dijous, 21 de març de 2013

Amb ganes, moltes ganes de fer brunyols!

Aquest any tinc moltes ganes de brunyols, de fer brunyols! L'any passat per Setmana Santa amb la família érem a París i no vaig poder fer-ne!

Els de l'any passat van ser uns brunyols especials, diferents; van ser els primers brunyols sense la meva àvia, que mesos abans ens havia deixat. La meva mare i el meu germà van fer-los igualment, però no a Cantallops, com fins aleshores havia estat tradició, sinó a Girona, a casa la meva mare.

Aquest any els nostres brunyols de Cantallops també els farem a Girona! Canvia l'escenari, però canvia l'essència! I els farem, aixo sí, amb la recepta de sempre, en família!

I és que, com ja he explicat en anteriors ocasions, fer brunyols és sobretot una activitat per fer en família! Jo de petit vaig ser ensucrador durant molts anys, una tasca molt dolça, però també exigent: tots els brunyols, al cap i a la fi, passaven per les meves mans!

Ara ja fa anys que la meva principal tasca és coure'ls, trobar aquell punt just de cocció, ni massa crus ni massa cuits i, ni molt menys, cremats!

La meva mare és l'especialista en donar-los forma, transformar aquell tros de pasta elàstica en un brunyol, en un autèntic brunyol! A casa els brunyols marca de la casa són com els volia el meu avi matern: prims i amb un clot al bell mig!

El meu germà els pasta, la primera, més feixuga i matinera de les feines; la canalla, com jo de petit, els ensucra!

Però el millor dels brunyols és tastar-los! Com si d'un tresor es tractés habilitem un plat per a desar-hi els brunyols que separem per a tastar, deixant-los refredar una estoneta! Aquells són, sens dubte, els més bons!

Però com sempre de brunyols (que no bunyols) en farem per nosaltres i per compartir, per repartir! Malauradament no per a tothom... n'hi ha que us haureu de conformar en veure'ls i flairar-los només en la seva versió 2.0!

Aquest any tinc ganes, moltes ganes de brunyols! Aquest dissabte serà el dia! Dilluns, sens falta, us ho explico!

Brunyols Cantallops 7 - Brunyols ensucrats

2 comentaris:

  1. Brunyols fets a Girona? us farem fora de la D.O.!!! he he he
    Enhorabona per seguir vetllant per aquesta tradició amb tant d'entusiasme. Bona brunyolada!

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies Albert, com va dir en Carod Rovira els brunyols de Cantallops ho són aquí i a la Xina! La tradició la mantenim, però ara ens és més pràctic fer-los a Girona; la recepta, però, és la de l'àvia Juanita, la nostra de Cantallops! És curiòs això dels brunyols; sempre que en fem recordo la Lola Oriol, que fins que va poder sempre ens feia una visita a la tarda per fer-la petar amb la meva àvia i, naturalment, tastar-los.
    Seguirem amb la tradició i procurarem que arreli, també, en la jovenalla de la família!
    Moltes gràcies Albert!

    ResponSuprimeix