Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.
Encara el tram
a D. Carles
Noia del tram, tens l'esguard en el llibre, i el full s'irisa en veure's cobejat. I el cobrador s'intriga si giraràs el full: sols per veure't els ulls!
Que les cames se't veuen i la mitja és ben fina; i tot el tram ets tu. Però els ulls no se't veuen.
I la teva mà és clara que fa rosa el teu cos de tafetà vermell, i el teu mocadoret ha tornat de bugada. Però els ulls no els sabem!
I si jo ara baixés? - Mai no et sabria els ulls... Té, ara, ja he baixat!
Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.
Tot l'enyor de demà
a Marià Manent
Ara que estic al llit malalt, estic força content. -Demà m'aixecaré potser, i heus aquí el que m'espera:
Unes places lluentes de claror, i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre; i la noia que porta la llet que té un capet lleuger i duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari, i qui puja als tramvies i els baixa tot corrent.
I el carter que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa perquè no sé el secret de les altres que porta.
I també l'aeroplà que em fa aixecar el cap el mateix que em cridés una veu d'un terrat.
I les dones del barri matineres qui travessen de pressa en direcció al mercat amb sengles cistells grocs, i retornen que sobreïxen les cols, i a vegades la carn, i d'un altre cireres vermelles.
I després l'adroguer, que treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta, i qui crida les noies i els hi diu: -Ja ho té tot? I les noies somriuen amb un somriure clar, que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.
I tota la quitxalla del veïnat qui mourà tanta fressa perquè serà dijous i no anirà a l'escola.
I els cavalls assenyats i els carreters dormits sota la vela en punxa que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que de tants dies no he begut.
I el pa, posat a taula. I l'escudella rossa, fumejant.
I vosaltres amics, perquè em vindreu a veure i ens mirarem feliços.
Tot això bé m'espera si m'aixeco demà. Si no em puc aixecar, mai més, heus aquí el que m'espera:
-Vosaltres restareu, per veure el bo que és tot: i la Vida i la Mort.
Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.
Estenies la roba al terrat
Estenies la roba al terrat i el teu braç tan rodó regalava; als teus peus s'eixamplava el regal, cada perla als rajols s'estirava.
I també del teu coll al teu pit la frescor en l'afany t'ajudava:
si et tocava una mica de sol, t'hi delies i t'eixamoraves.
Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.
L'enamorat li deia
Penyora d'amor, penyora - si tu em besaves, amor, jo et donaria una rosa.
No fóra mesquí de res, penyora d'amor, penyora; - o bé et tornaria el bes o et daria una taronja, una ametlla o bé l'esqueix d'una clavellina nova.
No fóra mesquí de res, penyora d'amor penyora; - o la flor del cirerer o el llessamí o bé la lluerna que hagués pogut descobrir la nostra abraçada estreta.
No fóra mesquí de res, penyora d'amor, penyora: que jo em donaria teu i tu et donaries tota.
