Tremolor de cames

S'apropa l'hora dels valents i als qui els tremolin les cames fugiran corrents, cames ajudeu-me! com ho han fet d'altres (Duran en el trànsit del dret a decidir a la independència) o, ara ja ho sabem, seran descavalcats!

La destitució del fins ahir conseller d'Empresa i Coneixement Jordi Baiget ha provocat quelcom més que una inesperada i incòmode crisi de govern, sembla que també una latent crisi de confiança.

El que ahir va publicar el diari El Punt Avui no va ser una entrevista en format pregunta - resposta, sinó el relat d'una conversa de Jordi Baiget amb el director del diari, Xevi Xirgu, una peça més de la secció "En clau personal" per la que també han passat els consellers Santi Vila i Toni Comín i la presidenta del Parlament Carme Forcadell.

La peça periodística aborda el personatge en el moment clau que viu el país, però també en traça la seva trajectòria personal i política, amb anècdotes i fotografies de la infància i la joventut del protagonista. És de suposar que la conversa entre el conseller Jordi Baiget i el director d'El Punt Avui Xevi Xirgu no la van tenir el dia abans de la seva publicació, sinó uns dies abans, pel que el director del diari en coneixia el contingut no només per la seva condició de director, sinó perquè va ser ell qui va escoltar per primera vegada el que ahir vam llegit tots!

També és de suposar que el diari té un calendari de publicació de les personalitats que passaran per la secció i que en funció del calendari planifica les corresponents trobades i que per tant només l'atzar, la casualitat, va fer coincidir la publicació del perfil de Jordi Baiget, amb les seves veritats, amb la vigília de la presentació pública de les garanties del referèndum que Baiget qüestiona...

Deixin-me fer el titular, per desajustat a la realitat que pugui ser, o semblar: "El Punt Avui provoca la destitució del conseller Baiget". Sabem que no és així, que és massa fàcil matar al missatger: a Jordi Baiget l'han destituït, simplement, pel que ha dit. Quina paradoxa que el 9N que ell va presentar ara l'hagi fulminat!

Els motius de la destitució el propi diari ens els destaca en quatre frases que un independentista mai voldria sentir d'un altre independentista:

- "Una part del govern no estem en el nucli dur de les decisions, i això... això genera el que genera", que destil·la un cert ressentiment per no ser informat, malgrat les conseqüències que pot afrontar...
- "Hem tendit a menystenir l’Estat, i l’Estat té molta força, una força molt gran", un posicionament que segur no es troba en cap argumentari independentista, ni tan sols del propi PDeCAT
- "Probablement no podrem fer el referèndum, i haurem de fer una cosa diferent", dubtar del referèndum és pecat mortal, i més si ho remates dient que allò "diferent" serà com el 9N
- "Puigdemont és més explosiu que Mas; no entra en el nostre dia a dia", en el que s'evidencia, com es pot llegir entre línies i entre les línies de la peca periodística, que ell és més de Mas que de Puigdemont, com l'altre incòmode i defenestrat Germà Gordó.

El fins ahir conseller Jordi Baiget ha tingut tremolor de cames, doncs no pensa només en les possibles conseqüències polítiques d'una desobediència (a l'estat espanyol), també pensa en les personals, en les que poden afectar a la seva família i al seu patrimoni; Baiget ha fet allò tan bíblic, allò tan humà: dubtar!

Més d'un independentista deu tenir aquesta mateixa tremolor de cames, també més d'un independentista del PDeCAT deu tenir els seus dubtes o deu pensar que potser no cal tibar tant la corda... És clar que per molts independentistes els que tenen tremolors de cames potser no ho són tant...

De res li ha servit a Jordi Baiget que el seu partit l'hagi defensat; el president Puigdemont, segurament a contracor (no en dubto), no ha tingut més remei que cessar-lo davant les pressions explícites de la CUP, i ben segur internes d'ERC. Com en el futbol: com més et ratifiquen en el càrrec, més risc tens que et destitueixin...

No s'apropa l'hora dels valents, ara sembla que sí, finalment i uns anys després, ara és l'hora dels valents i els valents, tingueu-ho clar, no dubten, no els tremolen les cames!