dijous, 11 de setembre del 2008

Vacances obligades?


Rarament em queixo de les complicacions que ens aporten els fills a l'hora de compatibilitzar les vides laborals i familiars; m'aplico a mi mateix allò que si amb la Sira tenim fills, en aquest cas tres filles, és perquè així ho hem volgut i aquesta ha estat la nostra decisió i voluntat. I les decisions, ja ho sabem, sempre porten conseqüències.

D'un temps ençà han millorat prestacions i serveis per les famílies, però des de les administracions encara hi ha molt camí per córrer per harmonitzar horaris escolars i laborals. Els primers dies de setembre, com els darrers dies de juny, si des de les administracions no s'hi poden recursos (escoles obertes, activitats de lleure), cal cercar múltiples combinacions possibles.

M'explicava una mare, l'altre dia, que al final no sabrà amb qui té la mainada a cada moment, ja que van passant, aquest dies, de casa en casa: avis, cosins, tiets, amics... Jo aquesta setmana he fet vacances, tot just una setmana després d'haver-me incorporat a la feina. Les he fet per fer-me càrrec de les meves filles, que per cert, si per elles fos, l'escola ja hauria començat fa dies... No me'n lamento pas, de fet sense filles no les faria, de la mateixa manera que sense filles les nostres vacances haurien estat molt diferents...

Espero que més aviat que tard seguim avançant en la conciliació dels horaris dels infants i els dels pares, però mentre això no s'esdevingui, sempre entendré que la primera, i última responsabilitat de les meves filles és nostra, en tan que pares... i naturalment també de les administracions, que han de vetllar pels nostres drets...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada