Engendrar violència

Imatge de Jan Marcus Trapp a Pixabay

Engendrar és un verb transitiu que al diccionari té tres accepcions: la primera és "procrear", corresponent a la genètica; la segona és "originar, Déu Pare, des de sempre, el Verb", vinculada al cristianisme; la tercera, que fa referència al seu sentit figurat, és "produir, causar, ocasionar".

La violència, el diccionari la defineix, més enllà de la "qualitat de violent", com a "manera de procedir violenta", "acció violenta" o, precisament una mica més en relació amb el dret, "acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d'obligar-la a una determinada acció o omissió".

L'ús de la violència és un dels recursos més utilitzats, al llarg de la història de la humanitat, per a resoldre desavinences, disputes, conflictes. Ho hem pogut veure, tristament, aquests darrers dies a Girona, quan una aparent discussió intranscendent entre famílies va acabar amb dues persones mortes per arma de foc, desfermant una onada de violència, o a Barcelona, quan un intent per evitar un robatori va acabar amb la persona que el volia evitar degollada.

I és que la violència no només és, lamentablement encara avui per a moltes persones, la forma habitual que tenim per resoldre conflictes, també és el camí més curt per a generar una escalada de violència, que ja sabem que la violència, engendra violència.

La millor resposta a la violència la trobem, curiosament, al mateix diccionari i just a sota la seva mateixa definició, en la que hi apareix la definició de no-violència: "actitud que, sense renunciar a l'ús de la força, refusa d'emprar la violència i de tornar mal per mal."

Aquest hauria de ser el camí, però és un camí més llarg, i no tothom, ni a escala institucional, ni personal, ni internacional, ni domèstica, està disposat a recórrer. I així seguim, matant-nos els uns als altres, ara en el context d'una guerra, ara per motiu d'una desesperada migració, ara per una discussió ximple, ara per evitar més violència...