La majoria de joguines que es venen al llarg de l'any es compren en aquestes dates. L'allau de publicitat aquests dies arriba per terra, mar i aire: a la TV, als diaris, els catàlegs, els aparadors...L'AMPA de l'Escola Bressol Municipal Confetti de Sarrià de Ter va ha organitzar, aquest dimarts 12 de desembre la xerrada “Jocs i joguines”, xerrada oferta a través de la FAPAC.
Amb una assistència majoritària de mares, davant els pocs pares que hi vam assistir, la xerrada va ser, precisament això, una xerrada, no una conferència.
Conduïda per l'Amèlia (no vaig recollir el cognom), psicòloga infantil i terapeuta familiar, la xerrada comença amb una frase plena d'esperança: les mares i els pares tenim molts més recursos i capacitats del què ens pensem, potser sense ser-ne conscients: l'objectiu de xerrades com aquesta és poder-los desvetllar.
És important tenir com a punt de partida un element positiu, ja que la tendència és caure, sovint, en relatar els estereotips que ens converteixen, als pares i mares, en autèntics abnegats i mancats d'autoritat davant els nostres infants.
Després d'una breu introducció l'Amèlia ens proposa una activitat: cada un de nosaltres ha d'agafar un objecte de dins una bossa; els objectes no són joguines, són objectes quotidians que podem trobar a totes les llars: un embut, un mocador, pinces d'entendre roba, un colleró, un guant, una pinta, un pot metàl·lic, una llanterna, trossos de fusta...
D'entrada ens demana que manipulem l'objecte que tenim a les mans, que l'explorem més enllà de la seva utilitat funcional, que el descobrim: el seu tacte, la seva olor, la seva textura,, la seva calidesa, fredor... També que hi experimentem, que provem què podem fer amb l'objecte, més enllà de la seva funcionalitat...
El què ens fa fer l'Amèlia és el què, d'una manera espontània, fan els nostres infants amb els objectes que tenen al seu voltant: descobrir-los i experimentar-hi sense atorgar, a l'objecte, la finalitat que socialment l'hi hem atorgat.
Després de descobrir i experimentar amb l'objecte l'Amèlia ens demana, a cada un de nosaltres, que expressem el què l'objecte i, sobretot, el seu descobriment i manipulació, ens ha suggerit. És curiós escoltar com aquest joc ha despertat, en la majoria, recorda d'infantesa.
L'objectiu d'aquesta dinàmica és fer-nos conscients de la necessitat de veure la joguina no com un objecte amb una funció ni finalitat pre-definida, sinó que el rellevant és el què la joguina, o qualsevol objecte, representa, significa.
L'actitud davant les joguines, doncs, l'hem de canviar. És típic el comentari que davant una joguina nova a vegades els infants juguen més amb la caixa que amb la pròpia joguina. Per jugar, doncs, no sempre són necessàries les joguines... en aquest sentit hi ha escoles, i l'EBM Confetti n'és una, que ofereixen el joc heurístic... El joc, per tant, no requereix objectes i joguines sofisticats.
Pel que fa a l'actitud dels adults davant el jocs dels infants l'Amèlia subratlla la necessitar de posar-se en posició de joc, que no vol dir necessàriament intervenir al joc, però sí ser-hi present, observar i participar-hi si l'infant ens hi convida. Parlem sobretot d'infants en edat d'escola bressol, és a dir, de 0 a 3 anys.
Els infants, explica l'Amèlia, descobreixen i es relacionen amb el seu entorn sobretot amb el joc. Els infants juguen per passar-s'ho bé, per la necessitat de descobrir, per reviure experiències... El joc és un element de desenvolupament cognitiu i psicomotriu dels infants, desvetlla la seva creativitat. A través del joc els infants projecten el seu món interior i els ajuda a comprendre el seu món exterior.
Sense jugar una vida d'infant no és viable. Ha de ser motiu de preocupació quan un infant no juga.
L'aprenentatge a través dels jocs, de l'experimentació, és més significatiu més rellevant, genera més petjada, que l'aprenentatge a través de les fitxes, o lliçons magistrals.
Si és important que els infants juguin i és necessari que quan juguin l'actitud de l'adult sigui de posició de joc, és necessari, segons l'Amèlia, que els adults organitzin el seu temps introduint espais de temps real per dedicar al joc dels infants.
Finalment reflexionem sobre què cal tenir present a l'hora d'escollir una joguina. D'entrada cal partir dels interessos dels infants, a partir de l'observació dels adults és important saber i conèixer amb què juguen i, també com juguen. Naturalment també cal conèixer, abans de comprar, la joguina, les seves característiques, funcionalitat, edats a qui s'adreça, materials...
En el fons, però, la joguina no ha de ser el més important, sinó la possibilitat d'oferir als infants elements de joc, siguin o no joguines.
La xerrada és molt participativa, parlem de com i amb què juguen els nostres infants, de la influència de la televisió, de les joguines electròniques, de com a vegades comprem joguines pels infants que ens il·lusionen més a nosaltres que a ells...
Per acabar una reflexió a tall de tres afirmacions que l'Amèlia fa a mitja xerrada:
Jugar és socialment acceptat pels petits.
Jugar és socialment recomanat pels mitjans.
Jugar és socialment censurat pels adults.
Això, però, ja seria una altra xerrada...
-----------------------------------
pd1: Les Joventuts Socialistes de Espanya han posat en funcionament una campanya de balanç del govern de Zapatero sota el títol "Cuatro años de Zapatero en España. Cuatro años sin fallar a los jóvenes". Del material que han editat destaca el desplegable "Supercumplidor" i el vídeo "no nos falles":
pd2: el PSC de Sarrià de Ter proposavem, en motiu del dia contra la violència masclista, la necessitat de construïr una nova masculinitat. Entre d'altres vam obrir un fòrum de participació per recollir reflexions, idees i propostes. Sobre aquesta qüestió és molt interessant l'article Hombres contra el macho de Carmen Morán a El País.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada