XXI
Abelles. Tot l'eixam
tancava dintre l'arna.
És el fonell del buc
de pedra molt pesada.
La terra del bancal
la son dels bous llaurava.
Espona has de bastir
de pedra perdurable.
Amb sang he volgut fer
una cançó de marbre.
I l'esborra la pluja,
paraula per paraula.
La llosa de l'oblit
a poc a poc va caure.
Ni el llarg plorar dels morts
mai més no podrà alçar-la.
Salvador Espriu. Final del laberint (1955)
Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada