.
La dona que sempre anava amb bicicleta sempre sempre no hi anava, però sí tot sovint; era habitual veure-la per Girona enfilada a la seva bicicleta, no només per passejar-hi: era el seu mitjà de transport
Aquest és el record que en tinc, fins i tot abans de conèixer-la personalment, i és el record que sempre en tindré. Un record, a més, compartit: quan vaig comunicar a la meva mare la defunció de la mare de l'Ernest ella em va dir: "la dona que sempre anava amb bicicleta!".
Vist en prespectiva, que retingués aquesta imatge de la Montserrat anant amb bicicleta des de la meva infantesa, primer, i joventut, després, ja essent amic del seu fill petit, només pot ser per l'exepcionalitat del fet: no era comú abans, 20 o 30 anys enrere, veure una dona circulant amb naturalitat, vestida de carrer, amb bicicleta per Girona, per una Girona sense carrils bici (tampoc n'hi ha tants ara) i sense la Girocleta!
Aquest record, a més, l'he viscut més intensament pel fet d'haver rebut la luctuosa notícia just el penúltim dia de les vacances que amb la família hem passat a Holanda, país on la bicicleta domina la via pública! La Montserrat anava amb bicicleta per Girona amb la mateixa naturalitat que els holandesos ho fan al seu país, però aquí ella era una de les poques excepcions!
La Montserrat fa dies se'n va anar, se'n va anar al més enllà, ben segur, amb bicicleta!
Una forta abraçada per l'Ernest i tota la seva família!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada