dimarts, 21 de gener del 2025

L'endemà del Blue Monday


Tinc una bona notícia i una de dolenta. No us preguntaré quina voleu primer, ja que primer us serviré la bona: hem superat el que és, se suposa, el dia més trist de l'any. A partir d'aquí, doncs, tot seran alegries!

Aquests dies deterministes són un gran invent, ens marquen com ens hem de comportar, fins i tot com ens hem de sentir, esdevenint un autèntic almanac emocional i vital

  • el "Black Friday" per comprar compulsivament a les botigues
  • el "Ciber Monday" per comprar compulsivament, per internet
  • el "Giving Tuesday" per donar, solidàriament, de forma generosa per compensar el consumisme dels altres dos dies
  • el "Blue Monday" per deprimir-nos irremeiablement

En aquesta cadena de dies deterministes hi trobo a faltar, però, un dia de resurrecció, una mena de Diumenge de Pasqua que ens permeti superar la tristor i buidor emocional, quasi existencial, del dia d'ahir, un dia que ens guareixi del sentiment de culpa per no haver trepitjat, encara, el gimnàs, per seguir fumant o per haver abandonat, un any més, l'enèsima dieta per aprimar-nos.

Bé, aquest dia, en certa manera, ja el tenim; és el 20 de març, el Dia Internacional de la Felicitat.

I fins aquí la bona notícia, i ara, inevitablement, us he de servir la dolenta: el tercer dilluns de gener, el "Blue Monday", en general, no és el dia més trist de l'any.

La tristesa, ja ho sabem, no es pot determinar per calendari ni programar, la tristesa no depèn de les estacions (per algunes persones sí, per d'altres no; el clima no necessàriament determina l'estat d'ànim), els deutes no són exclusius del mes de gener i pel que fa als propòsits, en cas que en tingueu de pendents, encara els podeu afrontar o, fins i tot, decidir tranquil·lament deixar-los de banda...

I és que l'endemà del "Blue Monday", com canta Julio Iglesias, "La vida sigue igual"...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada