dissabte, 1 de desembre de 2007

Atrapada al mirall



No he llegit el llibre de Gemma Lienas (al centre de la imatge), avui tot just l'he comprat i ja fa cua...
Però he conegut i, sobretot, escoltat la seva autora parlant del llibre i de la violència envers les dones.
La Secretaria de Polítiques de Dona de la Federació del PSC de les Comarques Gironines (buf!, quin nom més llarg!) ha tingut l'encert d'organitzar aquesta xerrada - presentació del llibre Atrapada al mirall de Gemma Lienas, en el marc dels actes del dia internacional contra la violència envers les dones.

Ens trobem a La Llibreria companyes del PSC, també algun company... disposats a escoltar una escriptora que escriu llibres feministes. De Sarrià de Ter hi som presents l'Assumpció Vila i jo mateix: no som novells, la nostra lluita, la nostra feina, el nostre compromís té fons i forma...

Gemma Lienas parla primer del llibre que, d'alguna manera, la va donar a conèixer com a escriptora de referència del feminisme a casa nostra, El Diari lila de Carlota, un llibre feminista adreçats als joves, aparentment abocat a no vendre's, però que segons l'autora va despertar interès no només entre les joves, també entre els adults, sobretot les adultes.

Abans d'entrar a parlar del llibre la Gemma ens descriu el traç gros d'algunes de les coses que l'han encaminat a recórrer aquest camí literari feminista. Parla del què l'assassinat d'Ana Orantes va despertar a la societat espanyola, un fet que representava una mena d'abans i després respecte a la percepció social de la violència contra les dones, el què ella defineix com una experiència epifania: experiència a partir de la qual la teva percepció d'una cosa pren una nova dimensió, essent quasi impossible recuperar la percepció primària. Aquell cas va tenir un important ressò mediàtic. El tractament informatiu és important, la Gemma el defensa, de la mateixa manera que cal difondre informativament els atemptats terroristes, també és necessari que els informatius cobreixin aquestes notícies.
La Gemma parla de la seva particular experiència epifania: la lectura del llibre Assetjament moral, de Marie France Hirigoyen.

Aparentment, encara sense entrar a parlar directament del llibre, parla de la síndrome d'estocolm, fent un paral·lelisme entre la relació, aquest fort vincle de dependència (malgrat m'oprimeix i em priva de llibertat, em manté en vida, m'alimenta...) entre l'ostatge i el segrestador traslladat entre la víctima i el maltradcador.

Sembla que comença a parlar del seu llibre, però només justifica les dues cites que té el llibre:
“Ell era qui suggeria les preguntes i les respostes. Era el seu torturador, el seu protector, el seu inquisidor i el seu amic”. 1984. George Orwell.
“I res és nostre: ens han tret la roba, les sabates, fins i tot el cabell; si parlem, no ens escoltaran, i si ens escoltessin, no ens entendrien. Ens trauran també el nom. I si el volem conservar haurem de buscar en nosaltres la força per fer-ho, fer-ho de manera que, rere nom, quedi alguna cosa de nosaltres, de nosaltres tal com érem.” Si això és un home. Primo Levi.

La Gemma extreu d'aquestes cites, i de la referència que fa de l'esclavisme, per exemple, que la dominació no s'assoleix només per la dominació física sinó, sobretot, per la dominació psicològica, per les tècniques de dominació psicològica, exercida als camps de concentració, des dels règims totalitaris, a l'esclavisme, també com a element de base dels maltractaments.

Parla, la Gemma, de l'aïllament, de la reducció dels vestigis d'humanitat (la cita del llibre de Primo Levi ho descriu perfectament) i l'existència, diu ella, d'un sol jutge, que és precisament el dominador.

La violència masclista es mou amb els mateixos paràmetres que es mou l'esclavisme, el feixisme. Existeix un grup de poder dominant més o ments homogeni que no tolera i violenta els grups de risc, és a dir, tots aquells que són diferents dels membres del grup de poder dominant. La Gemma, he d'entendre, simplifica els conceptes per fer-los reveladors, ja que permet una percepció més nítida del què, a nivell global, està passant. Les característiques de les persones del grup de poder dominant són persones adultes (no infants o gent gran), occidentals, econòmicament estables i heterosexuals. La resta són persones del grup de risc, és a dir, dones, infants, gent gran, homosexauls, transexuals, pobres i persones d'altres races. La Gemma ens comenta que les persones del grup de poder dominant representen el 18 % de la població mundial.

Començant a parlar, ara sí, del seu llibre la Gemma es refereix al mirall, un mirall e ters cares, com el reflex de les diverses cares que té el maltractador: encantador portes enfora, violent portes endins.

El llibre, ens diu, és una novel·la polifònica que, segons la contraportada del llibre, “s'endinsa en la complexitat de les contradiccions humanes.”

La Gemma Lienas explica el seu llibre però de tot el què diu jo em quedo amb un fragment del llibre que llegeix. És la primera frase del llibre: La Laura ha mort.
Ara només em resta llegir el llibre...

Camí de casa, a cavall de la moto, em pregunto: si abominem avui sense pal·liatius l'esclavisme i altres formes de dominació personal o col·lectiva, perquè no ho fem, com a societat i individus, amb la mateixa força i convicció contra la violència masclista?...
----------------------
pd1: m'ha agradat molt La torre de Suso. En especial el personatge de Mercedes (la mare de Cundo), pel retrat de la seva sol·litud i el de Marta per la seva frescura...

pd2: mesos enrere vaig descobrir musicalment Fatco Delafé y las flores azules. Fa temps havia escoltat alguna cançó i m'havien despertat la curiositat, que no vaig satisfer fins fa uns mesos (comprant els dos seus cd). La seva música que m'acompanya, darrerament, quan endreço la cuina... Cançons com Enero en la playa, Combates cotidianos o Gigante m'hi han enganxat... tot un plaer!

Mar El Poder del Mar


pd3: un bon amic de Sarrià de Ter m'informa per sms: ahir (dijous) a la tarda van inaugurar la “botiga dels xinos” (nou basar oriental a Sarrià de Ter) i al vespre els van entrar a robar. Això és un poble segur?.
No és l'única botiga, establiment o magatzem on han entrat o intentat entrar a Sarrià de Ter aquests darrers dies; entre d'altres hi ha també una sabateria al Pla de l'Horta...

Cap comentari:

Publica un comentari