel damunt del seu trineu, estirat pels rens, la màgia sobretot obra quan ha de davallar per les xemeneies de tantes cases! 

En cas de venir a casa meva, ho tindria realment complicat i li passaria el que explica aquesta divertida cançó que va popularitzar Ella Fitzgerald: s'hi quedaria encallat!

Potser sí que, al capdavall, és més probable que el Tió cagui regals, que no pas que el Pare Noel baixi per la xemeneia; deu ser per això que a casa, no hi ha vingut mai...

Blanca bruna. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

                          blanca
                                    bruna

Blanca
            bruna
                     i fina com un pa de mel
–més que una amoreta collida al carrer

la seva geniva floria de sang
verge i desvestida
                            –joliu dolençant

camisa de seda com la lluna al ple
la rosa vermella floria també:

si ahir era poncella ara és mon tresor
–com la satalia cada pit rodó

Joan Salvat-Papasseit

AMPA Xifra, final d'etapa

Aquesta setmana he deixat de ser, formalment, el president de l'AMPA Xifra. En una de les assemblees menys concorregudes, literalment quatre gats, vam aprovar la renovació de la junta directiva, que finalitzava el mandat.

Dic formalment perquè, de fet, vaig deixar de ser pare d'alumne de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà a final del curs passat, i aquesta és la condició necessària per a ser soci de l'AMPA i membre de la junta.

Comptat i debatut, de tots els anys que he estat pare d'alumnes a l'institut, els sis darrers he format part de la junta de l'AMPA i els quatre últims n'he estat el president, i precisament tots aquests anys de vida i treball a la junta de l'AMPA han estat especialment convulsos. 

Poc després d'entrar a la junta, a finals de 2018, va saltar la notícia de l'obertura del nou institut de Sarrià de Ter, una circumstància que, tal com es va gestionar des del departament d'Educació, va tenir conseqüències dramàtiques, i ben aviat vam veure que irreversibles, per al futur de l'institut, amb una pèrdua constant i continuada, un degoteig, d'alumnat d'ESO i BAT, promovent (en comptes de combatre-la) la segregació escolar de forma alarmant i accelerada.

I precisament aquesta pèrdua constant i continuada d'alumnat i el risc de seguir perpetuant la segregació escolar, va servir, fa dos cursos, com a pretext per a decidir suprimir progressivament l'ESO a l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà fins a la seva extinció, prevista per a finals del curs vivent, deixant el barri de Pont Major sense aquests estudis i obligant l'alumnat del barri a desplaçar-se a altres instituts de Girona.

L'anunci de la conversió de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà en centre integrat de formació professional li augura, diu el departament d'Educació, un futur esplendorós, i tant de bo sigui així, però el cost ha estat i és caríssim, amb un passat recent i un present plens d'incerteses, falses promeses, promeses incomplertes i una inevitable fuga de professorat, de talent, que ha anat marxant veient, amb tristesa i impotència, com l'institut s'enfonsa.

El maltractament institucional, especialment del departament d'Educació, a la comunitat educativa de l'institut (professorat, personal d'administració i serveis, alumnes i famílies) d'aquests darrers anys ha estat molt dolorós i, davant aquest dolor i aquest dol, a l'altre costat i especialment per part d'Educació, hi hem trobat poca comprensió (a vegades fins i tot prepotència i menyspreu) i nul·la empatia.

En fi, que des que vaig entrar a l'AMPA tot han estat males notícies, hem anat de crisi en crisi, lluitant, reivindicant i mobilitzant-nos molt, per poc, o res... I ves que el malastruc no fos jo; ara que plego potser es tomba la truita i l'institut reneix de les seves cendres. Els vents que arriben del departament d'Educació, ja vestit amb el nou govern, podrien confirmar aquella llei que diu que si una cosa va malament, encara podria anar pitjor. 

M'agradaria equivocar-me; veurem i, en tot cas, jo m'ho miraré des de fora l'institut, m'ho miraré des del barri...

És un final d'etapa, no és un final de tema, perquè el present i futur de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona segueixen formant part de les meves preocupacions, de la meva agenda i de l'agenda de l'AV de Pont Major.

Ràdio Sarrià: la nova primera temporada completa

Part dels col·laboradors actuals de Ràdio Sarrià. Foto: Jordi Rispau Pagès

La història de Ràdio Sarrià ha estat prou explicada en les pàgines d’aquesta revista en diferents números i ocasions i no seré jo, ara i aquí, qui us l’expliqui de nou. Sí que voldria explicar-vos que part de la història, la dels inicis de Ràdio Cosmos i de Ràdio Sarrià al Pla de l’Horta, vam recordar-la en l’acte d’inici de la temporada 2024/25, en un programa especial de ràdio que vam fer des del local social del Pla de l’Horta amb alguns dels impulsors de la ràdio a Sarrià de Ter.

Amb aquest petit i modest homenatge als impulsors de Ràdio Sarrià, des de l’Associació Cultural Ona Sarrià vam voler recordar i commemorar els 40 anys de l’emissora, que es van esdevenir el 1983 i que, malauradament, van passar desapercebuts. La presentació de la nova temporada, doncs, ens oferia l’oportunitat de reunir alguns dels que van iniciar aquesta apassionant aventura radiofònica, i de fer-ho allà on van començar Ràdio Cosmos i Ràdio Sarrià, al barri del Pla de l’Horta.

Va ser entranyable i divertit escoltar de viva veu dels protagonistes, que aleshores eren adolescents, com d’una activitat lúdica i informal, simplement per passar-s’ho bé, es va gestar el projecte d’una emissora de ràdio que al cap de poc temps seria la nostra ràdio municipal, Ràdio Sarrià.

Els qui avui tenim la responsabilitat de tirar endavant Ràdio Sarrià ens sentim hereus del seu llegat, i procurem afrontar la gestió de l’emissora i la producció de programes i continguts amb la mateixa il·lusió, passió i fins i tot divertiment que aquells joves de fa quaranta anys, una il·lusió i passió renovats després de la municipalització de la gestió de Ràdio Sarrià a principis de 2024.

És amb aquesta il·lusió i passió que, en aquest programa especial de ràdio al Pla de l’Horta, també vam presentar la nova temporada radiofònica, la segona d’aquesta nova etapa, la primera completa, ja que la temporada passada no va començar al setembre, sinó al mes de gener.

La temporada 2024/25 arrenca amb més d’una vintena de programes i continguts diversos, la immensa majoria de continuïtat de la temporada anterior, amb espais dedicats a l'esport, al teatre,  a la poesia, al cinema i a les bandes sonores, a la música popular, a les llegendes, a la cuina, a entrevistes i a les originals "píndoles" sobre temes diversos.

I com a novetats d’aquesta nova temporada, cal destacar "Els discus de ballar", en el que es tornaran a punxar, després de molts anys de no fer-ho, discs de vinil, "El món d'en Fifu", dedicat als còmics, o "El Safareig", un programa que no podria faltar a la nostra graella i que s'endinsarà en l'actualitat i les curiositats del poble.

També seguirem comptant amb la col·laboració de l’IES Sarrià de Ter amb l’espai "Les veus de l'institut", i amb un nou espai d’entrevistes sobre l’economia social i cooperativa gràcies a la col·laboració de l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines, organisme establert a Sarrià de Ter.

Aquesta nova temporada, doncs, Ràdio Sarrià no només consolida la seva programació, feta gràcies a la passió i al compromís de més d’una vintena de persones voluntàries que es posen davant i rere els micròfons, sinó que l’amplia amb nous programes i continguts.

I si els continguts són de qualitat, ara també ho és el continent, gràcies a la inversió feta per l’Ajuntament de Sarrià de Ter en tota una sèrie de millores tècniques als estudis i instal·lacions de l’emissora, amb una nova taula de so, micròfons nous i altres equipaments que han de contribuir a millorar la qualitat de l'emissió.

Des de l’Associació Cultural Ona Sarrià iniciem la nova temporada amb la voluntat d’oferir-vos una programació i continguts de qualitat i de proximitat, també amb la ferma voluntat de seguir millorant i potenciant la informació local i la participació ciutadana, mantenint viu l’esperit d’aquells joves aventurers que, fa poc més de quaranta anys, van connectar per sempre més el nostre poble a les ones hertzianes.

Us encoratgem a sintonitzar i escoltar Ràdio Sarrià, la vostra veu.

Article publicat al número 119 de la revista Parlem de Sarrià.

Parlem de Sarrià, 30 anys.

Dies enrere es va publicar un nou número, el 119, de la revista Parlem de Sarrià, que duu per portada la sardana, que diuen que és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan; entre les seves pàgines hi podreu trobar tot un reportatge dedicat a la nostra dansa i a la tradició sardanista de Sarrià de Ter.

La revista, com sempre, està farcida d'articles, d'història i d'actualitat, però en aquest número, a la portada, hi ha un detall que no us hauria de passar inadvertit: la referència als 30 anys de la revista! Amb 119 números a l'esquena, ja fa més de trenta anys que la revista Parlem de Sarrià s'edita a través d'un grup de redacció, de forma independent de l'Ajuntament de Sarrià de Ter.

30 anys després la revista Parlem de Sarrià segueix fent recerca històrica i parlant d'actualitat i de cultura, fidel als seus fins fundacionals.

Bona lectura!

"El meu avi" baixa als inferns

El risc d'alçar-se en un pedestal és, ja ho sabem, caure; i com més alt el pedestal, més fatídica la caiguda. Qui més qui menys hi som, en un pedestal, bé en l'àmbit familiar, d'amistats, cívic i social o professional. El risc d'estimbar-nos, en menor o major mesura, el tenim tothom.

A José Luis Ortega Monasterio, el pare de l'havanera catalana, el compositor de la popularíssima havanera "El meu avi", l'havíem alçat merescudament en un pedestal, però la seva possible vinculació amb una xarxa de prostitució de menors, descoberta arran de la investigació del documental de 3Cat  "Murs de silenci. Gran Escala 2000", ha esmicolat, per a moltes persones, el pedestal en què l'havíem encimbellat.

Ortega Monasterio és un mite més caigut del cel, un mite més que baixa als inferns, tot i que, pel que sembla, als inferns (presumptament) ja hi havia baixat en vida. Hi hauria de baixar, també, l'havanera "El meu avi"?

Se'm fa estrany imaginar-me una cantada d'havaneres sense que es canti "El meu avi", com se'm faria estrany una cantada d'havaneres sense "La bella Lola"; quan cau del pedestal un artista, ha de caure (i hem de fer caure) també el seu art?

Un nadal diferent. Minuts Musicals de Nadal

D'aquí a res, tot just un xic més d'un mes, ja hi serem de nou pel tros, celebrant Nadal, cada ovella al seu corral.

Ens asseurem al voltant de les taules, curulles de menjar, amb els menjadors i les sales d'estar engalanades, amb les estovalles, els plats i la coberteria de mudar...

No sé si enguany encara recordarem que no sempre ha estat així, que tampoc fa tant, tot just quatre anys, que vam viure, com cantaven Pepet i Marieta, un Nadal diferent...

Vetlla, revetlla. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

Vetlla, revetlla

                          a Jaume Llongueres

Sant Joan
                noça i bateig de sang!
Les noies riuen amb llur galant.

Quina vesprada
festa pel cor:
cada abraçada deixarà enyor,
cada besada un infant nou.

Pluja de ruda sobre els pitralls,
qui diu l'amada,
qui diu l'amant.

El càntir s'ompli
d'aigua amb anís,
que es vessi tota
                           sines endins.

No hi haurà festa si el foc no és alt,
si molt no es besa
i l'amor es plany.

A la fontada vinguen cançons
la matinada veurem el sol:

haurem menjada coca amb llardons.

Joan Salvat-Papasseit

El fred

No sé si també per a vosaltres, però per a mi el fred ha arribat, finalment, aquesta setmana. Tinc novament la impressió que arriba tard, que anys enrere ja treia el nas per les Fires de Girona, que anys enrere en aquest punt de novembre ja feia dies que teníem per flassada el nòrdic gruixut. Tot just aquests dies, a casa, hem encès la calefacció, però no, encara, la llar de foc; serà qüestió de dies...

És com si el temps, el temps meteorològic, s'hagués descompassat respecte a les estacions, com si temps i estacions ballessin a ritmes diferents i mentre l'estació marca el pas, el temps en comptes de seguir-la, va a la seva...

Atribuïm aquest desgavell al canvi climàtic, com un símptoma més de la seva evidència, i les conseqüències les notem, entre d'altres, amb fenòmens cada vegada més extrems. El més recent, la tràgica DANA de València.

Diuen els experts que, per més que ens hi escarrassem (i cal seguir escarrassant-nos-hi, per descomptat), aquest desastre planetari difícilment és irreversible. El fred arriba tard arreu i això afecta, a banda dels nostres canvis d'armari i de flassades de llit, per exemple a les migracions dels animals, a la floració de les plantes, a la vida d'aquest nostre planeta, malalt per culpa d'un virus anomenat humanitat.

El fred ja ha arribat, tard i possiblement malament, però finalment, ja ha arribat. 

Donald Musk, Elon Trump

L'administració que Donald Trump està preparant per a la seva nova presidència està generant molt de rebombori polític i mediàtic, provocant fins i tot una certa preocupació a les files del Partit Republicà dels Estats Units.

Té previst nomenar un fiscal general acusat d'abús de menors, un antivacunes, l'ovella negra de la família Kennedy, com a responsable de sanitat, un presentador de televisió, veterà de guerra, això sí, tot i que sense gaire rang, que llueix tatuatges supremacistes blancs i neonazis, com a secretari de defensa, una prorussa com a directora dels serveis d'intel·ligència i, entre altres nomenaments que preveu fer, l'omnipresent Elon Musk com a responsable del departament d'eficiència governamental, en altres paraules, el responsable de passar les tisores per la despesa pública.

Elon Musk ha estat l'artífex de la tornada, sobre una catifa vermella i amb gran impacte i visibilitat, de Donald Trump a X, l'antic Twitter, d'on va ser expulsat ara farà quatre anys per la seva incitació a l'assalt al Capitoli.

Tanta devoció i visibilitat a Donald Trump, és evident, no eren gratuïtes, i la torna serà, probablement, l'entrada de l'home més ric del món al govern federal dels Estats Units d'Amèrica, talment com un fill pròdig, veurem si com un possible dofí.

I és que aquest binomi, Donald Trump i Elon Musk, fa més por que una pedregada o, potser actualitzant l'expressió, que una DANA! La previsió, el temor, és la retallada econòmica de serveis públics, acompanyada d'una retallada de drets: menys regulació i més privatització, menys drets i proteccions laborals, més desigualtat social i econòmica, menys vigilància i control dels mitjans i d'internet...

Donald Trump està cosint una administració certament controvertida, en la que la lleialtat és el bé suprem, més que la professionalitat, potser conscient que aquests pròxims quatre anys seran els darrers en què podrà deixar per a la història (i possiblement per a la histèria col·lectiva) el seu llegat.

Si Elon Musk ha fet el que ha fet a X amb el Trump candidat, ni m'imagino el que farà amb el Trump president, i més formant part, ell mateix, de la seva administració. Només per veure-ho, potser no paga la pena abandonar X...