dilluns, 6 de gener del 2025

En defensa dels reis...

Segurament no eren reis, ni de tres colors diferents, ni estrictament mags ni devien desplaçar-se en camells, ni devien dir-se Melcior, Gaspar i Baltasar...

Tampoc és clar que fossin tres i, més que mags, devien ser savis, tot i que en aquell temps, la saviesa i la màgia devien ser dos conceptes més propers que avui dia. De savis en parlava Mateu al seu evangeli (Mateu 2:1-12) en la traducció interconfessional de la Bíblia catalana:

"Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, pregunta-ven: – On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient la seva estrella i venim a adorar-lo."

L'Evangeli de Mateu menciona savis (o mags, en altres traduccions) sense especificar que fossin tres, tot i que sí que menciona els tres presents:

"Llavors l’estrella que havien vist sortir a l’Orient començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí."

És evident que al llarg dels segles aquest relat s'ha anat enriquint i modelant o, en altres paraules, ha anat evolucionant, atribuint noms i iconografies als reis:

  • Melcior, representat com un home blanc, ancià i amb barba, que ofereix or, símbol de reialesa.
  • Gaspar, sovint descrit (tot i que no sempre representat) com un home jove i ros, que ofereix encens, símbol de divinitat.
  • Baltasar, representat com un home negre o de pell fosca, que ofereix mirra, símbol del patiment i la mortalitat.

Aquesta diversitat en els trets físics i la iconografia dels reis, dels mags o dels savis, segurament perseguia simbolitzar les diferents parts del món conegut en aquell temps (Europa, Àsia i Àfrica) i la universalitat del missatge cristià. Salvant les distàncies, si fa o no fa el que veiem des de fa anys a les sèries i pel·lícules americanes, amb la representació de diferents orígens dels personatges protagonistes... O com els anells olímpics.

En fi, tota aquesta lletania, densa com el massapà, em serveix per a defensar la figura del rei del tortell que avui coronarà tantes taules; en defensa de la figura del rei del tortell de Reis davant l'intent de substitució, més simbòlic que real, d'aquesta figura per la del caganer, en una manifestació de republicanisme que no acabo d'entendre, per més que en el màrqueting del tortell s'hi afegeixi allò de "sense rei ni corona".

Res té a veure, penso i sento jo, la devoció als Reis d'Orient, mags, savis o com en vulgueu dir, en la defensa de la monarquia d'avui en dia.

Defenso el rei del tortell de Reis com defenso el tió de Nadal davant l'imperi del Pare Noel o la proliferació dels amics invisibles, i per mi cap problema que al tortell s'hi afegeixi un caganer (figura que, d'altra banda, reivindico, també), sempre que no sigui a compte del rei, d'algun dels tres Reis d'Orient.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada