Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gran recapte. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gran recapte. Mostrar tots els missatges
dimarts, 24 de novembre del 2020
El Gran Recapte, virtual?
Un any més, aquest passat cap de setmana, s'ha fet el Gran Recapte, aquesta macro campanya de recollida d'aliments que ens recorda, com a mínim un cop l'any per si la resta ens n'oblidem, que hi ha persones que tenen serioses dificultats per accedir a productes bàsics, per entendre'ns, per omplir cada dia la nevera i el rebost.
Aquesta campanya, com tantes altres solidàries com La Marató, no només ens interpel·len per a participar-hi solidàriament, també ens interroguen, més que sobre la seva necessitat (que ho són), sobre la seva existència: vetllar per a que cada persona, que tota família tingui un sostre i un plat calent a taula, visqui amb unes mínimes condicions de dignitat, no hauria de dependre de la solidaritat, sinó que el propi estat, si és veritablement del benestar, hauria de procurar-ho...
Aquest és un debat etern, i és evident que mentre el fem no pot ser que hi hagi persones que visquin sense uns mínims...
De la campanya d'enguany del Gran Recapte, però, m'ha sorprès l'adjectiu virtual: Gran Recapte virtual. És evident que, a diferència dels antres anys, enguany no hem pogut donar en espècies, és a dir, comprant nosaltres mateixos els productes al supermercat i donar-los després a la sortida, sinó que hem hagut de fer una donació en diners, una aportació econòmica, a partir d'un euro, quan hem anat a comprar en un supermercat.
No sé què té la donació de diners, sigui a la caixa del supermercat, per transferència o per Bizum, de virtual. Altra cosa seria que jo, a través d'una web, o d'una aplicació mòbil, pogués entrar en un supermercat virtual i seleccionar els productes que voldria donar, com els altres anys, i naturalment pagués l'import equivalent al cost dels productes seleccionats...
En fi, perdoneu-me la "boutade", però jo les dues vegades que he fet la donació al supermercat no m'ha semblat fer res virtual; com a molt fer quelcom electrònic, fent el pagament amb targeta...
Entenc que l'ús generós del terme potser responia més a criteris de màrqueting, per transmetre el missatge a la població que, malgrat no poder fer la donació en espècie, era important fer igualment la donació, en aquest cas de diners.
I és evident que, virtual o no, el realment important és que no hi hagi persones, famílies, que passin gana, que les mancances que tenen, gana inclosa, no tenen res de virtual!
divendres, 25 de novembre del 2016
El vídeo de la setmana: #GivingTuesday, la inigualable sensació de donar
Donar és aquell verb transitiu que el diccionari ens defineix com l'acció de "cedir graciosament, gratuïtament, la possessió o la propietat d'una cosa a algú". Bé, tampoc cal donar-ho tot, però sí una mica, contribuir a equilibrar un xic més la balança de la redistribució. Sí, ja que que precisament els qui més donem no som els qui més tenim, però tenim més, força més dels qui rebran...
En una segona definició del verb donar també és "cedir una cosa a algú en bescanvi d'una altra", i aquesta definició també ens serveix per explicar perquè donem quelcom que tenim, temps i diners, als altres, a una entitat, una causa, un projecte...: pel que n'obtenim a canvi, precisament per aquest bescanvi!
I el bescanvi, en la majoria d'ocasions, és la simple satisfacció de contribuir que produeix la inigualable sensació de donar! Aquests propers dies tenim el Gran Recapte i el Giving Tuesday, doncs, per donar-nos una gran satisfacció!
Sí, també hi ha el Black Friday, però recorda que mentre en aquest del que es tracta és de gastar, en el Gran Recapte i el Giving Tuesday , fins i tot en l'Escudellada dels Amics de Boulembou del que es tracta és de donar!
Preparats per la inigualable sensació de donar?
Bon divendres!
divendres, 27 de novembre del 2015
El vídeo de la setmana: #GivingTuesday
No sé si algun dia a Catalunya acabarem celebrant, el quart dijous de novembre, el Dia d'Acció de Gràcies com sí celebrem, d'uns any ençà, el Halloween i, més recentment, el Black Friday, que es celebra avui!
Celebrat precisament l'endemà del Dia d'Acció de Gràcies el Black Friday simbolitza el tret de sortida de la campanya (comercial) de Nadal, que aquí tradicionalment, com en d'altres latituds, associem a l'encesa dels llums de Nadal; la particularitat del Black Friday és que els comerços, per tal de començar a incentivar el consum, ofereixen durant o al voltant d'aquest dia, descomptes i rebaixes en els seus productes. Es busca, doncs, que iniciem i anticipem les compres de Nadal.
Enguany importem, també dels Estats Units, un altre esdeveniment d'aquests que es concentren en un dia: el Giving Tuesday.
Traduït com "el dimarts per donar" el Giving Tuesday neix al 2012 com una contrapartida al Black Friday, promovent la donació i col·laboració en i amb accions i projectes solidaris.
És cert, però, que dies per donar solidàriament a casa nostra en tenim diversos i de fa temps, com les col·lectes contra el càncer, la Marató de TV3 , l'Escudellada dels Amics de Boulembou o el Gran Recapte, que es fa precisament aquests dies...
Ara n'hi podem afegir un, el Giving Tuesday, que aquest 2015 serà el proper dimarts 1 de desembre: un dia per donar, molts motius per fer-ho!
Bon divendres... negre!
dimecres, 19 de novembre del 2014
Ser ric no és un delicte
![]() |
Il·lustració: Dan Perjovschi |
Ser ric no és un delicte, però si ho fos a Espanya augmentaria considerablement el nombre de delinqüents!
A Espanya els rics són més i més rics, la classe mitjana és més pobre i els pobres ja no poden ser-ho ni de solemnitat!
A Espanya els rics són més, en nombre, i més rics, en riquesa. Segons l‘Informe sobre la Riquesa Mundial de 2014 de “Credit Suisse” a Espanya el 2014 hi ha 89.000 milionaris més que al 2013, xifra que representa un augment del 24%. El mateix informe apunta que el 10% dels més rics posseeixen més del 55% de la riquesa. Mesos enrere Forbes anunciava que unes 30 famílies espanyoles, les més riques, acumulen fins a 32.000 milions d’euros.
La classe mitjana és més pobre; la capacitat d’estalvi dels treballadors s’ha reduït aquests darrere anys i cada vegada són més les dificultats de la classe mitjana de fer front a les despeses corrents i fins i tot a les inesperades: reparació o compra d’electrodomèstics, de vehicles, etc.
Els pobres ja no poden ser-ho ni de solemnitat! Els propers 28 i 29 de novembre la Fundació Banc dels Aliments organitza de nou el Gran Recapte, campanya de recollida d’aliments que té per objectiu donar resposta a les urgències alimentàries de les persones més necessitades. Iniciatives com el Gran Recapte diuen molt, i molt bé de nosaltres, doncs posen en valor la solidaritat de la gent, però són alhora un mal símptoma, ja que són l’evidència de les grans desigualtats que hi ha entre els més rics i els més pobres, desigualtats que no han parat de créixer aquests darrers anys.
Ser ric no és un delicte, però l’increment desmesurat de la riquesa genera desigualtat, que tampoc és un delicte, però sí un greu problema social que cal combatre! Que els rics siguin més i més rics esdevé un problema quan els pobres són, alhora, també més i més pobres!
Ser ric no és un delicte, ja ho sabem: feta la llei, feta la trampa!
Article publicat a la Revista Mirall el 18 de novembre de 2014.
dimarts, 7 de gener del 2014
Donem peix o ensenyem a pescar: es perpetua el dilema?
La pobresa a casa nostra sembla no tenir aturador! Són cada vegada més les persones i les famílies que necessiten recórrer a la beneficència per a satisfer necessitats tan bàsiques com menjar.
Al llarg d’aquest any 2013, encara no finalitzat, els deu Centres de Distribució d’Aliments (CDA) de les comarques de Girona han ajudat a més de 20.000 persones, equivalents a uns 9.000 nuclis familiars.
Dies enrere Benestar Social i Família, la Diputació de Girona, la Fundació Privada Banc d’Aliments de les comarques de Girona, l’Obra Social “la Caixa” i Càritas Diocesana de Girona van singar un conveni de col·laboració per un import d'1,2 milions d'euros per a reforçar i millorar els CDA de les comarques gironines.
Més d’un milió d’euros destinats a la beneficència,
és a dir, a l’“acció d'ajuda directa, permanent o transitòria, especialment material, als qui no disposen de mitjans suficients per a cobrir necessitats intel·lectuals o materials bàsiques” (definició de “Beneficència” a ww.diccionari.cat).
Davant aquesta greu situació les persones mostrem també la nostra vessant més solidària, fent gestos petits que, tots sumats, fan que assolim importants fites. A finals de novembre la campanya d’enguany del Gran Recapte d’Aliments va recollir 3.634 tones d’aliments, superant així les 2.727 tones d’aliments del 2012.
Totes aquestes accions, més moltes altres que es fan al llarg de l’any, són necessàries per a garantir, a casa nostra i en ple segle XXI, una de les necessitats bàsiques de la Piràmide de Maslow: alimentar-se.
Però cada vegada que donem aliments, material o diners per a beneficència hem de ser conscients que, per més necessari i imprescindible que sigui aquest gest, estarem atacant només una part del problema, la part més visible, també urgent, de la pobresa, però no la seva causa, no la seva arrel.
Donar el peix o ensenyar a pescar?
Possiblement avui el dilema no es perpetua, doncs tan necessari és fer una cosa com l’altra, però hem de tenir clar que la segona acció, ensenyar a pescar, no requereix només caritat i solidaritat, sinó una bona dosi de justícia social i, avui també d’indignació. Ensenyar a pescar avui requereix, com va dir la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya al IV Congrés del Tercer Sector, “avançar en igualtat i drets socials”.
Quedant-nos només amb el primer gest el que fem és posar color i actualitzar allò que Berlanga va immortalitzar a “Plácido”: seure un pobre a taula. Ensenyar a pescar, retornar la dignitat a les persones, requereix molt, moltíssim més.
Al capdavall no és una bona solució redistribuir la riquesa a base de donacions, de caritat; així només cronifiquem, perpetuem a mig i a llarg termini, la pitjor de les situacions, la que precisament volem canviar!
Article publicat a la Revista Mirall el 25 de desembre de 2013.
dissabte, 1 de desembre del 2012
Tu ets l'ingredient més important del #GranRecapte
El repte és important i només l'assolirem si tots i cadascú de nosaltres hi posem el nostre granet de sorra!
Entre ahir i avui el Banc d'Aliments organitza el Gran Recapte, una campanya de recollida d'aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades d'aquí rebin ajuda alimentària.
Els aliments que es necessiten són sobretot llegums secs, oli, llet i llaunes de conserva de peix, aliments d'alt valor nutritiu, bàsics en l'alimentació de les persones.
Però l'ingredient més important ets tu, sou vosaltres, som nosaltres! Només amb el nostre compromís, només amb la nostra solidaritat podem combatre la pobresa a casa nostra i ajudar a qui més ho necessita!
Cerca aquí el teu punt de recollida i no passis del Gran Recapte 2012!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)