La llista dels "NO"

Si agrupés totes les persones a qui he demanat de formar part de la candidatura a les eleccions municipals que encapçalo i m'han dit que "gràcies, però no" ben segur en podria sortir una altra candidatura!

A vegades la línia entre el respondre sí o no a formar part d'una candidatura és molt gruixuda, d'altres, molt prima!

Els motius per no formar part d'una candidatura són molt personals, però molts són també transferibles: manca de temps per a dedicar-s'hi, temor a no poder correspondre al compromís contret, poca motivació i/o interès en implicar-se en un projecte d'aquestes característiques...

Al darrere de cada "no" hi ha, però, una persona que, com a mínim sota el meu criteri, pot o podria aportar quelcom de bo i positiu al bé comú, però tal vegada ara no sigui el moment, no sigui aquesta l'ocasió.

Algunes negatives són de persones que al seu dia van formar part de la candidatura, que van tenir en aquell moment el seu moment, el seu sí, però que ara les circumstàncies (personals, professionals, polítiques, etc) han fet mutar aquell sí en un no, i per mi el seu "no" en un "moltes gràcies, de debò"!

De fet després de cada "no" hi ha hagut sempre, per part meva, un moltes gràcies. Demanar a algú si vol sumar-se a una candidatura sempre té un punt de risc, un punt de gosadia, però no hi ha altra manera d'obtenir resposta, sigui un no o, qui sap, un sí, si no es demana.

I rebuda la proposta inevitablement les persones preguntades s'ho rumien, poc o molt hi donen voltes... Algunes tenen clar el no d'entrada, d'altres necessiten consultar-ho amb el coixí, però totes projecten una possibilitat que potser mai s'havien plantejat. Només aquest fet, que s'ho hagin rumiat, que hi hagin pensat i ho hagin sospesat, ja és d'agrair!

Però una candidatura es basteix amb els "sí", i els "no" resten al marge, al costat, dels qui no han tingut un no, dels qui han donat un sí!

Les negatives sempre costen més d'encaixar, però formen part de la gestació d'una candidatura, són part del procés. I qui sap, potser algun no d'avui és la llavor d'un sí de demà... Sigui com sigui, el més positiu de cada no és la mútua gratitud amb què ha estat gestionat.

Al capdavall després del no roman encara aquella persona amiga, o coneguda, aquell veí o veïna i el seu potencial.