Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los (o demanar-los en préstec).
Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.
Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.
I avui és una d'aquelles novel·les que va marcar la meva adolescència, "La vida i la mort d'en Jordi Fraginals" (Edicions 62, 1988), de l'empordanès Josep Pous i Pagès. Recordo que la lectura d'aquesta novel·la, obligatòria quan feia secundària, em va agradar molt pel retrat de la Catalunya rural del segle XIX i, sobretot, per la lluita entre el desig de llibertat personal del protagonista contra les rígides convencions socials del seu entorn, per les tensions entre la modernitat i la tradició.
En el primer paràgraf del llibre, Pous i Pagès ens descriu l'escenari, un paisatge rural que fa de teló de fons de la història que ens explica, amb el mas Fraginals i el poble fictici de Sant Esteve de la Vall...
"A mig aire d'un serrat, cara a migjorn, mas Fraginals aixecava la flota del seu caseriu, com el brancam esponerós de la vella alzina arrelada en les dures entranyes de la serra. De lluny semblava un veïnat i no una masia sola. A cada banda de la casa, quadrada, massissa, d'aire senyorial, s'estenien les dues ales de les corts i dels graners, amb la gran plaça de l'era entremig, que tancava una alta paret amb portal del cantó de migdia. Darrera del mas s'encastellava l'escalat de les muntanyes, tot un encimbell de serres i serres, cobertes de bosc en el faldar, nua i pelada la testa rocosa, que en les més altes i llunyanes encaputxaven les neus eternes. Davant de la casa la muntanya baixava suaument, partida a feixes per les terres de sembradura, fins a la fondalada on el poble de Sant Esteve de la Vall s'arrupia als peus del casal poderós, ramada que s'ajoca a descansar, sota els ulls vigilants del pastor que la guarda. Part d'allà de la vall les serres onejaven altre cop, sempre més i més baixes, fins a confondre's, en la boirosa llunyania, amb la plana empordanesa."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada