XXXI
Res d'això, tampoc això:
cap altra resposta
en la foscor,
cap accés al centre
immòbil del torb.
Res d'això, tampoc això:
si vull, m'empresono
dintre del meu clos.
Puc, si me n'allunyo,
esguardar-me sol.
Res d'això, tampoc això:
a l'angoixa tanco
la porta de cop.
Un a un baixava
tots els esglaons.
Davallo a la cega
quietud del pou.
Salvador Espriu. Llibre de Sinera (1963)
Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada