L'enigmàtic llibre Verb i Gràcia es presenta a la @bibemiliaxargay de #SarriadeTer

L'enigmàtic i col·lectiu llibre Verb i Gràcia. 1000 i + enigmes verbals (LlibreriaUniversitària), un dels 4 llibres que vaig recomanar per Sant Jordi,  es presentarà el proper dissabte 4 de juny a les 11 del matí a la Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter, amb la presència del seu autor sarrianenc, Josep M. Sansalvador, acompanyat de la resta d'autors: Joan Clotet, Miquel Àngel Gibert, Rosa Marill, Emma Rafecas i Joan Carles Orengo.

La presentació, amb aquest elenc de fans dels matinals enigmes de Màrius Serra, promet! I dic promet amb coneixement de causa, doncs coneixem, la gent de Sarrià de Ter, les habilitats del nostre amic i veí Josep M. Sansalvador com a presentador d'esdeveniments culturals!

Segur que entre uns i altres tenen més d'un as amagat a la màniga... o enigma amagat al "pap"!

No hi falteu, que és molt millor viure-ho que no pas que us ho expliquin!

#EricAbidal o l'èpica del #Barça d'aquesta temporada!

Abidal aixecant la 4a Lliga de Campions. Foto: El Mundo Deportivo

En les millors històries, en els millors relats, sempre sol haver-hi una bona dosi d'èpica...

La final de la Lliga de Campions també va tenir el seu polsim d'èpica, l'èpica de la remuntada després del gol de Rooney, que empatava el partit... Però no és de l'èpica de la final de la que vull parlar, sinó de l'èpica del Barça d'aquesta temporada, que simbolitza d'una manera extraordinària el testimoni vital i futbolístic d'Eric Abidal.

La seva malaltia va colpir el vestidor i el futbol mundial, però la seva lluita per combatre i deixar enrere la seva malaltia, s'ha viscut, portes endins, dins el vestidor blaugrana, de manera col·lectiva; si en aquest equip hi mancaven elements per a fer pinya (que no), aquest fet, gens desitjat, l'ha enfortit i cohesionat encara més.

No sé exactament a quina distància Abidal va percebre la mort, però quan la seva ombra se'ns presenta, les emocions, les relacions personal, l'amor s'intensifica, es purifica, com si destil·lés tot allò de romàntic que l'embolcalla per presentar-nos l'amor, l'estima, en estat pur. Són processos vitals que intesifiquen, per bé o per mal, les relacions personals.



Afortunadament ha història de l'Abidal, la malaltia de l'Abi, ha finalitzat amb un somriure i, sobretot, amb el jugador francès vestit de nou de blaugrana i trepitjant el camp. Els vestidors, les plantilles, són grups de treball humans en què els aspectes emocionals juguen un paper molt important, lligats tot sovint a la motivació; d'aquí la figura creixent els darrers anys del psicòlegs esportius... I vivències tan intenses com el procés viscut per Abidal no resten al marge del grup, ans al contrari...

D'aquí el gest del capità Carles Puyol de cedir-li el braçalet en el moment de rebre la 4a Lliga de Campions d'Europa...

Realment aquest va ser un moment molt emotiu, doncs a l'alegria d'aixecar tan preuada copa, s'hi afegia l'èpica, l'emoció de veure que qui l'aixecava era precisament qui més havia patit aquesta temporada...

Però per mi, si hi ha un moment emotiu, emocionant, d'Eric Abidal a la final de la Lliga de Campions, és quan, recollint abraçades a tort i a dret, ell cantava l'himne del Barça vers a vers, amb el braçalet de capità...
Abidal aquesta temporada, amb el seu joc, amb la seva lluita, amb la seva èpica, ens ha arribat al cor i ens hi ha gravat el seu nom per sempre més!

El #RealMadrid, el protagonista absent de la final de #Wembley entre el #Barça i el #ManUtd

Avui Barça i Manchester United saltaran a Wembley per jugar la final de la Lliga de Campions d'Europa. Però aquest partit, aquesta final, té un tercer equip que, malgrat no es vesteixi de curs i salti a la gespa, sembla que també es jugui quelcom en aquesta final: el Real Madrid.

Durant totes les prèvies periodístiques referents a la final, tant d'aquí com d'allà, la referència al club blanc semblava quasi inevitable. I és el propi Real Madrid, per voluntat del seu entrenador i, ara, tot poderós entrenador, José Mourinho, qui ha volgut esdevenir, com a mínim en clau del futbol espanyol, el tercer equip de la final d'avui. Ignoro si el Liverpool, l'Arsenal o algun altre equip anglès han generat el mateix que el Madrid ha fet amb el Barça respecte el Manchester United...

Els quatre duels seguits entre Barça i Madrid i, sobretot, els dos de les semifinals de la Lliga de Campions han ajudat a generar aquesta curiosa situació, doncs en condicions normals el Real Madrid ja no hauria de ser part de la notícia en les cròniques de la final d'avui. Però José Mourinho és, avui per avui, el màxim esponent de l'expressió "la qüestió és que parlin d'un, encara que malament!" I amb ell arrossega a tot el Real Madrid en aquest atzucac!

Però el Real Madrid ha volgut jugar la final sense jugar-la, i per tant hi té, com el Barça i el Manchester United, quelcom a guanyar i quelcom a perdre:

Si el Barça perd la final, el Madrid podrà engrandir la seva temporada fent aquest balanç: un títol guanyat (la Copa del Rei), igual que el Barça (la Lliga), qui a més haurà perdut 2 finals... I a més evitarà que el Barça, més enllà de sumar la seva 4a Lliga de Campions, esdevingui encara més el club i l'equip de referència del futbol europeu i mundial.

Si el Barça guanya la final d'avui, es farà tan gran, tothom el farà tan gran, seguirà essent tan gran, que ni el tot poderós Mourinho podrà fer res, per més declaracions que faci, per empetitir la llegenda que aquest gran equip de Pep Guardiola està escrivint.

Sort que Pep Guardiola ho té clar: avui la final la juguem contra un grandiós equip, el Manchester United. El Real Madrid, avui, és només un efecte col·lateral a partir del minut 90 (o 120)!


Visca el Barça! Força Barça!

2011-2015 a #SarriadeTer. Avui ja ens hi posem!

Captura de pantalla d'una piulada a Twitter

Passades les eleccions municipals, paït el resultat, el què toca ara és seguir treballant.
És amb aquesta voluntat que ahir publicava a Twitter que donava el dol per acomoadat.
De la mateixa manera que cal celebrar les victòries, els guanys, cal païr les derrotes, fer el dol de les pèrdues. Però tan si es guanya com si es perd el dol i la celebració requereixen també el seu punt final.

Ahir la colla del PSC de Sarrià de Ter ens vam trobar per analitzar, més fredament, els resultat electoral, però sobretot per començar a preparar els futurs 4 anys de treball que, en aquest cas, hauré d'articular jo com a regidor a l'Ajuntament de Sarrià de Ter. Perquè per si algú en dubta o en dubtava, el proper dissabte 11 de juny, sí, prendré possessió com a regidor de l'Ajuntament, encarant el meu tercer mandat municipal a Sarrià de Ter.

La vida municipal segueix, amb un escenari polític molt diferent, ben cert, però segueix... El pressupost, el camp de gespa artificial de La Rasa, l'Auditori, el POUM, la reforma del carrer Major, les ordenances fiscals, etc són temes que requeriran debat, discurs i posició per part del PSC i, malgrat seré jo l'únic càrrec electe socialista, no és ni serà aquesta una tasca solitària.

Avui ja ens hi posem, ens hi posem per començar a preparar el treball d'aquests propers 4 anys... I com sempre ens hi posarem amb ganes, compromís i, si convé, sentit de l'humor!:  

Roger Casero, cap de llista del PSC a Sarrià de Ter, s'ha pres la derrota electoral amb molt d'humor i ahir en un tweet textualment donava el dol per acomiadat.(a la secció Safareig del diari El Punt)

La "C" del meu partit, la "C" del #PSC #congresdesdebaix #debatsocialista

Fa uns anys el meu partit va actualitzar i modernitzar la seva imatge amb aquest logotip. Sobri, simple, amb dos elements que hi destaquen: el vermell socialista i la "C", de Catalunya, en negreta, destacada.

A mi aquest logo m'agrada molt, sempre m'ha agradat molt. No sé si la nova direcció del partit,.la que surti del congrés de la tardor, voldrà renovar la imatge, aquest logo... A mi m'agradaria que no ho féssin; és més, a mi el què m'agradaria és que aquest simple logotip fos assumit plenament per la nova direcció del partit... per tot el parit!

Destacar la "C" en negreta no és ni ha de ser gratuït; si el PSC té i ha tingut una raó de ser és, naturalment més enllà del socialisme, Catalunya.

Són moltes les coses que cal debatre en clau interna, que cal debatre també obertament, i de fet el debat és ben obert amb iniciatives com #congresdesdebaix o #debatsocialista... I entre les destacades a debatre hi ha d'haver la redefinició de la relació confederal del PSC amb el PSOE. Si volem seguir defensant un model federal, potser que comencem per aplicar-nos-el nosaltres!

Sóc i seré sempre socialista... sóc i m'agradaria ser sempre del PSC... No llenço pilotes fora, també depèn de mi, ho sé... No cal que el PSC es refundi, només cal que recuperi els oríigens i la identitat, que ens posem al dia, doncs la realitat d'avui no és la de fa 30 anys, i que recuperem també i una miqueta d'amor propi...

I la "C" de Catalunya destacarà amb tanta força que ni tan sols nosaltres en dubtarem!

#BobDylan, 70 anys i un dia...

Disc de #BobDylan (Nashville Skyline) heretat (bé, manllevat!) de casa la meva mare!Foto: Roger Casero

Quan, encara adolescent, vaig descobrir Bob Dylan vaig topar amb aquest disc del cantant de Minnesota a casa. "Nashville Skyline" té una clara sonoritat country i compta a més amb la col·laboració del gran Johnny Cash, qui hi col·labbora en una bonica interpretació de la cançó "Girl of the North Country", que ja havia enreguistrat en l'original versió folk al disc "The Freewheelin' Bob Dylan", el primer que em vaig comprar de Bob Dylan...

Precisament a la contraportada del disc "Nashville Skyline" hi ha un text de Johnny Cash sobre Bob Dylan escrit a finals dels anys '60 del segle passat, text que ahir en motiu del 70è aniversari de Bob Dylan vaig rellegir... Us en reprodueixo un fragment, a mode de celebració!:

"On són les vostres muntanyes per igualar aquest home? Aquest home pot fer rimar el pas del temps amb el seu tic-tac, el fibló del qui sofreix i pot comprendre tot el què en l'home hi ha de bo i de dolent. Pot sentir l'odi de la lluita i l'amor d'allò veritable i just.
(...)
Heus aquí un gran poeta"

I és ben cert, heus aquí un dels grans músics i poetes del segle XX!
I com piulava ahir, no tinguis pressa, Bob Dylan, per trucar a les portes del cel!

Saber perdre, sense perdre la dignitat... a #SarriadeTer

Si no vols perdre, no juguis! Pero si no jugues, no tindràs opció de guanyar!

Guanyar o perdre sempre és molt relatiu, especialment en política, però a Sarrià de Ter enguany victòria i derrota s'han expressat d'una manera contundentment nítida.

Felicitant Roger Torrent. Foto: Ràdio Sarrià

Sortint d'un col·legi electoral, amb la colla replegada al punt de trobada on a la tarda haviem berenat, vaig preguntar on trobaria l'àmpliament reelegit alcalde. "És a l'hotel", em va dir la responsable de Ràdio Sarrià, qui poc abans m'havia entrevistat i havia d'entrevistar-lo també a ell.

Fora de l'hotel ja es respirava l'ambient de victòria entre els alegres fumadors; vaig entrar al hall i em va venir a buscar. El vaig felicitar pel resultat, per l'històric resultat i ell m'ho va agraïr, amb els ulls encara espurnejant de no creure's del tot, ni haver paït, el resultat... Vaja, en ple "subidón"!

Al menjador de l'hotel hi havia la seva colla celebrant-ho i li vaig demanar si podia felicitar també als reelegits i als nous regidors i altres membres de la candidatura. Amb alguns vam comentar breument la jugada... Quan ja em disposava a marxar un veí se'm va acostar i va ser ell qui em va atansar la mà per felicitar-me per saber encaixar la derrota i felicitar personalment al guanyador en el seu feu. El seu gest i la contundència amb què va dir "això sí que és saber perdre!" va aixecar un aplaudiment general del menjador, aplaudiment tan sincer com la felicitació que minuts abans havia fet jo encaixant la mà a en Roger Torrent.

L'escalfor de la meva colla, de la família i amics van endolcir i endolceixen encara l'amarg sabor de la derrota de la nit de diumenge; també aquell aplaudiment... Me'l guardo com un record, me'l guardo com un regal...

Quan es tanca una porta, diuen, s'obre una finestra... En cas que s'obri, abans de passar-hi miraré que no sigui massa alta!...

El dia després del #22M a #SarriadeTer

Captura de pantalla de la pàginadel resultat a Sarrià de Ter de les Municipals 2011: Ministeri de l'Interior

La derrota del PSC a Sarrià de Ter, la nostra derrota, és tan inapelable i històrica com la victòria d'ERC!

Roger Torrent serà per 4 anys més alcalde de Sarrià de Ter i ho farà amb una àmplia majoria, la més àmplia d'un sol partit, amb 9 dels 11 regidors... Els altres 2 ens els repartim CiU i el PSC, que en aquest cas seré jo!

Naturalment el primer que he fet és felicitar-lo, via Twitter però també personalment: he anat a l'hotel on celebrava la victòria i l'he felicitat, a ell i a regidors i futurs regidors i regidores. Així vaig fer-ho fa quatre anys i així ho he fet també aquest any. És el just vencedor i serà l'alcalde i aquests són gestos que no s'han d'estalviar ni escatimar. La meva felicitació ha estat tan sincera com l'aplaudiment que la seva colla m'ha fet quan abandonava l'hotel, després que un veí m'encaixés la mà per reconèixer el gest...

La patacada és històrica, ho reconec; el resultat del PSC de Sarrià de Ter és dels que piquen, dels que fan mal, i si prenem perspectiva, el vertigen espanta: al 2007 vam passar de 6 a 4 regidors i ara ens quedem amb 1!

La sagnia és important i entre els múltiples factors que hi puguin haver hi ha un fet que, inevitablement, no se'm pot escapar; el cap de llista ambdues vegades he estat jo. Ni és la primera derrota ni el primer revés que la vida em dóna, però naturalment entendreu que hom tampocx es vulgui especialitzar en perdre eleccions, ni tan sols en saber encaixar les derrotes! Ara encara no és moment per prendre decisions, però sí per, com comentava ahir a la colla i a les xarxes socials, caldrà reflexionar sobre l'estratègia, el to i les persones...

Són molts els factors que influeixen en un resultat electoral però sempre sol ser fruit de la combinació dels mèrits d'uns amb els demèrits dels altres...

No voldria autoimmolar-me políticament en aquest apunt; dies enrere ho vaig dir: ni res comença ni res acaba. Aquest segueix essent un projecte comú i plural, i sobretot és un projecte que caldrà remoure, sacsejar i, com he dit, repensar i ressituar en l'escenari polític de Sarrià de Ter.

És un projecte que ha perdut audiència i suport, ben cert, que ha perdut públic i interès... Però malgrat la derrota és un projecte que segueix viu i compromès amb Sarrià de Ter, un projecte que malgrat la derrota, com fa quatre anys, no defallirà ni llençarà la tovallola, doncs ens sentim i em sento responsable per seguir essent la veu dels qui ens han donat i dónen suport suport...

Per a elles i ells precisament voldria dedicar les darreres paraules de l'apunt d'avui: gràcies per la confiança, moltes gràcies per la fidelitat. Sou vosaltres la llavor, sou vosaltres la força que ens ajudarà a seguir endavant i a créixer...

I moltes gràcies també per totes les paraules de suport rebudes per terra, mar i aire...

Avui, vés per on, és el dia després del 22M a Sarrià de Ter... I com cada dia l'afrontaré mirant-lo a la cara!

Herois, només per un dia! #MinutsMusicals

Heroes

I, I wish you could swim
Like the dolphins, like dolphins can swim
Though nothing, nothing will keep us together
We can beat them, for ever and ever
Oh we can be Heroes, just for one day

I, I will be king
And you, you will be queen
Though nothing will drive them away
We can be Heroes, just for one day
We can be us, just for one day

I, I can remember (I remember)
Standing, by the wall (by the wall)
And the guns, shot above our heads (over our heads)
And we kissed, as though nothing could fall (nothing could fall)
And the shame, was on the other side
Oh we can beat them, for ever and ever
Then we could be Heroes, just for one day

We can be Heroes
We can be Heroes
We can be Heroes
Just for one day
We can be Heroes

David Bowie

Moltes gràcies! #SarriadeTer #novesenergies #22M

A les companyes i companys de la candidatura, moltes gràcies pel vostre compromís, primer amb el vostre poble, Sarrià de Ter, i després amb aquest projecte, un projecte que ve de lluny, amb una gran i llarga trajectòria, i que va també molt lluny, que té molt de recorregut!

I moltes gràcies sobretot per la vostra confiança nova i renovada i dipositada en mi. Jo sóc el cap de cartell, però sense vosaltres, sense tots i totes vosaltres, aquest projecte, aquest programa, no seria una realitat.

Moltes gràcies també a totes i tots els qui, malgrat no sortiu a la foto, també heu col·laborat i posant el vostre granet d'arena durant la campanya electoral en aquest projecte comú i compartit que volem compartir amb els veïns i veïnes

Moltes gràcies als altres candidats i candidatures per haver fet, entre totes i tots, novament a Sarrià de Ter, una campanya civilitzada i respectuosa, amb "fair play".

Moltes gràcies als mitjans de comunicació per la paciència, per les esperes i sobretot, pel treball afegit que aquests dies us hem donat!

Moltes gràcies al PSC i al seu suport humà, logístic i organitzatiu.

Moltes gràcies a les entitats de Sarrià de Ter, que ens heu rebut, com sempre amb la voluntat de, entre totes i tots, millorar el nostre poble!

Moltes gràcies als veïns i veïnes, als qui ens heu obert la porta de casa vostra hem conversat a peu d'escala, als qui us heu adreçat a nosaltres per donar-nos ànims, suport o bé per mostrar-vos crítics. Moltes gràcies per escoltar-nos, moltes gràcies per dexar, novament, que us escoltem!

I moltes gràcies, finalment, Abril, Irina, Clàudia i Sira pel vostre suport incondicional, per la sobrecàrrega que heu tingut a casa aquests dies de campanya; gràcies a vosaltres i a la resta de la família, especialment també a tu, mare, pel vostre escalf i suport!

Avui per mi la reflexió és molt clara, molt nítida, molt simple: passi el què passi demà, sento que he guanyat: noves amistats, més experiència, més coneixement, més humilitat, més confiança...

Aquesta campanya ha estat tot un aprenentagte, també a nivell personal.

Moltíssimes gràcies a tothom!