dilluns, 5 d’agost del 2019

Alberes 10, a la Canònica de Lledó


Setmanes enrere un correu electrònic del fins ara director de la revista Alberes, David Pujol, anunciava la celebració: presentació del número vint-i-u i commemoració dels deu anys de la revista a Lledó! A la doble cita calia afegir-hi, a més, el relleu en la direcció, de David Pujol a Roser Bech.

A Lledó vam arribar-hi pel Pla de l'Estany, passant per Melianta i Fontcoberta, Esponellà i Crespià, allà on la comarca no fa honor al seu nom i es fon, entre valls poc fondes, amb l'Alt Empordà.

M'agraden aquests territoris fronterers on les fronteres administratives precisament s'esborren, com a les "Garrotxes d'Empordà"; en aquest aiguabarreig, lluny de la plana de l'Empordà i sota l'ombra del Mont, s'erigeix Lledó amb la seva imponent Canònica, l'església dedicada a Santa Maria. Just allà estàvem convocats, a aixoplug de la certificada amenaça de pluja que va caure torrencialment.

Amb l'Àngel Madrià exercint de mestre de cerimònies, ben acompanyat per la jove periodista Aida Vilar, el primer protagonista va ser el director David Pujol; la Roser Bech, fins ara sots directora i nova directora a partir d'ara, va definir-lo com el seu mestre! Res més lluny de la realitat!

L'any 1985 un jove David Pujol va aparèixer a la meva classe de 5è d'EGB de l'Escola Montjuïc de Girona per a fer les seves pràctiques com a estudiant de magisteri. Ell, fill de La Bisbal, va tenir el bonic detall de regalar-nos, a cada alumne, un plat de ceràmica amb una dedicatòria personalitzada! Encara conservo el meu plat...

En David Pujol es va acomiadar com a director de la revista Alberes reivindicant la premsa local i comarcal, subratllant el seu paper de recollir i documentar testimonis i històries que de no ser-hi potser es perdrien.

Totes les persones que van intervenir van reforçar i reivindicar el paper de la premsa local, de la importància de les revistes de poble i publicacions comarcals i de la gran profusió que aquestes publicacions han tingut històricament a Figueres i a l'Alt Empordà.

El periodista Jaume Guillamet va subratllar la seva supervivència, i alhora convivència, a i amb la tecnologia, apuntant que, contràriament al que passava dècades enrere, fins i tot fa més d'un segle, ara la immensa majoria de la gent sap llegir, i són moltes les persones que també saben i volen escriure.

Al capdavall aquesta és la clau de la premsa local (i de tota en general): que tingui lectors! I mentre tingui lectores i lectors, hi haurà qui escrigui i publiqui...

Entremig de les intervencions el músic Adrià Dilmé (Germà Negre) va aportar la nota musical, obrint l'acte amb "País Petit" de Lluís Llach i, després de diverses cançons ben cantades però amb la guitarra mal sonoritzada (el puntejat no es sentia!) va acabar cantant a viva veu "Arrels" dels Esquirols acompanyat, soprenentment, dels quatre gats del públic que ens sabíem la cançó!

Amb la Núria Trobajo, col·laboradora habitual de la revista, i antiga cap meva al Cau a mitjans dels anys vuitanta, vam comentar que possiblement entre els qui ompliem la Canònica de Lledó pocs érem del Cau...

Una fotografia de família amb tots els i les col·laboradores va precedir un pica pica deliciós (no hi va faltar el formatge de Lledó!, tampoc l'oli i el vi de l'Empordà, de l'Ylla de Cabanes i dels Aspres de Cantallops respectivament) que ens va permetre donar-nos per sopats mentre la fèiem petar entre amics, coneguts i saludats!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada