Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dijous, 20 de juliol del 2017
Desertors
Afirmava Marta Pascal, coordinadora general del PDeCAT, que "tots els soldats del PDeCAT estan disposats a fer el que calgui", tancant així la crisi de govern que per bé que ha estat de govern ha apuntat sobretot al PDeCAT.
Resulta inevitable recórrer, també amb el procés, al llenguatge bèl·lic i és que amb el referèndum de l'1 d'octubre sembla que anem a una mena de batalla final; dic sembla perquè sabem perfectament que no ho serà, que serà i és una batalla, però no la final...
Seguint amb el llenguatge bèl·lic i d'inspiració militar hom podria considerar els consellers i alts càrrecs dimitits, els qui de moment han decidit (voluntàriament?) fer un pas al costat, com a desertors per abandonar el lloc que tenien el deure de no abandonar.
Jordi Baiget i les seves sinceres i alhora imprudents declaracions va ser la prova de resistència i després d'ell d'altres consellers i conselleres i alts càrrecs no l'han superat, qüestió, aquí sí, de confiança! De tots els passos al costat de moment el més sorprenent ha estat el de la consellera portaveu Neus Munté, i sembla que aquí precisament la (des)confiança ha estat, més que el compromís, el factor clau.
És evident que a aquestes alçades qui no superi la prova de resistència, qui no estigui disposat a fer el que calgui, com va dir Marta Pascal, millor que es retiri; de moment ja s'han retirat quatre consellers i dos alts càrrecs de posicions sensibles (secretari del Govern i director dels Mossos d'Esquadra) i no es descarta que siguin més els qui desertin...
I és que per "fer el que calgui" s'entén desobeir, assumint també les possibles conseqüències polítiques i personals. Tot té un preu, cadascú sap fins on està disposat a pagar-lo...
Ara és l'hora dels valents! Ara és l'hora de lligar-se l'estelada al cap en forma de cinta i anar a la batalla (final?) del referèndum tot cridant "banzai!" Bé, en aquest cas, independència!
Si ara és l'hora dels valents, els covards, als qui els tremolin les cames, millor que desertin...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada