L’arribada d’un nou any sol anar acompanyada d’una sensació (i esperança) de renovació, de tornar a començar, de tenir i gaudir d'una nova (segona, tercera, enèsima) oportunitat per ser millors persones, cercant la perfecció.
Qui més qui menys, de forma més o menys conscient i manifesta, aquests dies ens fem llistes de bons propòsits:
- Anar al gimnàs, bé, anar-hi amb regularitat o fer més esport
- Menjar menys, o si més no de forma més saludable
- Deixar de fumar o reduir altres hàbits nocius
- Estalviar més diners o gestionar-los millor
- Llegir més llibres
- Passar més temps amb la família i amistats
- Reduir l’estrès o practicar més mindfulness
- Dormir millor i cuidar la salut mental
- Dedicar-me més temps per a aficions personals o projectes creatius
- Procrastinar menys
- ...
Però, què passaria si ens plantegéssim tot això des d'una perspectiva diferent? I si, en lloc de carregar-nos amb una llista interminable d’objectius que en la nostra fantasia ens aproparien al "jo" perfecte, optéssim pels NO propòsits?
La recerca de la perfecció a què ens conviden els propòsits sovint és esgotadora i frustrant; potser abans caldria acceptar-nos tal com som, acceptar-nos amb tots els nostres defectes i les nostres limitacions, reconeixent més qui som en realitat, que no qui, als nostres mateixos ulls o als ulls dels altres, qui hauríem de ser o voldríem ser.
Potser aquesta podria ser una manera molt més saludable d’enfocar el nou any, ja que els propòsits solen estar excessivament impregnats d’una idea, fantasiosa, de perfecció, en la recerca (la majoria de vegades inabastable i infructuosa) de ser la millor versió de nosaltres mateixos, sense errors, sense fissures, sense debilitats.
I és que aquesta recerca del "jo" perfecte pot esdevenir, en la majoria dels casos, una lluita sorda i constant contra un mateix, una pressió que ens impedeix gaudir de qui som, mentre ens obsessionem en qui (ens pensem que) voldríem ser.
Tal vegada, els NO propòsits, com a concepte, com a idea, ens recorden que no cal aspirar a la perfecció per tenir una vida plena, i en lloc de proposar-nos voler-ho fer tot perfecte, podríem comprometre’ns a ser el millor que puguem dins les nostres possibilitats, assumint que la millor versió de nosaltres mateixos, possiblement ja la tenim o, en tot cas, no la tenim tan lluny.
Potser el millor NO propòsit que ens podríem fer és no voler ser tan perfectes, ni als nostres ulls ni als ulls dels altres, perquè la perfecció és com l'horitzó, una fita que mai s'atrapa, però que al contrari que l'horitzó, que quan el perseguim ens permet avançar, la perfecció més d'hora que tard, ens paralitza.
Us desitjo un bon any 2025, un bon i imperfecte any 2025!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada