dijous, 10 de setembre de 2009

Arenys de Munt, capital de Catalunya per la Diada ("no me llames Dolores" diga'm federalista!)

La consulta popular d’Arenys de Munt sobre la independència de Catalunya [Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?] ha convertit aquest poble del Maresme en l’epicentre mediàtic i polític, no tan a nivell institucional, de la Diada d’enguany.

Tot plegat sembla un joc de despropòsits, una escalada d’esdeveniments que cada dia que passa semblen més inversemblants. Embolica que fa fort!. Posats a triar, entre una concentració falangista i una consulta per la independència de Catalunya, jo em decantaria sense ni rumiar-m’ho per la segona opció, encara que, si hi anés a votar, votaria no (no me llames Dolores diga'm federalista!).

Fer una consulta popular, un referèndum, preguntar a un poble, comunitat de veïns o país sobre si anhelem o no la independència és una pregunta ben lícita, fins i tot jo diria que necessària; una altra cosa és qui fa la pregunta: entrem llavors, en el cas d’implicacions d’una o més administracions (en aquest cas un ajuntament) més o menys directes, més o menys explícites, més o menys tangencials, amb qüestions jurídiques i/o legals.

De fet una pregunta semblant em va fer, mesos enrere, la meva filla gran...

Al Cèsar el què és del Cèsar... i si jurídicament un ajuntament no pot convocar, ni tan sols implicar-se (encara que sigui amb la cessió d’un local públic) en la citada consulta, agradi o no cal acceptar-hi... I en qualsevol cas canviar la llei que avui no ho permet. Sí, ja sé que segurament si la pregunta fos diferent no hi hauria aquest problema, com no va ser-hi amb els centenars d’ajuntaments que van permetre, fins i tot promoure, fer la consulta al seu dia d’Aturem la Guerra.

La qüestió és que el tema s’ha magnificat i ha estat un d’aquells temes que dia a dia s’ha anat fent gran, com una bola de neu: les declaracions de De la Vega, les rèpliques dels partits nacionalistes i independentistes d’aquí... Entre uns i altres amb gesticulacions excessives.

Davant aquesta situació que s’ha anat generant, el PSC ha procurat declarar poc i quan ho ha fet s’ha cenyit a la legalitat i al seny, sempre amb prou prudència, no donant suport, quan li ha tocat votar (Arenys de Munt i Figueres), a la consulta popular; en el cas del PSC d’Arenys de Munt el PSC ha estat víctima d’uns actes vandàlics que en cap cas, com ningú, mereixia, i que haurien d'haver estat condemnats...

El PP, naturalment, exprimeix i esgrimeix contra tot allò que relacioni el PSC, o encara millor el PSOE, amb l’independentisme català, alhora que s’abandera com ningú (bé, per molts com el PSOE, però els matisos jo els veig, amb i sense ulleres), del discurs de l’Espanya mononacional...

ICV-EUiA s’aferra, més que a la independència, al dret a decidir, i troba un espai d’esquerres que el diferencia del PSC, però que no atrapa a ERC.

ERC davant la bola de neu mira de pujar-hi a sobre i conduir-la cap al seu iglú. Per ERC moments polítics com aquests són un bàlsam, doncs els permet tirar d’argumentari de partit sense haver d’encotillar-lo al del govern, de manera que se sent alliberada i jugant a casa, doncs tot el que es mobilitza a favor d’Arenys de Munt és un potencial votant. ERC a més vol reproduir la moció als municipis on és present i sobretot governa, trobant d’aquesta manera un fil per estirar que li pot permetre marcar paquet.

CiU, per la seva part, veu venir el corrent de sobiranisme i independentisme que baixa i es tira al riu amb la seva barca i es deixa arrossegar pel corrent tan com pot, i si cal remar, ho fa només amb un rem... [interessant l'article del socialista Ramon Bassas La CiU sensata]

Tot plegat ha arribat a uns extrems que sembla que bé es podien haver evitat... o potser, entre uns i altres, així és precisament el què buscaven... Jo la Diada, en qualsevol cas, la celebraré com gairebé cada any: acte institucional a Sarrià de Ter i dinar de celebració de l’aniversari del meu germà... I la Senyera ja fa dies que ennobleix, com cada any, el balcó de casa nostra...

--------------------------------

pd: sobre la indepenència i la diada de Catalunya he escrit i publicat en aquest bloc:
Socialista independentista!?, el dimarts 8 de juliol de 2008.
Manifest de l'Onze de setembre del PSC i N'hi ha que neixen estelats!, el dijous 11 de setembre de 2008.
La cançó de l'enfadós de la Diada a Sarrià de Ter, el divendres 12 de setembre de 2008.
Catalunya País-Estat... Preguntes d'una nena de 9 anys. el dimarts 3 de febrer de 2009.
Manifest de l'Onze de setembre del PSC (2009), del dijous 10 de setembre de 2009.