El blanc i el negre, "tan lejos, tan "Cercas""

De les moltes escales que hi ha m'agraden molt les que et porten al cel de Led Zeppelin i sí, ho reconec, l'escala de grisos.

Percebre la realitat en blanc i negre no és el mateix que percebre-la en escala de grisos, i ja no diem veure-la a tot color! L'escala de grisos és altament útil quan les visions es polaritzen, quan només dominen el blanc i el negre, així, sense més matís: o ets blanc i ho veus tot blanc o ets negre i ho veus tot negre, no ha gris possible!

En èpoques com la que vivim avui a Catalunya i a Espanya és comú, aquí i allà, que molts perdin la capacitat de veure-hi en escala de grisos i perceben la realitat tan sols en blanc i negre, un blanc que de tan brillant enlluerna i un negre que de tan fosc no deixa veure res més que la seva negror.

Davant aquesta polaritzada visió de blanc o negre els grisos no hi tenen cabuda, i si un gris s'apropa més al negre no és gris, sinó negre; i si un altre gris clareja més no és gris, sinó blanc! I si a mi em sembla, o m'han dit, que un gris és blanc, és blanc, o en el seu defecte si no és blanc serà negre, doncs no pot ser altra cosa. No en va aquesta sembla una partida d'escacs!

D'un temps ençà, i especialment aquests darrers dies, la visió de l'escriptor Javier Cercas sobre el procés sobiranista de Catalunya ha fet córrer molta tinta, la seva inclosa, en una sèrie d'articles publicats a el diari El Punt Avui, articles que com aquest que llegiu, mai s'haurien d'haver escrit.

La metxa, si ja no ho estava abans, la va encendre l'article "Respecte, falta de" de Matthew Tree (qui després es va disculpar), tot i que qui va fer esclatar la pólvora va ser l'article, publicat l'11 de setembre, “La utopia assassina”, al que el propi Cercas va respondre amb una carta publicada al mateix diari sota el títol "Coses que no he dit mai";  Isabel Llauger, al mateix diari, va seguir el fil amb "Javier Cercas".

Tot plegat generat per aquesta visió de blanc o negre, per aquesta manca de capacitat de veure la realitat ja no a tot color, ni tan sols en una trista escala de grisos!

Diu Javier Cercas, o em sembla haver llegit que ha dit en alguna ocasió, que ell prefereix els països avorrits; possiblement els prefereix tan com jo prefereixo els escriptors grisos com ell, plens de matisos, escriptors que escriuen negre sobre blanc en escala de grisos.

Blanc o negre; el blanc i el negre, tan a prop i tan lluny alhora o, com diu l'expressió en la llengua que Javier Cercas utilitza quan escriu, "tan lejos, tan Cercas"!

Entre el blanc i el negre hi ha sempre l'escala de grisos!