Recollir cable

És probable que aquests darrers dies en algun moment, en algun mitjà, hàgiu tornat a sentir aquesta expressió, recollir cable, ara en relació amb l'afer Rubiales.

Han recollit cable molts dels que van aplaudir el seu vergonyós discurs, sobretot després que la FIFA el suspengués, i qui més qui menys ha hagut de fer equilibris, com el president de la Federació Catalana de Futbol, embolicant-se barroerament contra el govern de la Generalitat (que li demanava més contundència en el seu posicionament), o el mateix seleccionador espanyol, que directament ha demanat disculpes, sense pal·liatius.

Recollir cable és, simplement, fer-se enrere, desdir-se, d'alguna manera (de forma matisada o totalment), del que anteriorment s'ha dit o s'ha fet i és una expressió d'origen (per a mi) incert però segurament prou moderna, que el cable no fa tants anys que és entre nosaltres, en comparació als anys que els humans fem servir el llenguatge.

L'expressió, certament gràfica, és d'aquelles que davant d'un fet determinat (ara l'afer Rubiales, anteriorment altres episodis polítics...) tothom es posa a la boca fent-ne ús i abús i després, curiosament, sembla que desaparegui i caigui en desús, que potser és més fàcil dir, simplement, que tal persona s'ha fet enrere...

En qualsevol cas la recollida de cable per part de molts dels qui van aplaudir el discurs de Rubiales ha estat espectacular, perquè una vegada assenyalat per la FIFA són pocs els qui, si més no públicament, encara l'aplaudeixen.