Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.
Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.
Avui obrim un llibre que, al seu dia, va ser tot un fenomen literari; "Ves on et porti el cor", de Susanna Tamaro, es va publicar l'any 1993 a Itàlia i a casa va arribar el Sant Jordi de 1997, en la desena edició de Seix Barral, amb traducció d'Assumpta Camps.
"Ves on et porti el cor" és una novel·la epistolar, una llarga carta que una àvia escriu a la seva neta explicant-li els seus sentiments, les seves experiències de la vida i, naturalment, també els secrets de la família, unes cartes que conviden la neta a trobar el seu propi camí...
Un llibre que comença així:
"Opicina, 16 de novembre de 1992
Ja fa dos mesos que te'n vas anar i des de fa dos mesos, llevat d'una postal on em deies que encara eres viva, no he rebut notícies teves. Aquest matí, al jardí, m'he aturat una bona estona davant la teva rosa. Tot i que estem en plena tardor, destaca amb el seu color porpra, solitària i arrogant, entre la resta de la vegetació ja esmorteïda. Te'n recordes, quan la vam plantar? Tenies deu anys i acabaves de llegir El Petit Príncep. Te l'havia regalat jo, com a premi per les teves notes. La història et va encisar. De tots els personatges, els teus preferits eren la rosa i la guineu; en canvi, no t'agradaven els baobabs, la serp, l'aviador, ni cap dels homes buits i presumptuosos que vagarejaven asseguts en els seus diminuts planetes. Així doncs, un bon matí, mentre esmorzàvem, em vas dir: «Vull una rosa.» Quan vaig objectar que ja en teníem moltes, vas respondre: «En vull una que només sigui meva, en vull tenir cura, fer-la créixer.»"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada