Mala maror al PSC. Així titulava el diari El Punt Avui la crònica sobre el malestar que, segons les fonts del diari, causava a l'aparell del PSC la presentació, els propers dies, de dues plataformes crítiques dins el socialisme català: les Trobades Ciutadanes, impuls de Nou Cicle, i Avancem, impulsada entre d'altres per Joan Ignasi Elena.
Al final de la seva crònica El Punt avui donava contingut al seu titular: "Fonts de la cúpula del partit, mentrestant, s'ho miren “atònits” des de la barrera, i amb un cert malestar que els provoca aquesta imatge de divisió en el si del partit quan tot just fa sis mesos que es va celebrar el congrés del PSC i Navarro es comprometia a unir totes les sensibilitats."
És cert que no fa pas tant que el PSC vam celebrar el 12è Congrés, del qual va sortir l'anomenat Nou PSC; és cert que en aquest Congrés s'hi va arribar amb un debat molt obert, com feia anys que no passava, sense una candidatura unitària.
Però també és cert que aquest Congrés va acordar, entre d'altres novetats, plantejar primàries obertes per a l'elecció de les candidatures per a les convocatòries electorals, pel què quedava clar que escollir el primer secretari no vol dir necessàriament escollir el candidat a presidenciable a la Generalitat.
Aquest fet marca la vida interna, també externa, del partit, doncs genera dinàmiques diferents que, sortosament, van més enllà dels aparells del partit per a posicionar idees, propostes i persones per a concórrer en nom del PSC a les diferents eleccions, en especial a les del Parlament de Catalunya.
Per mi les Trobades Ciutadanes i Avancem no han de generar mala maror al PSC, sinó tot el contrari: són imprescindibles per al futur del PSC, no només perquè permeten seguir actualitzant les idees i les posicions, sobretot també perquè permeten recuperar la permeabilitat que el partit ha perdut aquests darrers anys amb la ciutadania, i que tan bé va saber capitalitzar Pasqual Maragall amb Ciutadans pel Canvi!
Mala maror al PSC? Doncs benvinguda sigui, benvingut el debat, el sumar des de la discrepància, el debat sobre les idees, sobre les propostes i, quan calgui, sobre les persones!
Més enllà de la feina que fan, que fem tots els càrrecs electes del PSC a tots els nivells, més enllà dels òrgans i estructura interns, aquestes plataformes són un símptoma reconeixible més que el PSC, malgrat tot, és un partit viu, que el seu cor batega!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada