dimecres, 17 de gener de 2018

Presencial


Mesos enrere vaig participar en una formació en que una part dels participants la fèiem a distància, la resta presencialment des de Madrid. Les noves tecnologies fan meravelles, escurcen distàncies i permeten que ens puguem comunicar fins al punt d'oferir formacions a distància. Així d'entrada, qui s'hi podria negar?

Al principi els més de set cents quilòmetres no semblaven distància, jo escoltava el mateix que els allà presents i veia la mateixa presentació a la meva pantalla; fins i tot ells, els allà presents, també podien escoltar-nos als qui, com jo, seguíem la sessió virtualment: comunicació bidireccional, com ha de ser!

Tot semblava anar com una seda fins que, acabada la part expositiva de la sessió, va començar la participativa, la que els participants podíem dir-hi la nostra i participar en el debat. A partir d'aleshores em vaig sentir com un tertulià radiofònic que participa en una tertúlia telefònicament i que no acaba de trobar el moment de rebatre, de dir la seva i que resta a l'espera que el conductor es recordi d'ell i li doni pas.

Reconec que a partir d'aleshores vaig començar a desconnectar i em temo que la resta, els allà presents i els com jo presents virtualment deurien sentir de fons l'arítmic so del meu teclat percudit pels quatre dits (literal i encara me'n sobren!) enfeinats en respondre correus i anar avançant feina...

Sí, la tecnologia és una meravella i escurça, quan no elimina del tot, distàncies anys enrere insalvables però per meravellosa que sigui també té les seves limitacions. Hi ha debats en els que cal ser-hi present i el d'investidura, a criteri els lletrats del Parlament de Catalunya, n'és un.

És clar que els lletrats ja poden dir missa, car abans el seu criteri ja estat, per uns i altres, qüestionat.

Pel que fa a mi sempre procuro calibrar, davant una proposta de formació a distància, el cost de la no presència, doncs ja sabem que no sempre és exactament el mateix ser-hi o no ser-hi. Pel que fa a la investidura jo tampoc sé si aquesta és, en definitiva, la qüestió!