En un sopar amb una colla de diverses parelles de Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis i Girona, una parella de Sarrià de Ter amb dos fills, si fa o no fa de l'edat de les meves filles, explicava que en qüestió de mesos tots dos s'havien quedat a l'atur; tots dos, víctimes de la crisi de la construcció, ell, i de la davallada de consum i menor producció, ella, parlaven de la seva situació personal sense voler-se victimitzar, acceptant amb resignació la situació actual, però sobretot plantejant-se que les properes feines que tinguin han de ser, primer, diferents, i segon, major qualificades.
Aquest proper curs 2009/2010 tots dos tornaran a estudiar, tornaran a l'institut amb l'objectiu d'obtenir el grau superior d'un cicle formatiu. Faran cada un una formació diferent, però encaminada a millorar la seva formació i coneixements, la seva competència i per tant invertiran em potenciar la seva ocupabilitat, encaminant.se també cap a sectors que poden ser, els propers anys, demandants d'ocupació com per exemple el de documentació sanitària.
naturalment aquest és un cas particular, que bé pot reproduïr-se en altres famílies... Una veïns d'escala d'aquesta parella també han estat, tots dos, a l'atur, tot i que ara ell ha tornat a treballar... Però més enllà d'altres circumstàncies, prioritàries sens dubte com la pròpia subsistència econòmica de la família, o aspectes més psicològics, relacionals i emocionals que es deriven de la condició d'aturat (o d'expulsat del mercat laboral), aquesta parella de Sarrià de Ter, com tantes altres, han afrontat aquesta difícil situació, l'atur, amb la voluntat de sortir-ne, més tard o més d'hora, millor preparats i amb més possibilitats de poder-lo esquivar, de nou, en el futur.
Jo els admiro i, sobretot, els desitjo molta sort, confiant que tots dos trobaran, al durant o després del seu període formatiu, la feina que necessiten i que, sens dubte, es mereixen.
Aquest proper curs 2009/2010 tots dos tornaran a estudiar, tornaran a l'institut amb l'objectiu d'obtenir el grau superior d'un cicle formatiu. Faran cada un una formació diferent, però encaminada a millorar la seva formació i coneixements, la seva competència i per tant invertiran em potenciar la seva ocupabilitat, encaminant.se també cap a sectors que poden ser, els propers anys, demandants d'ocupació com per exemple el de documentació sanitària.
naturalment aquest és un cas particular, que bé pot reproduïr-se en altres famílies... Una veïns d'escala d'aquesta parella també han estat, tots dos, a l'atur, tot i que ara ell ha tornat a treballar... Però més enllà d'altres circumstàncies, prioritàries sens dubte com la pròpia subsistència econòmica de la família, o aspectes més psicològics, relacionals i emocionals que es deriven de la condició d'aturat (o d'expulsat del mercat laboral), aquesta parella de Sarrià de Ter, com tantes altres, han afrontat aquesta difícil situació, l'atur, amb la voluntat de sortir-ne, més tard o més d'hora, millor preparats i amb més possibilitats de poder-lo esquivar, de nou, en el futur.
Jo els admiro i, sobretot, els desitjo molta sort, confiant que tots dos trobaran, al durant o després del seu període formatiu, la feina que necessiten i que, sens dubte, es mereixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada