dimarts, 24 de maig de 2011

Saber perdre, sense perdre la dignitat... a #SarriadeTer

Si no vols perdre, no juguis! Pero si no jugues, no tindràs opció de guanyar!

Guanyar o perdre sempre és molt relatiu, especialment en política, però a Sarrià de Ter enguany victòria i derrota s'han expressat d'una manera contundentment nítida.

Felicitant Roger Torrent. Foto: Ràdio Sarrià

Sortint d'un col·legi electoral, amb la colla replegada al punt de trobada on a la tarda haviem berenat, vaig preguntar on trobaria l'àmpliament reelegit alcalde. "És a l'hotel", em va dir la responsable de Ràdio Sarrià, qui poc abans m'havia entrevistat i havia d'entrevistar-lo també a ell.

Fora de l'hotel ja es respirava l'ambient de victòria entre els alegres fumadors; vaig entrar al hall i em va venir a buscar. El vaig felicitar pel resultat, per l'històric resultat i ell m'ho va agraïr, amb els ulls encara espurnejant de no creure's del tot, ni haver paït, el resultat... Vaja, en ple "subidón"!

Al menjador de l'hotel hi havia la seva colla celebrant-ho i li vaig demanar si podia felicitar també als reelegits i als nous regidors i altres membres de la candidatura. Amb alguns vam comentar breument la jugada... Quan ja em disposava a marxar un veí se'm va acostar i va ser ell qui em va atansar la mà per felicitar-me per saber encaixar la derrota i felicitar personalment al guanyador en el seu feu. El seu gest i la contundència amb què va dir "això sí que és saber perdre!" va aixecar un aplaudiment general del menjador, aplaudiment tan sincer com la felicitació que minuts abans havia fet jo encaixant la mà a en Roger Torrent.

L'escalfor de la meva colla, de la família i amics van endolcir i endolceixen encara l'amarg sabor de la derrota de la nit de diumenge; també aquell aplaudiment... Me'l guardo com un record, me'l guardo com un regal...

Quan es tanca una porta, diuen, s'obre una finestra... En cas que s'obri, abans de passar-hi miraré que no sigui massa alta!...