dilluns, 12 d’agost del 2013

"Hello my friend"

Pancarta de l'homenatge a Xevi Gómez al pati de l'Escola de Taialà. Foto: Roger Casero

Impressionava veure tanta gent sota el porxo de l'Escola de Taialà de Girona; sota tota la llargària del porxo i als seus costats, a dreta i esquerra, on la gent pacientment s'apilava sota els paraigües per recordar-te i, sobretot, per donar suport a la teva família, a qui la teva tràgica desaparició els ha generat un buit que de moment ni amb la multitud de l'altre dia poden acabar d'omplir.

Va ser un acte molt emotiu, fet i pensat pels teus veïns i veïnes, els de la Coordinadora d'Entitats de l'Esquerra del Ter, pels teus companys de muntanya, representats pel Grup de Muntanya Sarrià, i pels teus amics i familiars.

Ens va emocionar un audiovisual farcit de família, muntanya i alguna altra de les teves passions, però encara avui el teu record és massa doloròs pels qui més t'estimen i has estimat.

Ben segur vas escoltar les paraules d'en Josep Turbau, que serenament va relatar-nos el gran alpinista que ets, o les paraules d'en Lluís Xargay, que et va "renyar" per aquesta teva darrera malifeta, o les del teu amic i soci Gonzalo Sánchez, a qui l'emoció no li va permetre llegir el text, manuscrit, que havia preparat i que vaig ajudar-li a llegir; ell sempre t'esperarà amb la furgoneta, esperant que el recullis...

El teu oncle i padrí, en Julián Saeta, et va enviar una carta que ben segur ja deus haver rebut (“Direcció: el paradís. Carrer Hidden Peak. CP. 8068 metres. País: el cel”), una carta plena d'amor i tendresa; el teu germà Ivan, valent, va fer el cor fort per a fer-nos saber que la teva pèdrua no li farà perdre l'amor que, com tu, sent per la muntanya, i que procurarà transmetre'l també als teus fills; i que preveu celebrar, l'any vinent, el teu aniversari (el 17 d'agost del 2014) al camp base del Hidden Peak.

Al pati de l'Escola de Taialà, la teva i la dels teus fills, un gran cor encerclava una fita i una encesa d'espelmes; del mig del cor es van enlairar cap al cel uns globus blancs, tan blancs com la muntanya que se t'ha quedat!

No ens coneixem Xevi, però això avui ja tan se val... Però et puc dir amb certesa que si mai et trobo, quan la meva muntanya em reclami, et saludaré com tu ho feies amb els muntanyencs i alpinistes que t'anaves trobant fent camí, amb un alegre i encoratjador "hello my friend!"


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada