dijous, 17 d’octubre de 2019

3 dades que parlen sobre la (nostra) pobresa

Imatge: Unicef
Si avui és 17 d'octubre, i ho és, avui es celebra el dia internacional per a l'eradicació de la pobresa, és per aquest motiu que m'agradaria compartir amb vosaltres 3 dades més aviat pessimistes que ens haurien d'alertar i activar per a transformar-les més aviat que tard!

1.- A Catalunya 1 de 4 persones es troba en risc de pobresa

Sí, ho heu llegir bé, a Catalunya! I la dada no me l'he tret de la butxaca, sinó que és de l'Idescat, que situa la taxa de risc de pobresa o exclusió social a Catalunya a l'any 2018 en el 24,7% de la població.

I si bé no és la pitjor xifra d'aquests darrers cinc anys (al 2014 va arribar al 26%!) sí que representa un preocupant repunt després de baixar-la al 22,5% al 2016; però al 2017 (23,8%) la taxa va tornar a pujar.

Sí, l'economia en general millora, i empitjora en particulars com aquest!

2.- Quasi el 30% dels infants estan en risc de pobresa a Catalunya

En aquest cas la dada és de l'estudi "No val a badar" d'Unicef, que situa en el 28,6%, i la difonia Xarxanet.

El preocupant d'aquesta xifra és el caràcter hereditari que té la pobresa (també la riquesa), i per tant que aquesta es perpetuï de generació en generació.

La pobresa representa un llast per a les oportunitats dels infants que viuen en famílies amb manca de recursos, i les conseqüències no només són acadèmiques, també socials i relacionals. Cal tenir present que tot i que l'escola a priori iguala, el temps fora de l'escola (temps de lleure i d'activitats extraescolars) marca, i molt, la diferència!

3.-  Més del 12% de les persones treballadores estan en risc d’exclusió social

En aquest cas la dada és de l'estudi "Una aproximació a la pobresa en el treball" de CCOO i el que constata és que la feina, treballar, ja no exclou del risc de pobresa i d'exclusió.

La precarietat laboral (sobre qualificació, temporalitat, etc.), imposada durant la crisi a base de retallades, i mantinguda en part també durant la recuperació, ha fet créixer i aflorar l'anomenat treballador pobre, l'assalariat que, tot i tenir una feina, té enormes dificultats per arribar a final de mes!

Treballar ja no representa aquell ascensor social que era anys enrere; l'ascensor se'ns ha espatllat!

Aquestes dades, ho sé, no conviden massa a l'optimisme, ans al contrari! I lluny de desanimar-nos, sobretot per l'adveniment d'una nova (i llarga?) recessió econòmica, ens han d'ajudar a prendre consciència que entre els models econòmics i productius que volem transformar, també hi ha el de la feina i la seva vinculació a la supervivència...

El debat és obert, i ho serà mentre no arribin solucions.

Aquest contingut es va difondre a l'espai "Món laboral" de Ràdio Sarrià en motiu del dia internacional per a l'eradicació de la pobresa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada