Cendra de cartes

Photo on Trend Hype

Acabaré reduït a pols, car pols som (d'estrelles?), qui sap si també reduït a pols de cendra... Entenc que les restes dels cossos donats a la ciència, com confio que més tard que aviat serà el meu, una vegada emprats per a les seves múltiples finalitats, es cremen...

Alliberat del cos que m'haurà donat vida suposo que, aleshores, per a mi el destí de la resta de propietats em seran poc importants, o gens, tot i que, entenc, no així pels qui em sobrevisquin. És d'esperar que, com he fet amb el meu cos, la resta de propietats també les doni, i que de la donació en sigui testimoni el testament que encara no he fet, que tampoc hi ha pressa, ni ara per ara massa res per engreixar-lo...

Aquests dies, escrivint sobre les cartes en general, i les que ens hem escrit amb la Sira en particular, em preguntava què en serien quan cap dels dos ja no hi siguem...

Tot el que he escrit a la Sira ho he escrit perquè ella ho llegeixi, ella i no ningú més, doncs en totes i cadascuna d'elles m'hi dirigeixo personalment: Estimada Sira... I ja entenc que potser per d'altres persones (les meves filles?) la lectura de la nostra nodrida relació epistolar pot resultar interessant, i gratificant per moments, però alhora esdevé, d'alguna manera, una intromissió, per més que faci temps que nosaltres dos ja no hi siguem...

Sempre m'he imaginat que les nostres cartes, cas que ens sobrevisquin, haurien d'acabar, com nosaltres, cremades i reduïdes a cendres, morir, d'alguna manera, amb nosaltres...

És clar que avui per avui el més sostenible seria llençar-les al contenidor blau, final poc èpic, com de fet és el de la immensa majoria dels mortals!

El més probable, però, és que aquesta, com d'altres decisions, les deixi en mans de la següent generació (allò de la pilotada endavant, i els que vinguin, ja s'ho faran!), que siguin elles les que ho resolguin, doncs aleshores a mi, sincerament, em temo que m'importarà més aviat poc, o gens!