La vida laboral d'en Jordi Rufí Crosas és el paradigma de tota una generació de persones treballadores, un model que durant molts anys va forjar grans professionals, gent amb ofici que va contribuir a allò que anomenem "aixecar el país".
Com tants altres vailets, finalitzada l'etapa escolar en Jordi Rufí va començar a treballar d'aprenent, amb 14 anys, en un taller de làmpades del seu germà, aprenent l'ofici fent-lo, naturalment amb l'acompanyament i adquirint els coneixements necessaris.
Va treballar-hi durant quatre anys i amb 18 anys va passar del taller de làmpades a la fàbrica Torras Papel, una de les indústries més potents de les comarques de Girona. Va començar de "xerric", a l'escalafó més baix d'aquella fàbrica imponent, amb màquines de fins a 60 metres d'allargada, 6 metres d'amplada i 10 metres d'alçada, màquines que semblaven gegants!
Amb paciència i, sobretot, ofici, aquell jove "xerric" al cap dels anys va passar a oficial de segona i anys més tard a "maquinista", cap de màquina, un oficial de primera, per entendre'ns. D'aprenent a oficial, així és com els bons treballadors anaven progressant a les empreses, a les fàbriques, aprenent l'ofici i assumint responsabilitats. Quasi tota una vida laboral en una mateixa empresa, en una mateixa fàbrica.
Ja tenim l'oficial, i per a trobar el cavaller hem de deixar de banda el Jordi destre amb les mans per trobar-nos amb el Jordi destre amb els peus, perquè entre les aficions i les habilitats d'en Jordi Rufí també hi ha el ball, dominant especialment la salsa, la cúmbia, el merengue, el txa-txa-txa...
Oficial amb les mans, treballant el metall com l'artista i artesà que també és, i cavaller amb els peus, escombrant totes les pistes de ball hagudes i per haver, vida d'en Jordi Rufí Crosas, com he dit al principi, és el paradigma de tota una generació...
De tot això i molt més (de la seva infància i joventut, de la seva destresa amb el metall...) en vam parlar, dies enrere, a l'entrevista que li vaig fer al programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià.
Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada