Campanar de l'església de Sant Feliu de Cartellà. Foto: Roger Casero |
Assistia a missa diumenge passat a la bonica, i petita, església de Cartellà, oficiada per Mn. Josep Quer, "en Pitu", una missa en la que fins i tot jo, agnòstic confés, puc trobar-m'hi com a casa!
Les misses d'en Pitu Quer, que fa a Cartellà o a la veïna església de Sant Medir, són tan planeres, riques i properes com el seu missatge: planer, ric i proper. Són misses que es fan escoltar com les homilies d'en Modest Prats es fan llegir!
D'entre el que va dir al sermó em vaig apuntar unes paraules que deien més o menys així, referint-se a com els homes i dones hem d'actuar a la vida: "més que practicants religiosos, practicants d'humanitat!"
Anar a missa, però, a vegades em posa de "mala llet"! Quantes persones, no a Cartellà sinó arreu, allà on vulgueu, es donen "la pau" a missa i a fora segueixen en guerra!
Més m'enarbora quan hi ha qui pregona el perdó embafant-se de Déu, de Crist i de sa mare, la Verge Maria, però després a la vida real, en la relació amb persones de carn i os, persones amb nom i cognoms, no només el neguen, sinó que l'embruten amb rancor i el desnodreixen amb menyspreu. A vegades calladament els hi dic: "No diràs el nom de Déu en va!"
M'indigna tant aquesta hipocresia!
Com també m'indigna veure com els qui per ells reclamen i exigeixen respecte i llibertat neguen el respecte i la llibertat als seus adversaris, ja sigui en política, esports o en la vida mateixa!
Els homes, i les dones, som plens de defectes i contradiccions, jo el primer! Jo, com probablement tu, sóc un sac farcit de contradiccions i defectes...
Ben segur que en la meva pràctica d'humanitat hi ha més errors que encerts... Deu ser per això que m'indigno tant quan els veig en els altres, doncs no poden evitar ser el mirall dels meus propis errors, les meves pròpies contradiccions! Ja sabem que "qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra!"
Avui sermonejo... ja em disculpareu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada