dimarts, 11 de desembre de 2007

Política i mitjans, INterDEPENDÈNCIA?

La principal virtut de les declaracions (la crosta nacionalista) de Joan Ferran ha estat dir, públicament, el què molts pensen, fins i tot diuen en privat. Possiblement aquest ha estat, també, el seu principal defecte. Alguns han aplaudit el seu atreviment, d'altres, directament, l'han menyspreat, i coses pitjor.... Hi ha qui hi ha sucat pa, hi ha qui s'hi ha fregat les mans... potser també hi ha que ha pensat que, ben mirat, es podria haver mossegat la llengua.

El cert és que els mitjans de comunicació públics difícilment satisfan a tothom i, ni molts menys, als partits polítics. En el cas de Catalunya els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual (CCMA), en especial els informatius de capçalera deTV3 i de Catalunya Ràdio, són vistos i escoltats sovint amb un escànner a la retina i al timpà. Els hi plouen crítiques, observacions i comentaris des de totes bandes, anterions als comentaris de Joan Ferran, i en un futur segurament els hi seguiran plovent igualment. Per un costat pel fet de tenir una visió excessivament estatal, diuen uns; pel fet de transmetre un model nacional amb picades d'ullet sobiranistes, diuen els atres...

Però no només els partits no sempre estan satisfets amb els mitjans públics; aquests darrers cíclicament també estan descontents amb els partits, sobretot pel minutatge (les cotilles informatives) informatius en períodes electorals.

Però malgrat la tinta i saliva gastada els darrers dies per les darreres declaracions, la relació entre els mitjans públics i els partits, i sobretot entre els mitjans i el govern, és cada vegada més neta (que no vol dir que abans fos bruta) és a dir, de major independència o, si es vol, de menor dependència.
Per un costat a Catalunya tenim el CAC, amb unes competències més enllà del què ara i aquí parlem, però que entre les seves funcions hi ha la de vetllar pel compliment de la normativa reguladora de l'audiovisual, en particular dels principis del pluralisme polític, social, religiós, cultural i de pensament. Ja voldria, per algunes comunitats, també per l'Estat, un organisme com el CAC, ja que mitjans públics com Telemadrid, com a paradigma, es caracteritzen precisament per la manca de pluralitat.

Però a més el Govern d'Entesa ha aprovat recentment la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb l'objectiu, segons valora el propi Govern a l'extens document Un Any compromesos amb tu, de garantir uns mitjans públics més desgovernamentalitzats, més professionals, viables econòmicament i més independents, a la vegada que es pretén rellançar Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio i millorar la seva missió de servei públic. Les paraules de Joan Ferran no poden ser, doncs, més profètiques.

I és que en el fons, el què ens diu Joan Ferran, sense procunciar-ho, és que possiblement amb Pujol i CiU a la Generalitat, els mitjans catalans públics havien estat excessivament governamentals, potser per inèrcia... i ara el què s'està fent és trencar aquesta inèrcia.

Penso que estem en el bon camí, redreçant doncs les inèrcies passades, però amb la necessitat de seguir apostant per la pluralitat i la independència dels mitjans públics. També per la neutralitat de la seva línia editorial, però em temo que, de la mateixa manera que l'educació no és mai neutra (pots educar per la guerra i educar per la pau, pots educar per una societat sexista o educar per una societat igualitària...), la informació tampoc ho és... de neutral.

Cal doncs, a través dels mecanismes necessaris (CAC, CCMA) que els partits i els mitjans segueixin trobant l'equilibri, doncs entre ells existeix, certament, una relació d'interdepenència: es necessiten.

-----------------------
pd1: la Convenció pel Futur ha organitzat, per aquest proper dissabte 15 de desembre, un seminari sobre Política i mitjans de comunicació, amb la participació de reconeguts periodistes. No hi podré assitir però, certament, el seminari s'entreveu d'allò més interessant.

pd2: organitzada per l'AMPA del CEIP Montserrat de Sarrià de Ter, a través d'Accióp Social i Ciutadania, aquest dijous assistiré (a aquesta sí) a una xerrada sobre els mitjans de comunicació, en especial la TV, i els infants.

pd3: una altra AMPA, la de l'Escola Bressol Municipal Confetti, ha organitzat, a través de la FAPAC, una xerrada sobre les joguines, imprescinbible per posar seny en les dates en què ens trobem, sobretot els qui tenim mainada... Hi assistiré aquest dimecres.

pd4: Led Zeppelin

Led Zeppelin és un dels meus grups de capçalera. Descoberts a finals dels 80 essent jo un incipient adolescent amb gana d'escoltar música, per diversa que fós: The Clash, Madness, Kortatu, Joy Division, Led Zeppelin, Bob Dylan, Queen, Pink Floyd... Aquesta gana de úsica encara la conservo, pel què segueixo tastant els de sempre i deguntant-ne de nous...
De Led Zeppelin tinc majoritàriament vinils; de fet no va ser fins l'any 1992 que vaig tenir el meu primer CD: On every streets, de Dire Straits.

Ara Led Zeppelin s'han retrobat per un concert, aquest dilluns a Londres, i s'especula amb una gira mundial. De fet és, des de la seva dissolució, la tercera trobada puntual que fan. A més Plant i Page ja havien fet una gira junts fa un temps, rememorant també cançons de Led Zeppelin.

Em va agradar, de Led Zeppelin, que la mort del seu bateria suposés també la fi del grup; relegats al fons de l'escenari, no sempre es fa prou justícia amb els bateries; en el cas de John Bonham els seus companys van interpretar que era una peça fonamental del grup. El fet és que ell és un dels quatre responsables del só característic de Led Zeppelin, alhora que va ser un autèntic referent en una nova manera de tocar la bateria.

Led Zeppelin, que grans que són... i sí, també ara d'edat...

The Song Remains The Same


Since I've been Loving you


Discografia:
Led Zeppelin (1969)
Led Zeppelin II (1969)
Led Zeppelin III (1970)
Led Zeppelin IV (1971)
Houses of the Holy (1973)
Physical Graffiti (1975)
Presence (1976)
In Through the Out Door (1979)
The Song Remains the Same (1976)
Coda (1982) Disc pòstum editat pel compromís contractual del grup, després de la mort de John Bonham, bateria del grup. Van recuperar peces inèdites o descartades d'anteriors treballs...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada