Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris guillermina motta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris guillermina motta. Mostrar tots els missatges

divendres, 5 de juliol del 2024

Visca l'amor. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

Visca l'amor

Visca l'amor que m'ha donat l'amiga  
fresca i polida com un maig content!  
Visca l'amor
                    l'he cridada i venia  
-tota era blanca com un glop de llet.

Visca l'amor que Ella també es delia:

visca l'amor:
                    la volia i l'he pres.

Joan Salvat-Papasseit



dissabte, 27 de juliol del 2019

Minuts Musicals d'amor (?) amb "Et volia dir"


No sé si ara l'amor, com tantes altres coses a la vida, té més adjectius que abans; un dels que encara dura, i que va ser tota una revolució als anys seixanta i setanta del segle passat, especialment amb el moviment hippy, va ser l'amor lliure!

I si hi ha una cançó que el defineixi especialment bé és "Et volia dir" una cançó composada per Johny Rech i Billy Nencioli i originalment cantada per l'actriu i cantant francesa Juliette Gréco ("Il ne faudrait pas que vous preniez l'habitude") i adaptada i cantada en català per Guillermina Motta:

"Et volia dir
que no m'estimessis massa
i només a mi."

Tota una declaració d'amor, i sobretot de principis!



Com a bonus extra, la cançó de Juliette Gréco!





I la setmana vinent més?
Els Minuts Musicals d'amor (?) es prenen unes setmanes de vacances i tornaran el proper dissabte 7 de setembre!

dilluns, 6 d’abril del 2015

Eternitat


És tan immensament gran l'eternitat que difícilment ens cap al cap, si ens hi parem a pensar. Tots i cada un de nosaltres no som res més que un petit accident en l'eternitat del nostre món, que de ser certament etern no té ni principi ni fi...

Nosaltres, en canvi, presoners del nostre espai i temps, del moment en què ens ha tocat viure, ens sabem finits però, malgrat tot, fem estèrils esforços al llarg de la nostra vida per fer-nos eterns.

Déus i religions, creences vàries pretèrites i presents, ens han calmat al llarg de la història l'angúnia (o la culpa!) de la nostra temporalitat i han sadollat, no sense esma, el nostre desig d'eternitat, que si no pot ser per al nostre cos, sigui per a la nostra ànima.

També jo cantava de jove, al Cau, la cançó Eternitat de Guillermina Motta, aquella que deia:

A tu, que més lluny de la mar i del cel,
a tu, que en el fons de la terra i l'infern,
has trobat el senyal d'una fe sense fi
i d'un Déu ple d'amor i d'un Déu que a la vida
t'assenyala el camí.

Jo que tinc por de la vida i de la mort,
jo, que no sé ni d'on vinc ni allà on vaig,
ara et vull demanar que no em tanquis els ulls
i que em miris com sóc que com tu també vull
d'il·lusió omplir-me el cor.

I tu que jamai demanes el perquè,
i tu que jamai sents angoixa per res,
no tens dret a ignorar la meva soledat,
pensa que jo com tu, pensa que jo com tu
vull tenir eternitat.

Al llibre "Mecanoscrit del segon origen" de Manuel de Pedrolo el personatge de Mar, fill de l'Alba i en Dídac, representa, més enllà de la supervivència (i per tant esperança) de la quasi extingida espècia humana, l'eternitat de la mateixa.

Els fills són, possiblement, allò que ens permet als mortals esdevenir un xic eterns, creure'ns eterns, doncs més enllà del nostre record, que s'esvairà a mesura que s'esvaeixin les vides dels qui ens recordin, quelcom nostre viu i viurà en els nostres fills i en els fills dels nostres fills, i aixi successivament, eternament... Per molts tenir un fill és el més  aprop que hauran estat mai de l'eternitat!

L'eternitat, però, no deixa de ser una mena de trampa, doncs mentre ens capfiquem en com perpetuar-nos, ens oblidem de l'ara i aquí, del nostre dia a dia...

En el fons no hi ha millor inversió per al futur, i qui sap si també per a la nostra pròpia eternitat, que invertir els esforços i les energies en el present, en el nostre present. Trista és la vida de qui viu ancorat en el passat, com trista també és la de qui tan sols espera viure un demà que mai arribarà...

Ni tan sols els Déus són eterns, ara ja ho sabem... els fem i desfem a plaer i/o per necessitat a base, com cantava Guillermina Motta, de la por a la vida i a la mort...

Tan és si no sabem d'on venim ni on anirem; sabem que som, que som presents ara i i aquí. aquesta és la nostra veritable eternitat.




dimecres, 8 de gener del 2014

Quina música s'escoltava l'any 1974?


A l'hora d'aproximar-me musicalment a l'any que em va veure néixer, l'any 1974, he consultat quins van ser els principals "hits" d'aquell any a Estats Units, Anglaterra i a l'estat espanyol. També què s'escoltava a Catalunya, en català!

No vull presentar-vos aquí una simple llista de quins van ser els "números 1", sinó destriar, d'entre els "singles" que van ser-ho, els que per mi són temes importants, música que anys més tard jo he escoltat.

Repassant la llista de "números 1" americana de "singles" (senzills, no solters!) del 1974 observo que els components dels ja separats "The Beatles" seguien no només molt actius, sinó que a més amb importants èxits.

Aquell any van sonar la versió de Ringo Starr "You're Sixteen", inclosa en el seu tercer elapé, "Ringo", amb la col·laboració, entre d'altres, de Paul McCartney tocant el "kazoo". Malgrat el disc es va publicar el 1973 aquesta cançó va arribar al número 1 de la llista de senzills americana a finals de gener de 1974.



El propi Paul McCartney també va tastar l'èxit, el 1974, amb la cançó "Band on the Run" de l'àlbum homònim, el tercer de "Paul McCartney & Wings". Aquest tema va ser número 1 a les llistes americanes al mes de juny i va arribar a ser número 3 a les llistes del Regne Unit.



Per la seva banda John Lennon va situar la cançó "Whatever Gets You Through The Night" al capdamunt de les llistes americanes de senzills a mitjans de novembre de 1974.



Però no només s'alimentava de música dels ex-Bealtes l'any 1974! A la llista americana de números 1 de senzills també hi trobem la versió d'Eric Clapton de la cançó de Bob Marley "I Shot the Sheriff", "Sunshine on My Shoulders" de John Denver, "The Joker" de la Steve Miller Band, "Nothing from nothing" de Billy Preston (el 5è Beatle!) o "Can't Get Enough Of Your Love Baby" de Barry White!












A Anglaterra a les llistes d'èxits de 1974 hi trobem, entre d'altres, Suzi Quatro i el seu "Devil Gate Drive" i sobretot la cançó guanyadora del XIX Festival d'Eurovisió: "Waterloo" d'ABBA!





A l'estat espanyol, a banda d'escoltar tota aquesta música, l'any 1974 triomfaven Cecília i el seu "Ramito de violetas", Jeanette i el seu "Porque te vas" o Juan Pardo cantant en anglès "Conversaciones conmigo mismo"! I l'imprescindible (per mi) José Luís Perales cantava "Celos de mi guitarra"...










I a Catalunya, què sonava l'any 1974?

A Catalunya Lluís Llach va presentar, en dos concerts al Palau de la Música, a principis de febrer de 1974, el seu nou disc "I si canto trist..." i Raimon cantava "A Víctor Jara" i interpretava en català l'eterna "Amanda"!





Francesc Pi de la Serra l'any 1974 va fer un recital a l'Olympia de París i va publicar el celebrat "Fills de Buda" i Ovidi Montllor publica "A Alcoi", que inclou les "Corrandes d'exili" de Pere Quart. Un xic més frívola, però dient també tot el que calia, Guillermina Motta cantava cançons com la d' "El Vagó Llit".







L'any 1974 neix, en una casa a mig camí Sarrià de Ter i Palol de Revardit, un grup que fusionarà la música tradicional amb el rock, el jazz... la Companyia Elèctrica Dharma! També aquest mateix any neixen un altre grup que ha format part de la meva particular banda sonora: The Ramones!

És molta la música que es va escoltar l'any 1974! Potser tu hi has trobat a faltar aquella cançó... o aquella altra! Ho sé, és impossible recopilar-la tota!

Però avui tan sols n'hem fet un tastet! Al llarg d'aquest any els "Minuts Musicals" dels dissabtes estaran dedicats a cançons que es van començar a escoltar, o que van triomfar, l'any 1974!

Tenim tot un any per gaudir de molts "Minuts Musicals del 1974"!