dijous, 27 de desembre de 2007

Necròpolis

A Sarrià de Ter en tenim una, de necròpolis i, certament, és important, van dir els experts. la troballa no va ser una casualitat, més aviat una intuïció ben encaminada.

La Vil·la Romana de Sarrià de Ter va emergir, al Pla de l'Horta, amb les obres de construcció dels blocs de pisos, fa més de tres dècades. Tot el què llavors es va excavar i extreure reposa tranquil·lament a l'espera de ser exposat, definitivament, en una de les sales permanents que naixerà del nou Centre Cultural que s'ubicarà al sector Cobega (a l'antiga fàbrica del famós refresc que només ensumar-lo, t'omple de felicitat... imagineu-vos quan l'ingerim!).

Amb la urbanització del Pla de l'Horta, des de fa uns 10-15 anys, poca cosa ha anat apareixent, en matèria arqueològica, fins que en una parcel·la particular, prop de la Vil·la Romana, hi van aparèixer restes d'algunes tombes. Més endavant, la necessitat de refer un tros de passeig, entre la casa particular i la Vil·la Romana, van fer que abans que les màquines entressin a tot drap, des de l'Ajuntament, llavors governat pel PSC i, en especial des de la regidoria de Cultura, l'Assumpció Vila, es permetés que els arqueòlegs gratessin el terreny a la recerca, qui sap, d'alguna tomba més...

I una, i dues, i tres... fins a 51 enterraments es van descobrir, que es van sumar als 28 trobats anteriorment, fent un total de 79, la majoria dels quals, notícia, corresponien a un assentament visigòtic!. D'entre les peces funeràries que es van trobar destacava una sivella quadrangular decorada amb tessel·les de pasta de vidre del segle VI d.C. i, segons l'arqueòleg i director de les excavacions Joan Llinàs, de Janus S.L., una de les poques que es coneixen d´aquestes característiques que es conservin a Catalunya i que es puguin documentar amb precisió. Us podeu imaginar que, malgrat la despesa econòmica afegida que ens va suposar, malgrat l'endarreriment de les obres de millora del passeig, la troballa ens satisfeia doblement: per un costat per la seva importància, per l'altre costat, per haver actuat responsablement, donant valor al coneixement i a l'estudi del nostre passat, no enterrant-lo definitivament sota una gruixuda capa de formigó.


Precisament, amb la voluntat que la troballa no restés, com resta avui encara la Vil·la Romana, soterrada en el més trist dels anonimats, vam replantejar la urbanització del passeig, fent visible dues de les tombes trobades, les més ben conservades, alhora que museïtzant l'espai, donant-li un contingut educatiu i divulgatiu, ja no només de la necròpolis, també de la Vil·la Romana.

Encara al govern vam encarregar el projecte d'urbanització, dibuixant un espai diferenciat, al mig del passeig, fent visible les dues tombes. Ara el govern actual (que no és del PSC) ha començat a executar el projecte, amb algunes modificacions. Una de les modificacions ha estat el canvi d'arbrat de la zona, la substitució dels plàtans per un arbre d'arrels menys extensives. El canvi ens sembla correcte, així ho vam expressar, entre d'altres, en un Ple.

La ingrata sorpresa la vam tenir quan vam veure que el govern va fer tallat els arbres, en comptes de plantejar-ne el seu trasplantament. Davant aquest fet nosaltres ens en vam lamentar, no podíem aplaudir l'acció del govern: El PSC de Sarrià de Ter denuncia la tala innecessària d'una vintena d'arbres en la reforma del Passeig Verdaguer. Els arbres eren joves i si no al seu lloc, podien seguir fent servei, i ombra, en d'altres.

El govern va estar assajant respostes: primer que si la culpa era de l'anterior govern per haver-los plantat a l'anterior mandat (quina imprecisió!), després que si estàvem en contra del canvi d'arbres (quina sordesa!) i finalment que si hi havia problemes tècnics (quina patata calenta que es treuen de sobre!). Tot menys reconèixer que el govern ni s'ho havia plantejat... però en fi, tampoc farem llenya de l'arbre caigut... bé, tallat!.

Les obres sobre la necròpolis van endavant; nosaltres sobretot hem recordat la necessitat de museïtzar l'espai, de fer-ho modestament, si cal, però amb dignitat; cal que aquests espai expliqui als veïns i veïnes, als passejants, les troballes, la necròpolis i la Vil·la Romana. No ca, que sigui, com va dir un regidor, potser amb un excés d'emotivitat, un museu a l'aire lliure!. Bé, més pecata minuta!.

Sobre aquesta qüestió la companya Assumpció Vila, principal culpable de les darreres excavacions (he dit culpable... volia dir responsable! he, he, he...), ha escrit un article publicat avui al Diari de Girona: sensibilitat arqueològica. També el podeu trobar, i llegir, dins la pàgina del PSC de Sarrià de Ter (of course!)

I és que llegint l'article de l'Assumpció m'ha vingut la imatge d'estar esporgant, durant les excavacions, l'arbre genealògic del nostre poble... La política té la grandesa, o la més trista de les calamitats, que un gest, una sensibilitat, pugui fer brollar un descobriment, si voleu modest comparat amb d'altres de magnituds i transcendència mundials, però no per això menys importants, ja que és un bocí de la nostra història, de Sarrià de Ter, de les nostres comarques, del nostre País.

I potser sense voler-ho dir l'Assumpció, al seu article, també desprèn una idea molt valuosa: segurament al teu costat hi tens algun savi que compartirà amb tu el seu coneixement...

---------------------------

pd1: han passat amb molt bona nota els Pastorets de Sarrià de Ter. Després del canvi en profunditat de l'any passat (pla renove total) aquesta any han fet un restyling interessant... Ahir van estrenar; el 30 de desembre i el 6 de gener hi tornen, com sempre al Teatre del Centre Cultural i Parroquial de Sarrià de Dalt, a Sarrià de Ter.

pd2: dels pastorets destacar l'escenografia, versió 2.0 de la mà (càmera en mà) d'en Gerard Puigmal, àlies BadHill.
BadHill fa coses com aquesta:
The White Stripes - St. Andrew (This battle is in the air)


O com aquesta:
Arcade Fire - No cars go


O de manera més introspectiva...
Coldplay - A whisper

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada