VI
A poc a poc beus mort:
la set feia el riu maligne.
No et miris en el corrent,
no t'allunyis del vent.
No estimis la teva imatge
al fons de l'aigua.
Tota la tarda és perill,
pel vespre ve basarda.
En veure't en el mirall,
petit amic, tan fràgil,
endins de l'esguard de glaç
per sempre t'has deturat.
Ara no pots fugir
i escoltes com s'atansaven,
sortint de la por del bosc,
lents passos de caçador.
Salvador Espriu. Final del laberint (1955)
Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada