El dia després de l' #11S2012... és el primer dia d'escola!

Un trosset de la manifestació de l'11 de setembre de 2012. Foto: Roger Casero

Avui és el dia després d'una de les manifestacions més importants del nostre país.

Avui és el dia després de la manifestació independentista més important del nostre país, en la que s'hi van sumar també no independentistes...

Avui és el dia després d'una Diada que haurà ressonat, ben segur, més enllà de Barcelona, el dia després d'un 11 de setembre viscut arreu de Catalunya!

Avui, el dia després, és dia de balanç, de recompte, de valoració, de dibuixar nous horitzons, de confirmar fites, actualitzar-les, de descodificar el què ahir es va dir, es va cridar, es va cantar... d'escoltar el què clama i el què calla el poble, d'escoltar els silencis i les paraules que el trenquen...

I són algunes les preguntes, els interrogants, que inevitablement en un dia com avui hom es pot fer, jo em faig:

• Serà capaç l'independentisme parlamentari, de partits, de sumar més que de dividir?
• Sabrà... voldrà primer i, si vol, sabrà reformular el PSC el seu eix nacional, el federalisme, i posar-lo al dia, ajustar-lo als nostres temps, connectant de nou amb el catalanisme social?
• Abandonarà finalment CiU la "puta i la Ramoneta"?
• ...

Avui és el dia després... però la realitat d'avui ens diu que avui també és el primer dia!

Sí, avui pot ser el primer dia de moltes coses, però sobretot és el primer dia d'escola per a tots aquells catalans i catalanes que tindran la responsabilitat de tirar endavant, demà, el país que avui somiem per ells, el país que ahir clamàvem i reclamàvem, amb o sense matisos!

I si ahir vam fer país, avui, a partir d'avui, cada un dels dies lectius d'aquest curs escolar també en farem, doncs és dins les aules, a les escoles, on es treballa, com si d'una peca d'orfebreria es tractés, el nostre futur col·lectiu!

I sigui una comunitat autònoma, un estat confederal, un estat sobirà o el què hagi de ser, a mi com m'agrada construir el meu país és amb una educació pública de qualitat... I si avui fa un anys el clam era pel català a l'escola, avui ha de ser per un ensenyament públic de qualitat!

És per això que avui, el dia després, el primer dia, que vull reiterar el moltes gràcies mestres que vaig fer dies enrere!

I és que tan important com el què i el quan, és el com construïm el nostre país!

Imatge: Edukame

Hoy puede ser un gran dia! #MinutsMusicals #11S2012 #Diada

Doncs sí, com canta en Serrat, avui pot ser un gran dia! Avui, fins el més independentista, pot llegir aquesta lletra i aplicar-se-la fil per randa, vers a vers!

Visca Catalunya!

 

Hoy puede ser un gran dia

Hoy puede ser un gran día, 
plantéatelo así, 
aprovecharlo o que pase de largo, 
depende en parte de ti. 

Dale el día libre a la experiencia 
para comenzar, 
y recíbelo como si fuera 
fiesta de guardar. 

No consientas que se esfume, 
asómate y consume 
la vida a granel. 
Hoy puede ser un gran día, 
duro con él. 

Hoy puede ser un gran día 
donde todo está por descubrir, 
si lo empleas como el último 
que te toca vivir. 

Saca de paseo a tus instintos 
y ventílalos al sol 
y no dosifiques los placeres; 
si puedes, derróchalos. 

Si la rutina te aplasta, 
dile que ya basta 
de mediocridad. 
Hoy puede ser un gran día 
date una oportunidad. 

Hoy puede ser un gran día 
imposible de recuperar, 
un ejemplar único, 
no lo dejes escapar. 

Que todo cuanto te rodea 
lo han puesto para ti. 
No lo mires desde la ventana 
y siéntate al festín. 

Pelea por lo que quieres 
y no desesperes 
si algo no anda bien. 
Hoy puede ser un gran día 
y mañana también. 

Hoy puede ser un gran día 
duro, duro, 
duro con él.

Joan Manuel Serrat

6 lectures prèvies a la #Diada al voltant del #PSC, a mode de jornada de reflexió! #11S2012

Demà serà un gran dia, ben segur, però demà ja arribarà, no avancem esdeveniments, i aprofitem l'avui, aquest dilluns de pont, per alguns, no un servidor, per a refrescar algunes lectures d'articles de l'òrbita del PSC que, en el seu conjunt, amb d'altres que ben segur obvio i oblido, són un bon termòmetre del què està passant al partit i en relació a la Diada.


Us n'ofereixo un tastet de cada un i us convido a fer d'avui una mena de jornada de reflexió!

Patriotes, de José Antonio Donaire
No hi ha cantonada ni paisatge que no estigui coronada amb una bandera, ja sigui una estelada o més modestament una senyera. A mi, ho he de dir, no m'agraden les banderes. Gens ni mica. I ara que vivim una sobredosi simbòlica, deixeu-me explicar la meva aversió per aquests símbols patriòtics.

La encrucijada del socialismo catalán, de Laia Bonet
El futuro del PSC dependerá, paradójicamente, del grado de renovada fidelidad a su pasado, a sus orígenes. La justicia social es el objetivo; el autogobierno, su instrumento y la nación abierta, nuestra sociedad. Una coherencia con nuestro proyecto fundacional que no tiene nada de nostálgica ni de añorada. Y para ello necesitamos un nuevo modelo de partido de amplia base, plural e integrador, radicalmente anclado en la modernidad, que haga de su praxis democrática interna una prueba palmaria de su vocación de servicio público a la sociedad catalana.

Del federalisme a l’independentisme?, de Joan Majó
Si acceptem que ens caldrà forçar un pacte, em pregunto per què ha de ser menys possible un pacte bilateral de tipus federal que un pacte per la independència… M’alegra molt que el tema de la independència hagi deixat de ser tabú i en puguem parlar i discutir com una possible alternativa. Però no accepto que ara, per ser bon català, s’hagi de ser independentista.

De la lleialtat federal a l’afirmació confederal, d'Ernest Maragall
L'altre opció, la de la independència amb asil polític a Europa té un camí per davant molt més llarg i ple d'obstacles i possibles frustracions. No podem descartar-lo a priori. Però ens haurem de carregar de raó, haurem de verificar que no ens deixen cap altre sortida. I haurem de constatar que l'aposta de major risc sigui també la que compta amb el major suport ciutadà, amb la força imparable d'un país unit i articulat, societat i representació democràtica treballant en aliança profunda.

Perquè aniré a la manifestació de la Diada, de Carles Ferreira
Una Catalunya lliure, per anar concloent, no és aquella que pot repartir els seus propis carnets d'identitat amb el "CAT" i la senyera; sinó aquella capaç de proporcionar benestar, justícia i oportunitats als seus ciutadans. Una Catalunya lliure és sobretot una Catalunya justa.

No sóc independentista i aniré a la manifestació de la Diada, de Pia Bosch
La Diada no és de ningú, i és de tots. La nostra festa nacional és un patrimoni col.lectiu . Ningú pot pretendre patrimonialitzar-la en exclusiva. Només per això ja tinc motiu suficient per ésser-hi. El catalanisme ha estat i és un factor transversal , i el representen opcions polítiques diverses i, fins i tot, antitètiques. No ha estat mai propietat de ningú i ara tampoc.

---------------------

pd1: n'hi afegeixo tres i ja són 9!:

La Temperatura nacional, de Quim Nadal
I no som pas dels que estableixen barems de catalanitat, posen fronteres d'adhesió, s'emboliquen amb la bandera, branden estels al cel i deixen que es dissolgui i desintegri aquell model social que és i ha de ser el fonament de la nació.

12 de setembre, de Montserrat Tura
Al meu entendre és imprescindible formular una proposta de reforma constitucional on de l’article 2 desaparegui la referència «indissoluble unitat» del territori espanyol i sigui substituït per la definició d’unió lliure i voluntària dels pobles i nacions que configuren l’Estat. És evident que si l’article 2 parlés d’unió lliure i voluntària caldria establir al Títol VIII la forma de determinar l’existència o no d’aquesta voluntarietat. És a dir, caldria proposar el reconeixement del dret a secessió, que és el mateix dret que empara la voluntat d’unió.

11 de setembre de 2012: dialogar, acordar i sumar, de Núria López
Tot i ser socialista, la paraula independència no em genera cap neguit. Ho he afirmat en diverses ocasions com a representant del PSC al Ripollès i al meu municipi, Campdevànol. Ara bé, si em genera certa frustració les actituds excloents d’algunes persones independentistes, que els hi costa acceptar posicionaments més moderats, però que ben mirats, plegats podrien arribar a sumar.

pd2: ho sap tothom, i no és profecia: jo també aniré a la manifestació de l'11 de setembre!

#MinutsMusicals amb País Petit de #LluísLlach #Diada #11S

A pocs dies de l'11 de setembre, la nostra Diada, no trobo millor cançó que aquesta per fer que el nostre País Petit sigui cada dia més gran!


País Petit

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a adormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.


Lluís Llach

3 motius per anar a la manifestació de l' #11S sense ser independentista! #Diada

1.- Perquè ets catalanista i sempre t'has manifestat per la Diada.

Perquè hi ha més coses que ens uneixen que no que ens separen amb els qui assistiran a la manifestació. Més enllà de la independència, tema i terme central, ben cert, tens moltes més coses que t'uneixen que no pas et separen amb els qui assistiran a la manifestació. amb el teu veí,k la teva cosina, els amics, els companys de feina... Perquè com ells, tots ells, que també entre ells són diversos, tu també ets catalanista!

El catalanisme inclou un ventall de sentiments que van més enllà (menys enllà, si voleu) de l'independentisme; possiblement tu no t'identifiquis amb els independentistes, tampoc amb els sobiranistes. Pot ser que el terme nacionalisme et produeixi una sensació d'esgarrifança semblant a la d'un guix fregant una pissarra, però ets catalanista, potser federalista... i et sents català i sents Catalunya com el teu país.

És cert que el lema d'aquesta manifestació és la independència de Catalunya; és cert que qui l'organitza, l'Assemblea Nacional Catalana, és una entitat independentista; i potser penses: si hi vaig, em sumaran com un independentista més! I? Et representa realment això un problema? És realment aquest el problema?

Res ni ningú t'impedeixen manifestar-te per Catalunya, res ni ningú t'impedeixen manifestar-te amb la senyera, si l'estelada no et convenç ni representa. I si no vols cridar "In, inde, independència", pots no fer-ho tranquil·lament. res ni ningú t'han d'obligar a fer-ho!

2.- Per la millora i aprofundiment de l'autogovern de Catalunya.

Perquè vols una relació diferent entre Catalunya i Espanya. El Nou Estatut de Catalunya semblava dibuixar unes relacions diferents entre Catalunya i Espanya, semblava fer un pas més de l'Estat de les autonomies per explorar noves i interessants vies federals. Però amb l'Estatut  i el seu esperit federal retallat i menyspreat a Madrid a Catalunya ens hem tornat a quedar a mig camí, en una mena de sala d'espera eterna...

La fiscalitat, la llengua, la cultura, les infraestructures, l'educació, les inversions... Ja són massa les situacions d'injustícies de l'estat espanyol vers Catalunya, i no cal ser independentista per a veure-les i reconèixer-les. Cal un canvi entre les relacions entre Catalunya i Espanya, cal bastir un nou marc de relacions i segurament  la independència per tu no és l'única opció. Tampoc l'autonomisme vigent i l'actual tendència de recentralització. Si vols un canvi, tu també has de bellugar-lo!

Potser la independència no és el teu destí, però la força que l'empeny ben segur que, d'una o altra manera, farà variar el rumb de la política a Catalunya, dibuixant camins que segur compartiràs. Perquè com he dit abans, tens més coses que t'uneixen que no pas que et separen amb els qui assistiran a la manifestació.

3.- Perquè el futur, fins i tot la independència, del nostre país és massa important per deixar-la només en mans dels independentistes.

Perquè tu també vols ser protagonista en la construcció del futur del nostre país, perquè la independència és una opció, però tu també defenses que no és l'única que hi ha a Catalunya i encara menys dins el catalanisme. I de la mateixa manera que no vols que excloguin la teva opció, si ets federalista, tampoc pots negar les altres, com a escenaris possibles.

I si vols, fem política ficció, avancem possibles escenaris...
Tu que ets catalanista, però no independentista, marxaràs de Catalunya el dia que sigui independent? El dia que Catalunya sigui independent tindrem un estat nou per construir i en aquesta tasca, com en la d'ara, cal que hi sigui tothom.

De la mateixa manera que avui contribueixes a tirar endavant el teu país, també ho faràs si algun dia Catalunya és un nou estat d'Europa. I és que en tots els escenaris possibles, tothom ha de poder jugar el seu paper. Hi ha, hi haurà molt per fer, molt per definir, molt per decidir i tots els catalans, totes les sensibilitats, seran necessàries.

I és que el dia que Catalunya sigui independent, no caldrà ser o no ser independentista: es serà, o no, català!

En definitiva, no cal ser independentista per assistir a la manifestació, per més que l'entitat convocant i el lema de la mateixa siguin la independència. Cal ser, com a mínim, catalanista!

Els Cantaires de #SarriadeTer reclamen l'Auditori al pregó de la Festa Major

Els Cantaires de Sarrià, cantant al Pregó de la Festa Major 2012! Foto: Roger Casero

Amb més de 10 anys d'història, i molta activitat musical a l'esquena dins i fora del poble els Cantaires de Sarrià van ser, enguany, els pregoners de la Festa Major.

El seu va ser un pregó relatat i cantat, on la història hi posava la lletra i els Cantaires la música!

Un pregó sempre conté, amb més o menys intensitat, un trosset d'història personal i col·lectiva del pregoner, que rememora records d'infantesa i joventut, quan la vida semblava més senzilla i es jugava al carrer...

Però un pregó acaba sempre tornant al present, al present dels nostres dies, quan la vida senzilla del passa t sembla impossible, quasi tan com jugar, avui en dia, al carrer!

I un pregó sol evocar el futur, desitjant sempre un futur millor, pròsper per a tothom... i sobretot un futur immediat joliu, amb data de caducitat, just pels dies que dura la Festa Major que el pregoner estrena!

Passat, present i futur, relatats i cantats, van ser ingredients del divertit pregó dels Cantaires de Sarrià, que no van deixar escapar l'ocasió per a reclamar, per a ells i naturalment pel poble, l'Auditori de Sarrià de Ter!

Hauria de ser l'Auditori, serà el nou Auditori de Sarrià de Ter, el destí final del pelegrinatge que fa més de 10 anys que els Cantaires de Sarrià han fet i fan per diferents espais per assajar, un auditori, deien, amb les condicions acústiques i tècniques òptimes per a cantar, i hi afegeixo jo, gaudir escoltant música!

L'Auditori de Sarrià de Ter és un assumpte pendent que caldrà afrontar els propers anys... I fins allà on jo pugui, m'hi seguiré comprometent!

La #Diada, també en clau local #11S #sarriadeter

Aquests són dies de mobilització. A mesura que ens apropem a l’11 de setembre, el nostre 11 de setembre, més s’incrementa la mobilització per assistir a la manifestació que es farà a Barcelona per la Diada.

Enguany la Diada es preveu sonada; cada any l’11 de setembre és una data assenyalada en el calendari de molts, però enguany, amb l’impuls de l’ANC, que ha marcat i marca el guió de la manifestació, aquesta es preveu multitudinària.

L’ANC ha anat prenent, des de la seva constitució mesos enrere, cos i forma i sobretot capil·laritat a través de les assemblees territorials, i la manifestació de l’11 de setembre li donarà, ben segur, una major notorietat, consolidant-la com el principal moviment polític de caràcter civil que treballa per la independència de Catalunya.

No serà Barcelona només qui sortirà al carrer, sinó que amb la manifestació de l’11 de setembre els carrers de Barcelona s’ompliran de Catalunya! Enguany toca concentració i no són pocs els esforços que es fan, aquests dies per mobilitzar catalans independentistes, sobiranistes i catalanistes cap a la manifestació de Barcelona. Bona prova d’aquest esforç és el treball que fan les assemblees territorials de l’ANC en pobles, viles i ciutats d’arreu del país organitzant autobusos.

Comprenc i comparteixo la necessitat de concentració, de sumar forces i fer més gran la manifestació de Barcelona. Però alhora jo també reivindico la celebració de la Diada a nivell local, a tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya; de fet ambdues coses són i han de ser  tan compatibles com del tot necessàries.

La celebració de la Diada a Sarrià de Ter és, des de fa anys, el pretext ideal no només per a refermar i posar en valor la nostra identitat, la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre país, també és el marc ideal per revisar la nostra història, per a resseguir moments històrics, fets del passat que expliquen el nostre present, que ens ajuden a projectar el nostre futur.

El proper 11 de setembre a la tarda Catalunya ben segur omplirà els carrers de Barcelona, però per a Catalunya l’11 de setembre, el nostre 11 de setembre, no serà complet si en cada poble, vila o ciutat la Diada no es fa present.

Visca Catalunya!

Article publicat a GironaInfo.cat el passat dijous 30 d'agost de 2012

El renovat "Nou #PSC" i l' #11S

Pere Navarro anunciant els canvis en el grup parlamentari. Foto: PSC

Ahir Pere Navarro anunciava importants canvis en el sí del Grup Parlamentari Socialista al Parlament de Catalunya. En poques paraules el què ahir va fer Navarro va ser lligar més curt el grup parlamentari fent allò que possiblement no va poder fer just després del 12è Congrés del PSC, celebrat a mitjans de desembre de 2011.

És natural que la comissió executiva del PSC vulgui tenir un major control del grup parlamentari, sobretot perquè els president i portaveu que hi havia fins ara, Quim Nadal i Miquel Iceta respectivament, eren uns "outsiders", no formaven part del nucli dur de la direcció del partit.

Fins aquí, tot normal, sobretot prenent aquestes decisions a l'inici d'un nou curs polític i ja amb la mirada posada a les properes eleccions al Parlament, bé siguin al 2014 o s'avancin al 2013.

Aquests moviments són fins i tot comprensibles, en clau interna, davant l'imminència d'un procés de primàries al PSC on es preveu una bonica i apassionada pugna; i la direcció del partit deu voler tenir i mantenir fortes les regnes del partit...

Navarro vol refermar el seu lideratge i res millor per fer-ho que prendre decisions. Però a mi més que els noms, que també m'importen, em preocupa més el rumb, i no és el d'en Navarro, de moment, el rumb que més m'agrada que prengui el socialisme català...

I d'entre els molts debats que té oberts (?) el PSC, o el socialisme català, un és saber què fer amb el PSOE, i l'altre saber què fer amb Catalunya! Un debat ideològic, també de model...

El Nou PSC va renunciar al grup propi al Congrés de Diputats i va fer una aposta per la veu pròpia, que deu ser molt fluixa, perquè a voltes em costa molt sentir-la... Ho deia mesos enrere i cada dia s'evidencia més: la única manera de tenir ver pròpia és tenir grup propi!

Oficialment el PSC no vol saber res de la manifestació del proper 11 de setembre, però no tots els i les socialistes; no som pocs els socialistes que, més enllà d'assistir-hi o no, pensem que en aquesta manifestació qualsevol socialista pot anar-hi perfectament...

I no volem pas, almenys jo, que el PSC es torni un partit independentista, però sí, almenys jo, que reforci el seu caràcter catalanista, que no empetiteixi la "C" i que responent a la pròpia dinàmica i vida del partit, s'obri a l'independentisme.

Moltes gràcies mestres!

Vinyeta: De Tres

Avui, 3 de setembre de 2012, els i les mestres tornen a escola, inicien un nou curs escolar. Des d'avui i fins el proper 11 de setembre tenen per davant un dels reptes més importants de les seves vides professionals: preparar el nou curs escolar amb menys recursos humans, materials i econòmics que mai!

El professorat aquest curs haurà de fer més hores lectives, en detriment de les de programació i preparació de classes i de coordinació amb altres mestres; aquest curs disposaran de menys substitucions i suports educatius i de menys recursos econòmics per al material i sortides educatives.

S'imposa allò de "fer més amb menys", però ben segur molts mestres avui es preguntaran: "fer més què?" Més hores, més alumnes... amb menys recursos, amb menys suports, amb menys coordinació, amb menys preparació? I és que "fer més" no és el mateix que "fer-ho millor"! I la qualitat? és clar, parlem de l'educació pública...

"Fer més amb menys" és d'aquelles frases fàcils de dir, sobretot des d'un despatx, d'aquelles frases que queden molt bé però que no sempre poden fer-se realitat, doncs cal definir, concretar, el "més" i el "menys"...

Si invertir en educació és invertir en futur, no invertir en educació (fer més amb menys) és no invertir en el futur!.

Si el curs passat el vaig tancar dient "Ensenyament abandona la tribu", aquest nou curs el vull començar donant les gràcies, per avançat, a tot el professorat de l'escola pública!

Moltes gràcies mestres i molts ànims i coratge per afrontar aquest nou curs!

#MinutsMusicals amb Gotye i el seu Somebody That I Used To Know

Hi ha cançons impossibles d'evitar! Hi ha cançons que per més que canviïs el dial de l'emissora de ràdio sempre te les trobes, hi ensopegues! És el què tenen alguns "hits" o, encara pitjor, les "cançons d'estiu"...

Però un "hit" o una "cançó d'estiu" no sempre destorben quan te les trobes, n'hi ha que són de bon escoltar, de molt bon escoltar, com aquesta de Gotye, cançó i cantant que inevitablement et fan pensar en Sting, "algú que jo coneixia"... i no per casualitat!

Somebody That I Used To Know

Now and then I think of when we were together
Like when you said you felt so happy you could die
Told myself that you were right for me
But felt so lonely in your company
But that was love and it's an ache I still remember

You can get addicted to a certain kind of sadness
Like resignation to the end, always the end
So, when we found that we could not make sense
Well, you said that we would still be friends
But I'll admit that I was glad that it was over

But you didn't have to cut me off
Make out like it never happened and that we were nothing
And I don't even need your love
But you treat me like a stranger and that feels so rough
No, you didn't have to stoop so low
Have your friends collect your records and then change your number
I guess that I don't need, that though
Now you're just somebody that I used to know
Now you're just somebody that I used to know
Now you're just somebody that I used to know

Now and then I think of all the times you screwed me over
But had me believing it was always something that I'd done
But I don't wanna live that way, reading into every word you say
You said that you could let it go
And I wouldn't catch you hung up on somebody that you used to know

But you didn't have to cut me off
Make out like it never happened and that we were nothing
And I don't even need your love
But you treat me like a stranger and that feels so rough
No, you didn't have to stoop so low
Have your friends collect your records and then change your number
I guess that I don't need, that though
Now you're just somebody that I used to know

Somebody, I used to know
Somebody, now you're just somebody that I used to know
Somebody, I used to know
Somebody, now you're just somebody that I used to know

I used to know
That I used to know
I used to know
Somebody

Gotye