A Leo Messi

Benvolgut Leo,
un dia les estrelles es van alinear per portar-te des de Rosario i el Club Atlético Newell's Old Boys a Barcelona i al Barça; dies enrere, sembla, es van tornar a alinear, tràgicament, per deixar-te com la cançó de Ja t'ho Diré: suspès en l'aire!

I si tots els camins porten a Roma, sembla prou evident que tots els vents (et) porten a París!

Aleshores, quan tot just eres una jove promesa, va obrar la màgia, i ara tot plegat sembla obra d'un malèfic malefici! El futbol és així, diu el tòpic, però no hauria de ser-ho...

Aquests són dies de sentiments contradictoris, d'aquells agredolços que a vegades tant ens incomoden; no puc evitar estar trist per la teva sortida, i també un punt decebut, en part amb tu, amb part amb el club. De debò no hi havia manera de fer realitat el teu desig de quedar-te i el del club que et quedessis?

Sé que no hi ha només un motiu, que tot aquest sainet és fruit de males decisions que s'han pres, i no totes per part teva... A vegades, tampoc per a tu i per al Barça, voler no és poder!

Trist i decebut, certament, i també agraït; t'estic molt agraït per tot el futbol que ens has regalat durant tots aquests anys, més enllà dels teus èxits personals i títols col·lectius; ha estat un goig veure't jugar amb la samarreta del Barça, i ni tan sols aquesta precipitada sortida en tacarà el record.
Moltes gràcies Leo!

A partir d'ara els nostres camins es separen, i jo seguiré fidel al Barça, per difícil i complicat que sigui ara el seu moment, fins i tot si cal travessar, com diu molta gent, una nova travessia del desert...

I m'agradaria dir-te que et desitjo el millor, però sincerament en allò estrictament esportiu no puc. A partir d'ara no m'alegraré dels teus títols, és més, desitjaré, encara amb més motius i forces, que el PSG no guanyi la Lliga de Campions! No és res personal... O potser una mica sí!

Aquest estiu vaig anar a dormir molt tard per veure't guanyar, finalment i feliç, la Copa Amèrica; però sincerament, ara que ja no vesteixes la samarreta del Barça, m'és igual si no guanyes el Mundial!

Winston Churchill va popularitzar la frase “la política fa estranys companys de llit”, i Groucho Marx la va reblar dient que no era la política la que feia estranys companys de llit sinó el matrimoni. El futbol, i més concretament el negoci del futbol, fa estranys companys de vestidor, i que ara el comparteixis amb Sergio Ramos no deixa de ser un cop de realitat: el futbol és així!

Leo, no dubto del teu barcelonisme i, segurament, acabaràs tornant al club, al teu club, al nostre club, tot i que al contrari de l'Eric Castel, no amb la samarreta... Mentrestant aprendrem a viure el barcelonisme sense tu, mirant de cua d'ull el que fas a París, i confiant que la patacada esportiva sigui de menys magnitud, menys tràgica, que l'econòmica.

A reveure, Leo.