dimecres, 14 d’agost del 2013

Moltes pantalles, poques finestres

Imatge. Roger Casero
Recordeu quan va entrar la primera pantalla a casa vostra? Les persones més grans ben segur recordareu que la primera pantalla que va entrar a la vostra llar va ser la televisió, entre finals dels anys cinquanta del segle passat, els més afortunats, i sobretot  a partir dels anys seixanta i setanta.

Pels més joves aquesta pregunta no té sentit: la primera pantalla, la del televisor, ja hi era quan vau néixer, i per molts fins i tot la de l'ordinador de sobretaula. Pels més menuts la pregunta no seria quan va entrar la primera pantalla, sinó a quantes pantalles tenen accés a casa seva!

Per ser definida com “la caixa tonta” el televisor ha fet prou fortuna! Durant molts anys no només ha estat la principal i quasi única pantalla de les llars, sinó que a més ha anat ocupant al llarg dels anys un espai més privilegiat dins les llars. Però el regnat del televisor sembla estar arribant a la seva fi, i la proliferació de pantalles domèstiques durant els darrers 25 anys l'ha anat desplaçant, especialment entre els més joves.

Possiblement la segona pantalla a entrar a les llars va ser la de l'ordinador, primer en la seva concepció de sobretaula, sobretot a partir dels anys noranta del segle passat, i posteriorment amb els portàtils. Amb la revolució, molt més que només tecnològica, d'internet els ordinadors han anat guanyant, a partir de la primera dècada d'aquest segle, molta quota de pantalla.

Aquests darrers anys la tercera pantalla a entrar a les nostres vides, més que només a les nostres llars, ha estat la del telèfon mòbil intel·ligent (els “smatrphones”) i més recentment les tauletes tàctils (“tablets”). Aquestes noves pantalles, mòbils, portables i connectades permanentment (si cal) a internet són, avui per avui, la icona més visible de la revolució digital que estem vivint.

Les pantalles dels televisors res tenen a veure amb les primeres que van conquerir les nostres llars: ara no només són més grans i més primes, també, a banda de la major qualitat d'imatge, estan connectades a internet. La pantalla del televisor ja no serveix només per mirar la televisió, i la televisió, els programes, ja no els mirem només a través del televisor, sinó que també consumin televisió a través de les pantalles dels ordinadors, els telèfons intel·ligents i les tauletes tàctils.

Les pantalles dels diferents aparells cada dia s'assemblen més i convergeixen cada vegada més les coses que podem fer-hi! Som multipantalla, avui, especialment els joves, són multipantalla. És cada vegada més habitual, entre els joves i no tan joves, consumir més d'una pantalla alhora: mirar la televisió i comentar el que es veu a les xarxes socials amb el telèfon intel·ligent o amb la tauleta tàctil.

I malgrat les pantalles dels televisors són cada dia més grans, el consum que en fem és cada dia més petit. Com he dit al principi la seva hegemonia està qüestionada per la resta de pantalles. En un estudi de Google (pdf) de l'any 2012 situaven en un 77% el temps que els usuaris mirem la televisió alhora que utilitzem un dispositiu mòbil, el telèfon intel·ligent o la tauleta. I pel que fa al consum de pantalles situaven en 43 minuts per la TV, 39 per els ordinadors, 30 per les tauletes tàctils i 17 per els telèfons intel·ligents.

Diuen que totes aquestes pantalles són finestres obertes al món, i en part és ben cert, avui en dia amb totes i cada una d'elles podem connectar amb qualsevol part del món. Farem bé, però, si a banda de mirar per aquestes finestres, no ens oblidem de mirar-nos el món des de les finestres de casa nostra, observant el nostre barri, els nostre veïns i veïnes, la vida que passa just per davant nostre i que massa sovint tantes pantalles no ens permeten veure, viure.

Article publicat al número 84 de la revista Parlem de Sarrià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada