"La vida és allò que passa mentre fas altres plans", va dir John Lennon, però en realitat avui, per a molts culers, la vida és allò que passa mentre el Real Madrid guanya Champions League...
Perquè mentre el Barça busca la seva essència futbolística cremant mites (Koeman i Xavi), el Real Madrid va guanyant Lligues de Campions d'Europa amb la mateixa (aparent) facilitat que Carlo Ancelotti buida paquets de xiclets.
I ja podem anar dient que aquesta darrera Champions la va merèixer més, durant bona part del partit, el Borussia Dortmund, però aquesta pel·lícula ja l'hem vist en altres ocasions, i al final l'evidència és que el Real Madrid dissabte, com en tantes altres ocasions, va saber competir més, resistint quan tocava (sobretot amb un recuperat Courtois que empetiteix qualsevol porteria), i va saber ser letal quan ho va necessitar.
Perquè el Real Madrid potser no sempre juga bé a les finals, però gairebé sempre les guanya (que és del que es tracta, no?), i qui dies passa Champions acumula: des que el Barça va guanyar la seva darrera Champions League, la cinquena (2015), el Real Madrid n'ha guanyat tantes com en té el Barça, i en total ja n'acumula quinze.
El seu domini a la màxima competició europea és incontestable, i no només històricament: en les darreres onze temporades el Real Madrid ha aixecat fins a sis vegades l'orelluda, i per més "peròs", matisos i excuses que vulguem buscar-hi (o que hi hagi) la realitat és molt tossuda.
Els culers només podem buscar consol en l'equip femení de futbol, perquè de moment l'equip de bàsquet tampoc ens dona massa alegries, tampoc passa pel seu millor moment.
És clar que per als culers d'una certa edat, aquesta realitat no és nova, alguns ja estem immunitzats per afrontar llargs períodes de penúria futbolística i sequera de títols, travessies del desert, mentre el Real Madrid va engreixant el seu palmarès, perquè, en el fons i per a molts culers, la vida també és allò que passa mentre el Barça es busca a si mateix...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada