El canvi de rumb de la política exterior del govern espanyol respecte a la situació del Sàhara Occidental ha estat, per mi, tan sorprenent com inesperada.
Si només disposés d'una paraula per a definir-ho em quedaria amb aquesta: traïció ("violació de la fidelitat que hom deu a algú o a alguna cosa"). I no sé si fidelitat seria la paraula exacta, però sí que ho serien responsabilitat i compromís.
Pensava que, per la responsabilitat històrica d'Espanya amb el Sàhara Occidental, el govern mantindria el compromís de fer prevaldre les resolucions de la ONU, que reconeixen el dret del poble sahrauí a autodeterminar-se. I és clar, sembla ser que aquesta paraula, autodeterminació, és una paraula prohibida!
I això que la pròpia ONU manté que el Sàhara Occidental és encara un territori no descolonitzat, i en aquests casos, sense espai per al dubte, el dret a l'autodeterminació és clar i diàfan!
El govern espanyol traeix de nou el Sàhara Occidental; va fer-ho l'any 1975 abandonant el territori i lliurant-lo al Marroc i Mauritània, ho fa ara alineant-se amb el Marroc i amb la seva voluntat que esdevingui una autonomia, concepte depauperat fins i tot a Catalunya.
Aquest viratge fa malpensar: des de fa quants anys que l'estat espanyol dissimulava?
El canvi de rumb de la política exterior del govern espanyol respecte a la situació del Sàhara Occidental ha estat, també per mi, sorprenent, inesperada i profundament decebedora i indigna.
En aquest cas un gest val més que mil paraules!
