Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.
Vibracions
El gra sagnós, de magrana
al teu llavi.
Oh, el mossec de la meva besada!
Dolça recança:
l’ànima del Poeta
al teu ventall.
Quin vent que fa,
quina pluja més fina!
—El tram llampega.
Acota el cap endins la porxada de verd,
als tarongers florits, la promesa-donzella:
Una alosa destria la blancor
dins el verd.
Dins de la nit
alegria en la casa.
Tot és la por.
Cada mot de l’esposa, una rosa
tota balba de flames:
la sardana-cinyell de l’esposa.
La pluja rosega el vidre
glaçat…
Quantes molles s’hi deixa!
Aquesta flor,
del teu pit al meu llavi,
flor en el llibre.
Què són fets els estels-oronells
despenjats cada dia?
En els ulls de les verges, estels.
Volves de zèfir
sonorants ones verdes:
la Primavera.
A aquella estrella nua tan a prop de la lluna.
li servo un gran amor
car volia escapar-se
i la vigilen molt.
Ara el cel és tot blau dins el matí.
Només un petit núvol blanc —molt blanc:
una verge s’ha deixat el coixí.
Bru matiner d’amor
de peu dret a la proa:
quina noia no el vol!
Mocadoret al coll,
vermellet, de les festes.
Les sagetes al cor.
Joan Salvat-Papasseit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada