 |
| Jo, d'esquenes i amb la camisa verda, al ampament d'escoltes a Holanda l'estiu de 1992 |
Ahir a Catalunya molts catalans, des de la capitalitat que jugava Girona, també fèiem bandera i onegàvem la senyera, o l'estelada, com a mostra de la nostra voluntat de ser, de la nostra llibertat de voler ser el què decidim els catalans, ja que sembla que són entre poques i cap les opcions de ser que ens deixa Espanya... ni el federalisme...
La d'ahir a la Devesa de Girona va ser una gran nit que, des d'un punt de vista personal i de Sarrià de Ter va tenir, musicalment, dos moments estel·lars: la presentació de l'Elèctrica Dharma i l'actuació de PulpoPop!
Es tracta de deixar de ser imbècils! Aquesta frase de Joan Sales va ser una de les més destacades: "Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils." Joan Sales (Barcelona 1912-1983)
Res ha canviat en mi durant aquests 20 anys; Catalunya és el meu país i la senyera la meva bandera. Però d'un temps ençà, des de l'atzucac de l'Estatut de Catalunya, sí que, com molts altres federalistes, tinc la percepció que m'estic quedant orfe...
Vés que no sigui que algun dia jo, que no sóc independentista, a mi, que fins i tot algú s'ha atrevit a titllar-me de "basura-espanyolista", m'hi acabi tornant!
Se m'acaben les opcions, la bandera del federalisme no acaba de trobar qui la onegi amb prou força i convicció aquí i, sobretot, Ebre enllà! Malgrat tot, encara tinc esperances... esperances de no estar fent l'imbècil!
 |
| Ens ho carreguem a l'esquena, ho portem al pit. Foto: Roger Casero |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada