Clausura del Congrés Internacional Arxius i Drets Humans. Sarrià de Ter

He assistit intermitentment al Congrés Internacional Arxius i Drets Humans; per ser més precís hauria de dir que he assistit a la jornada inaugural i a la jornada de clausura; és a dir, no vaig assistir a la jornada central d'ahir divendres.

De la jornada d'aquest dissabte no he pogut assistir a la primera xerrada, El trabajo del Equipo de Nizkor: la impunidad en España. Però sí a la presentació del llibre Archivos i derechos humanos (Ediciones Trea), de Ramon Alberch, a la taula rodona sobre la desclassificació dels documents dels governs repressius i a la clausura del Congrés.

A l'inici de la presentació del llibre de Ramon Alberch es reconeixia i definia, Jaume Guillamet tot recordant un capítol del llibre, com un aliat imprescindible dels arxivers per la seva doble condició de periodista i d'historiador. Més endavant Ramon Alberch també s'ha referit als aliats imprescindibles: antropòlegs, juristes, periodistes, defensors dels drets humans... persones que fruit de la seva activitat professional i/o interessos, acaben trepitjant arxius i remenant, consultant, documents.

Jaume Guillamet, qui va coincidir amb Alberch treballant a l'Ajuntament de Barcelona, i amb qui l'uneix una bona amistat, ha definit el llibre com una guia excel·lent i molt pràctica que conté i desenvolupa dues qüestions bàsiques: l'accessibilitat als documents i la seva desclassificació. El llibre, ha dit Guillamet, planteja l'important el paper dels arxius, i dels arxivers, en la defensa dels drets humans.



Al llibre hi trobem importants referències sobre els arxius policials de Brasil i Puerto Rico, els de la Guerra Civil a Espanya, els dels desapareguts a Argentina i els de la Operación Cóndor. Precisament en un dels capítols s'analitzen cinc casos que, conjuntament amb d'altres, conformen el què s'ha denominat la memòria universal de l'horror: el terrorisme d'estat en el Con Sud, el conflicte dels Balcans, la caiguda del teló d'acer, la guerra civil i posterior dictadura franquista i la unificació d'Alemanya. Cita Jaume Guillamet, en aquest darrer cas, la pel·lícula “La vida de los otros”.

Ramon Alberch diu que el llibre, de fet la seva activitat arxivística, respon a la seva curiositat, partint d'una visió de l'arxivística àmplia, on es sumen, com comenta quan parla dels aliats imprescindibles, altres professionals; en aquest sentit afirma que l'arxivística té davant seu uns horitzons que ara per ara ni tan sols podem albirar.

Segueixo el debat posterior, sobre la desclassificació dels documents dels governs repressius, amb molt interès però, aquesta vegada, sense prendre notes. El debat és viu, doncs no sempre hi ha consens o acord sobre el què és un document desclassificat o no, o si el què es desclassifica és el document o la informació. Apareix al llarg del debat la feblesa legal i jurídica d'alguns països en aquesta temàtica, fet que afavoreix la picaresca administrativa i funcionarial, arribant a casos, com s'explicava, que en alguns arxius segons la cara que tinguis, et permeten la consulta o no, un criteri absolutament arbitrari, o bé l'accessibilitat diferent de documents semblants segons si l'arxiu és d'una o altra província, malgrat pertànyer al mateix país.

Apareixen al debat, com va fer-ho també en la conferència de Carlos Jiménez-Villarejo, aspectes legals i jurídics que s'intercalen en la matèria arxivística, com el dret a la dignitat o la protecció de dades, la caducitat de la classificació d'un document i la seva possible destrucció. Apareix també al debat la qüestió sobre la veracitat d'alguns documents, veracitat que es pot discutir si, aquests, per exemple declaracions en documents policials, han estat elaborats sota amenaces i tortures...

És un debat que, com el propi llibre d'Alberch, obre temes, tampoc nous, alguns recorrents, que possiblement mereixen ser tractats i desenvolupats en posteriors congressos, trobades i, tal i com ha dit Alberch, també llibres.

La clausura ha estat breu i àgil, fet que sempre s'agraeix.

Mariona Corominas, presidenta d'Arxivers sense Fronteres, ha llegit les conclusions sintetitzades en nou punts, el primer dels quals sobre la reivindicació d'una llei del dret a consulta, el segon una aposta per impulsar una legislació per la desclassificació, el tercer sobre la necessitat d'aplicar la metodologia arxivística i el quart en la demanda als organismes públics per què destinin més recursos humans i econòmics als arxius. La resta de punts de les conclusions, així com les ponències, seran publicades posteriorment...

Ramon Alberch, com la resta de ponents de la clausura, ha repartit agraïments i, com a subdirector general d'Arxius i Gestió de Documents de la Generalitat de Catalunya, ha refermat el compromís de la Generalitat en seguir treballant en la línia dels darrers anys.

Narcís Cassasa, vicepresident cinquè de la Diputació de Girona, ha recordat l'acord del Consell de Ministres per al recuperació de la memòria històrica [Petición del Consejo de Estado de dictamen sobre medidas a favor de los perseguidos durante la Guerra Civil y la Dictadura], recordant especialment el Reial Decret pel què es desenvolupa el procediment de restitució de documentos i altres efectes custodiats en l'Arxiu general de la guerra Civil Espanyola a les persones de caràcter privat a les quals van ser incautats. Casassa ha dit, en forma de paradoxa, que en l'era de la informació hàgim de reclamar, encara, el dret a l'accés a la informació, vinculant la informació al poder...

Lluís Aymerich, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, ha citat els països de procedència dels congressistes i, d'entre les seves paraules, referint-se a l'acollida per part del nostre poble als participants al Congrés, que Sarrià de Ter té un gran cor però és un poble petit.

Finalment els Amics dels gegants de Sarrià de Ter han amenitzat la clausura del Congrés fent ballar en Cinto i la Maria davant el Centre Cívic la Cooperativa, al so de la música dels grallers i timbalers de la colla...

---------------------------

pd1: una altra imatge, en aquest cas curiosa, del Congrés: un congressista aparentment prenent apunts...



pd2: Els arxius i el dret a consultar-los és l'article que Assumpció Vila ha publicat al seu bloc sobre la primera jornada del Congrés.

pd3: La vida de los otros



pd4: al 2003, en motiu de les V Jornades de la Fira del Paper, Sarrià de Ter també va acollir, com aquest any, en motiu de la X Fira del Paper, un congrés. Serà Sarrià de Ter seu, el 2013 en motiu de la XV Fira del Paper, d'un altre congrés?...

pd5: em comenta l'Assumpció Vila que la primera xerrada de la jornada de clausura del Congrés no ha estat sobre El trabajo del Equipo de Nizkor: la impunidad en España, tal i com havia comentat abans, sinó sobre el Memorial Democràtic. La confusió ha estat perquè en una versió prèvia del programa del Congrés es preveia aquella xerrada...