dimecres, 28 de setembre del 2016

President, en confiança...


La confiança és binària, han dit i reiterat des del govern en reiterades ocasions en relació a la qüestió de la mateixa a la que el president Puigdemont es sotmet aquests dies: la confiança no es negocia, o es té o no es té, diuen. O estàs embarassat o no ho estàs i, de la mateixa manera, o em tens confiança o no me'n tens...

Sí, podem confiar completament, plenament, en algú, confiar-hi a cegues, amb els ulls clucs, sense dubtar; i també podem no confiar-hi gens ni mica, no confiar-hi en absolut, de cap de les maneres ni sota cap circumstància. Sí, la confiança té extrems, però no tinc tan clar que, com l'embaràs, sigui absolutament binària.

Podem, i de fet ho fem, confiar molt però no totalment, o bé una mica, que és més que gens; allò de confiar sense tenir-les totes, o donar un vot de confiança amb un polsim de recel, esperant que venci la confiança, confiant que aquesta no sigui traïda.

La confiança, al contrari que el quilos, és d'aquelles coses que tant costa guanyar i tant poc perdre! I costa més encara recuperar-la quan s'ha perdut! En això han treballat aquest estiu Junts pel Sí i la CUP, en la recuperació de la confiança perduda per l'esmena a la totalitat de la CUP als pressupostos del govern.

Confiem en els amics, fins i tot en els companys, que no deixaran que caiguem quan ens deixem anar d'esquenes i amb els ulls clucs, una confiança total i, aquesta, literalment cega que tot i així no evita que tinguem un moment de dubte: i si em deixen caure? I si mantenen l'esmena a la totalitat? I la van mantenir...

La CUP fa dies va anunciar el seu suport a la qüestió de confiança al president Puigdemont, anunci que permet al president afrontar la qüestió sabent que quan es llanci d'esquenes i amb els ulls clucs els cupaires també hi seran per evitar la patacada, fent pinya amb Junts pel Sí.

Però president, en confiança, la confiança no només no és binària, tampoc és immutable ni il·limitada, i la que avui li mostren per la qüestió potser demà mancarà pel pressupost... La confiança no es negocia, ha dit en més d'una ocasió, o potser sí, com ho fem en tantes i tantes ocasions a la vida, per exemple amb els nostres fills; potser el terme no és negociar, però sí que la confiança es guanya en un procés en que aquesta es solidifica, o en cas contrari es perd, es va perdent a mesura que s'esgoten les oportunitats...

Avui la de la qüestió no li mancarà, si més no per part de la CUP, de qui vostè, com tants altres, confia que serà allà on espera que sigui, compartint destí. Caldrà veure si, a banda de destí, també comparteixen camí... Hi confia en el camí que traça la CUP per arribar a bon port? La resposta, possiblement, aquí tampoc pot ser binària...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada