El procés ha generat un moviment sísmic a la política catalana de tal magnitud que ha fet xocar les tradicionals plaques tectòniques d'esquerra i dreta quasi esmicolant-les, per fer aflorar les ara imperatives de la independència i l'unionisme.
Inevitablement aquest terratrèmol polític no només ha generat víctimes polítiques per un o altre motiu (Pere Navarro, Joan Herrera, Duran i Lleida, Ramon Espadalé, Artur Mas, Francesc Homs, el resistent Germà Gordó, Jordi Baiget...), també ha afectat als partits, des de la sagnia del PSC a la desaparició parlamentària d'Unió des de l'aparició Parlamentària de la CUP fins a l'eclosió dels Comuns.
Aquests dies s'ha fet de nou evident que paradoxalment la gran víctima del procés pot ser el PDeCAT, l'antiga Convergència. De moment acumula com cap altre partit les llistes de víctimes polítiques: el desplaçat per la CUP Artur Mas, l'inhabilitat Francesc Homs, els processats Mas (rep per totes bandes!), Ortega i Rigau...
I per si això no fos poc, avui per avui i per mèrits propis i aliens, és la principal diana dels processos judicials, també per casos de corrupció: cas Palau, cas Pretòria, cas 3%...
I per a més inri les enquestes no donen al PDeCAT els resultats que, per l'elevat preu que se suposa estan pagant, segurament esperen i la davallada electoral des del 2010 ja no sembla només conjuntural. El PDeCAT ni tan sols sembla treure rèdit de tenir la presidència de la Generalitat.
Poc després que aquest dilluns Marta Pascal, en nom del PDeCAT, tanqués files defensant Baiget el president Puigdemont el cessava. Francesc Homs va fer evident fins a quin punt el cessament de Baiget va sadollar la sed de dimissió del conseller temorenc de tots els independentistes menys els (o com a mínim alguns) del PDeCAT. Puigdemont al seu torn va deixar clar que ell més que al partit es deu al govern i sobretot al procés, mal li pesi al seu partit...
El drama del PDeCAT és que, de moment, mentre ells paguen la factura política del procés ERC es frega les mans comptant a quants diputats es quedarà de la propera majoria al Parlament, bé sigui un Parlament autonòmic, bé sigui completament sobirà. Esquerra, anant a roda i sense desgast, sembla esperar pacient que el procés segueixi erosionant el PDeCAT...
No crec que dins l'acord de Junts pel Sí s'establís que Convergència, ara el PDeCAT, li toqués el martiri i a ERC la glòria! Serà el PDeCAT el proper que el procés s'endurà?...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada